El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dijous que les dues formacions que donen suport al seu govern, PSOE i Unides Podem, registraran aquest divendres una proposta de reforma del delicte de sedició que suposarà la seua substitució per nou delicte un de «desordres públics agreujats». En una entrevista a La Sexta, Sánchez ha assegurat que el Codi Penal que resultarà de la reforma serà «més o menys homologable al que tenen les democràcies europees», i «en conseqüència les penes per aquests delictes seran les que es cataloguen a Codis Penals de democràcies a les quals ens volem assemblar».
«Ho farem, demà mateix els dos grups parlamentaris que sustenten el Govern presentarem iniciativa legislativa per reformar el delicte de sedició i reemplaçar-lo per un delicte més o menys homologable al que tenen altres democràcies», ha dit el president espanyol, que ha recordat el seu compromís és «modernitzar i homologar» el delicte de sedició «a les principals democràcies europees».
Sánchez ha afirmat que gràcies a la gestió del seu Govern la majoria dels catalans veu ara el projecte d’Espanya com a projecte compartit, i ha apuntat que després dels indults i el diàleg entre els dos governs, ara cal «seguir fent passos».
Segons el president espanyol, la iniciativa no és fruit de la pressió d’Esquerra Republicana per a l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), sinó del fet que ara es donen les condicions per fer la reforma. En aquest sentit, ha apuntat que al llarg de les últimes setmanes hi ha grups que han dit que estan disposats a reformar el delicte de sedició i transformar-lo a uns desordres públics agreujats.
El president espanyol ha apuntat que aquesta reforma no acontenta les peticions de les formacions independentistes, que no demanen una reforma del Codi Penal, «sinó l’amnistia, cosa que el Govern no acceptarà». «Estem fent un pas endavant d’homologació amb Europa i estem revisant un delicte que va ser redactat el 1822, quan hi havia alçaments militars, i crec que és bo que Espanya faça un pas definitiu a l’homologació del delicte», ha dit. En aquest marc, ha destacat que a Alemanya la sedició es va suprimir el 1970, fa més de 50 anys, i va ser redenominada amb una terminologia semblant a la que constarà a la proposició de llei del PSOE i de Podem.
El president espanyol ha negat que la reforma debilite l’Estat davant eventuals declaracions unilaterals d’independència com la del 2017, perquè «es reconeixeran penes per aquests delictes» de desordres agreujats. A més, segons Sánchez, independentment de la reforma, l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, actualment a l’exili i protegit per la immunitat que li correspon com a eurodiputat, «haurà de retre comptes igualment davant la justícia» espanyola, perquè els delictes que hauria comès «es recullen com a desordres públics agreujats com tenen altres democràcies». «Crec que serà una iniciativa que ajude també a destensar la situació a Catalunya i a superar el contenciós que vaig heretar de l’anterior administració», ha conclòs.
L’anunci arriba en un moment àlgid de negociació amb ERC per l’aprovació dels PGE per al 2023. Els republicans no van presentar una esmena a la totalitat per «donar marge a les negociacions», i posteriorment van contribuir a rebutjar els set vetos que havien plantejat PP, Vox, Cs, Junts, CUP, Foro Asturias i els exdiputats d’UPN. Els comptes de Pedro Sánchez se sotmetran a l’examen definitiu del Congrés el 19 de novembre.
La «desjudicialització» del conflicte va ser un dels acords de la taula de diàleg que es va reunir per última vegada el juliol del 2022. Al text que van signar, els governs espanyol i català es comprometien a «avançar en el diàleg» per posar punt i final «als efectes de la judicialització dels últims anys», amb «mesures que suposen un avenç que millore la situació de partida i contribuesquen a resoldre el conflicte polític».
El document ja apuntava que una vegada s’assoliren els acords per a la desjudicialització, aquests «requeriran una modificació legislativa concreta», i els grups parlamentaris dels dos executius «s’encarregaran d’impulsar-la parlamentàriament». Les dues parts manifestaven «la voluntat que aquestes modificacions legislatives s’aproven, si pot ser abans que finalitze el període de sessions».
Sánchez dona viabilitat d’aquesta manera al compromís que va expressar el gener del 2020, tres mesos després de la condemna del Suprem als líders independentistes catalans, de reformar el Codi Penal per homologar el delicte de sedició i altres preceptes als estàndards europeus. El ministre de Justícia d’aleshores, Juan Carlos Campo, va treballar durant mesos en la reforma –en paral·lel a la concessió dels indults–, però el Govern espanyol va guardar la modificació al calaix argumentant, primer, que era prioritària l’eixida de la pandèmia, i després que no hi havia majoria parlamentària per dur a terme la reforma.
El passat 23 d’octubre el diari El País va publicar que l’executiu espanyol s’obria a una reforma que comportara retallar a la meitat les penes del delicte de sedició, i posteriorment la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va afirmar durant el debat dels PGE que el seu executiu portaria al Congrés la reforma. El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va recordar que el seu partit sempre ha dit que «és una bona notícia democratitzar el Codi Penal i que siga més homologable al que passa a Europa».
El Codi Penal és una llei orgànica, i la seua reforma pot arribar al Congrés de mans del govern espanyol o d’un grup parlamentari. Una vegada es presente el text al Congrés, s’obrirà un tràmit d’esmenes –on els grups poden provar d’introduir modificacions– i posteriorment se sotmetrà al ple.
Per quedar aprovada, la reforma necessita el vot favorable de la majoria absoluta de la cambra, actualment 175 vots (no són 176 perquè actualment el Congrés té 349 diputats per la no substitució del diputat de Podem Alberto Rodríguez), de manera que en tindria prou amb el suport de les formacions del govern espanyol i els socis de la investidura.
Quan entre en marxa, la reforma del Codi Penal s’aplicarà a casos ja jutjats pel principi de retroactivitat de la llei penal en favor del reu, de manera que si es redueix la pena d’inhabilitació se’n podran beneficiar els líders del procés ja jutjats, que tot i ser indultats encara arrosseguen la inhabilitació que els va imposar el Tribunal Suprem.
També afectaria els exiliats. En el cas de la secretària general d’ERC, Marta Rovira –que només està processada per rebel·lió– podria obrir la porta al seu retorn, tot i que en els casos de l’expresident Carles Puigdemont i dels exconsellers clara Ponsatí i Toni Comín, tots tres eurodiputats, independentment del delicte de sedició, el Suprem els vol jutjar per malversació, delicte que també comporta penes elevades. L’exconseller de Cultura, Lluís Puig, també a l’exili, està processat per desobediència i malversació.
El delicte de sedició es va introduir al Codi Penal el 1822. Actualment, l’article 544 del Codi Penal tipifica aquest delicte com el que cometen els que «sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s’alcen públicament i tumultuària per impedir per la força o fora de les vies legals l’aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació o funcionari públic, el legítim exercici de les seues funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials».
L’article següent, el 545, estableix que els qui hagen «induït, sostingut o dirigit la sedició, o apareguen en ella com els seus principals autors, seran castigats amb la pena de presó de huit a deu anys, i amb la de deu a quinze anys si foren persones constituïdes en autoritat. En tots dos casos s’imposarà, a més, la inhabilitació absoluta pel mateix temps». Fora d’aquests casos imposa una pena de «quatre a huit anys de presó, i la d’inhabilitació especial per a càrrec públic per un temps de quatre anys».
Els articles 547, 548 i 549 estableixen que, en cas que la sedició no haja entorpit de manera greu l’exercici de l’autoritat pública, la pena es rebaixa en un o dos graus, igual que per als casos de «provocació, conspiració i proposició per a la sedició». L’article 557 sobre desordres públics diu actualment que qui altere la pau pública amb actes de violència «seran castigats amb una pena de sis mesos a tres anys de presó». La pena és la mateixa per als qui inciten a fer actes de violència, però s’incrementa a entre un i sis anys de presó si el delicte es du a terme portant una arma o un objecte perillós, quan es pose en risc la vida de les persones o «quan els fets es duguen a terme en una manifestació o reunió nombrosa». També quan l’autor dels fets utilitze «la seua condició d’autoritat, agent de l’autoritat o funcionari públic», o quan duga el rostre tapat.
Els articles annexos també castiguen amb entre tres i sis mesos la pertorbació de la pau pública durant l’ocupació d’un espai públic o provat, i d’entre un i cinc anys de presó per als qui destruesquen o interrompen instal·lacions de telecomunicacions o vies de tren.
