Enguany València no tindrà els concerts gratuïts de la Gran Nit de Juliol, que tradicionalment se celebren el el marc de la Gran Fira de València que omple d’activitats culturals descentralitzades els dies tòrrids d’inicis d’estiu. El motiu és –segons va anunciar el mateix regidor de Cultura Festiva, Santiago Ballester, a través del seu perfil de Twitter- perquè «se’ns demana pagar als artistes i no comptem amb pressupost». El nou govern del PP tira la culpa a «l’anterior equip» que, segons ells, «havia acordat amb els organitzadors pagar el cost de l’escenari» però no els dels grups en cartell, Karavana, Amatria, Inmir. L’argument sembla estrany, ja que el més habitual és pagar als músics que es contracten i, durant els darrers anys, aquests concerts s’han celebrat amb normalitat i amb la presència de milers de persones. De fet, des de Compromís s’ha anunciat que hi havia «crèdit suficient i plecs tècnics preparats per a este concert», pel que no hi havia motius reals per suspendre’l. Els grups afectats han mostrat la seua desil·lusió per no poder actuar a València i nombrosos fans s’han queixat per xarxes.
La situació pot semblar una anècdota, però la realitat és que no és l’únic exemple de com la paràlisi de l’equip municipal comença a afectar el funcionament de la ciutat. Per exemple, dimecres 19 de juliol, el nou president de l’EMT, el regidor de mobilitat Jesús Carbonell, anunciava la «contractació urgent»de 75 conductors d’autobús. La seua falta ja ha començat a afectar les freqüències de pas en algunes línies. Però la realitat és que els conductors contractats «immediatament» seran només 22 i que els altres 53 hauran d’esperar a un un informe de Serveis Centrals Tècnics i de Personal. El que no explica és que des del 7 de juliol que va assumir la presidència de l’EMT, Carbonell no ha activat la borsa de l’EMT, amb 500 conductors per cobrir els quadres d’estiu i hivern, el que hauria evitat la deterioració del servei. L’argument del PP en aquest cas –i a l’igual que en el cas del concert de la Gran Nit- és el mateix: «l’herència rebuda».
Aquesta herència, però, no pot amagar que la paralització afecta ja tot tipus de serveis, des de poliesportius amb talls d’aigua fins a la Junta Central Fallera, que encara no té equip directiu. Tampoc s’han constituït comissions sectorials com la de comerç, que impedeixen que es puguen prendre algunes de les mesures estrella de Catalá, com l’eliminació dels mercats de venda directa, o el canvi de nom del Pont de les Flors. Per ara tot són comunicats de premsa, però cap resolució administrativa ferma.
Des de Compromís, Joan Ribó ha denunciat que «un mes després d’eixir escollida l’alcaldessa, la senyora Catalá, encara no s’ha fet ni el ple d’organització com és preceptiu. ¿Com és possible que l’alcaldessa, que lluïa de treball i eficàcia, tinga l’Ajuntament aturat sense prendre decisions de cap tipus, que no siguen mesures d’imatge o de partit?». Des de la formació valencianista recorden que el 2015, el primer Ple va convocar-se el 8 de juliol i el 2019, el 18 d’aquest mes. Enguany ni tan sols té data.
Ús electoral de l’Ajuntament
De fet, per ara, l’únic ús que li ha donat a l’Ajuntament la nova alcaldessa ha estat el d’altaveu del seu partit, en plena campanya electoral. A la visita del candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo el 6 de juny, li han seguit les de l’expresident espanyol, José Maria Aznar, el 21 de juny, el també expresident espanyol Mariano Rajoy, el 12 de juliol o l’alcalde de Madrid José Luis Martínez-Almeida, el 18 de juliol. En aquest sentit, des de Compromís han denunciat «l’ús partidista» de l’Ajuntament per part de Catalá.
A banda de la qüestió electoral, aquesta paràlisi fa créixer els rumors d’un pacte secret amb Vox, per repartir-se el govern municipal que es faria públic passades les eleccions del 23 de juliol.
