Els motius del president estatal del partit, Alberto Núñez Feijóo, per mantenir en el càrrec Carlos Mazón sis mesos després de la dana, amb el desgast que això està suposant per a la marca PP i les opcions del mateix Feijóo d’arribar a la Moncloa, són motiu de teories, conspiracions i rumors des de fa temps. I també nervis. Molts nervis, sobretot a Madrid, on les pressions perquè el president valencià dimitisca han arribat, fins i tot –o millor podríem dir, sobretot?- dels amics. Des de l’editorial d’ABC fins les filípiques de Jiménez Losantos. A Madrid són molt conscients que sense un resultat espectacular del PP al País Valencià –donat el tradicional raquitisme electoral a Catalunya i País Basc- serà impossible prendre la Moncloa. Si pel camí es perd un govern autonòmic, serà un mal menor. A Madrid només hi ha un premi que val la pena.
“Cada dia que passa Mazón de president més se li complica la situació a Feijóo –explica un assessor d’un partit acostumat a mirar estudis electorals a diari,- la gent connecta amb el drama de la DANA i fins i tot els electors del PP volen Mazón fora. I mentre açò no passa, doncs cada volta se senten emocionalment més allunyats del partit”.
Llavors, tornem a la pregunta del titular: Per què Feijóo encara no ha rellevat Mazón?
Abans de respondre cal recordar que, legalment, no té les ferramentes per fer-ho directament. El president de la Generalitat és un càrrec públic i només pot marxar per voluntat pròpia –dimitir- o una moció de censura d’una majoria de diputats que, a més, presenten un candidat alternatiu.
Aquesta segona opció, per ara, només l’ha plantejada Compromís, però no té els diputats suficients per presentar-la –la normativa fixa en vint els diputats que han de signar-la i els valencianistes només en són 15. Però a més, caldria un candidat alternatiu que tinguera el suport de la majoria de Les Corts, el que implicaria posar d’acord Vox i l’esquerra –una possibilitat pràcticament impossible- o encara que el PP volguera canviar de president, també hauria d’aconseguir el suport d’un altre grup. I ací comencen els problemes.
President bunqueritzat
Però abans, parlem de Mazón. Fins ara, tots els missatges que han eixit de l’entorn del President és que es negava a dimitir. De fet, ell mateix, en la compareixença a Les Corts en la sessió especial sobre la dana, el màxim que va arribar a admetre va ser la possibilitat de no tornar a repetir com a candidat. Mazón, bunqueritzat amb un grup reduït de fidels, ni es fia ni escolta ningú i s’ha enfrontat a tothom –des de María José Catalá a Vicent Mompó, passant per Francisco Camps– que puga suposar-li un possible relleu. “Va arribar a amenaçar que si continuaven pressionant-lo per marxar, convocava eleccions anticipades”, explica una font pròxima al PP.
Ara, sembla que la situació s’estaria normalitzant i fons periodístiques de Madrid asseguren que Feijóo i Mazón podrien arribar a un acord per pactar un relleu pacífic a l’estiu. Un tempo que deixaria cert marge als populars per aconseguir que el nou president passe de ser algú pràcticament desconegut –per llei ha de ser diputat actualment- a un candidat viable per repetir la victòria el 2027. No oblidem que Mazón era pràcticament desconegut quan el van fer candidat i ni tan sols era diputat, i tot i això va guanyar a un Botànic no especialment desgastat. “Amb dos anys, el PP et converteix qualsevol en un candidat guanyador” bromeja un periodista que coneix bé les interioritats dels conservadors.
Recordeu els problemes?
“Si el PP tinguera majoria absoluta, Mazón ja no seria president”, explica el mateix periodista. I és que el pla de Feijóo no només requereix de convèncer Mazón –una tasca relativament fàcil, coneixent la capacitat de recol·locació que té el PP-, sinó també convèncer Vox. Un objectiu infinitament més difícil.
“El gran guanyador de l’actual situació és Vox –explica l’assessor citat abans-, cada vot que perd el PP el guanyen ells, i mantenir-lo en la presidència no els passa factura. I si a més, Mazón els aplica el seu programa electoral a canvi dels pressupostos, doncs estan encantats”. I afegeix: “No veig cap motiu pel qual Vox hauria de facilitar el relleu al PP. Els ix molt més a compte forçar eleccions. Encara que guanye l’esquerra –que està per veure- ells podrien situar-se en un pla d’igualtat amb el PP, seria un colp de força molt important”.
Ara mateix, el PP triplica en presència els ultradretans a Les Corts. I l’única volta en tot l’estat que els segons van aconseguir superar els primers va ser a les autonòmiques de Catalunya del 2021. Un miratge que al 2024 ja no va tornar-se a repetir. Al País Valencià encara no estem –segons les enquestes– en aquest escenari, però si la marca PP continua deteriorant-se –i mantenir Mazón és el que fa- “podem imaginar qualsevol escenari”.
Aquest és probablement el motiu del suport de Vox a Mazón, des de l’aprovació dels pressupostos al vot favorable en la Proposició No de Llei de Compromís demanant la dimissió del president: deixar que vaja socarrimant-se a foc lent mentre ells esperen pel sorpasso.
