L’editorial Afers publicarà un nou llibre escrit per un dels col·laboradors d’aquest diari. Es tracta de Ricard Chulià, natural de Torrent (Horta Sud) i una de les veus més influents del sector crític de Compromís.
Chulià, que també és membre de Bloc i País, el corrent nacionalista de Més, és autor del llibre País Valencià, eixida d’emergència, que es podrà comprar al web de l’editorial a partir de dimecres i que fa una anàlisi i una proposta seguint la situació política actual del País Valencià.
El llibre es divideix en dues parts. La primera es refereix a la situació política actual des d’un punt de vista polític i econòmic. Chulià analitza l’escenari 40 anys després de l’inici de l’autonomia, quasi 50 anys després de la mort de Franco i de la Constitució espanyola i després de l’etapa política valenciana amb el govern més valencianista fins al moment, el del Botànic.
En aquest sentit, el filòleg argumenta per què els valencians, de facto, no tenen una autonomia i travessen dificultats no només des del punt de vista estrictament nacional, sinó també des de l’econòmic i social. Chulià constata que la situació dels valencians dins l’Estat espanyol és desfavorable: la renda és més baixa que la mitjana espanyola, l’empobriment és constant i el paper dels valencians com a perifèria espanyola i europea té com a conseqüència més precarietat, menys benestar i més desvertebració.
La idea forta d’aquesta anàlisi no és nova: Chulià defensa que els valencians viurien millor amb un Estat propi, i ho argumenta amb dades i mancat de sentimentalismes. El títol d’aquesta primera part del llibre és ben explícit: «Els valencians paguem per ser espanyols».
Segona part
L’altra part del llibre és una anàlisi dels discursos que el valencianisme ha oferit i pot oferir a la societat. En aquest sentit, Chulià defensa una «utopia pragmàtica»: no és creïble, segons ell, parlar de proporcionar benestar a la població si els valencians no trenquen amb la idea d’Espanya i proposen un estat propi. Aquest és, considera, l’objectiu que ha de defensar el valencianisme, i requeriria una dosi de coherència que ell mira d’aportar.
L’autor, de fet, analitza si aquesta proposta donaria vots al valencianisme o suposaria un suïcidi polític. En aquest sentit, Chulià repassa els discursos de Compromís des de la gestació de la coalició i la progressiva desnacionalització del seu missatge. Recorda, per exemple, que Compromís era molt més agosarat nacionalment als seus inicis, quan parlava de concert econòmic per després parlar de finançament just. L’autor considera que la coalició ha desenvolupat un paper equivalent al d’un partit espanyol i que ha perdut credibilitat en tant que ha alçat la veu contra els governs estatals del PP i no l’ha alçat tant amb governs progressistes a La Moncloa. «Cal un discurs més coherent des d’una perspectiva nacional valenciana», conclou, i considera que això no ha de restar vots, necessàriament, al valencianisme: fins i tot creu en pot guanyar, interpreta després de fer una anàlisi històrica i actual per a desenvolupar un discurs que intenta ser atractiu i alhora convincent.
Curiosament, el llibre de Chulià, contràriament al que es pot prejutjar, no parla en pràcticament cap moment de llengua ni d’altres elements vinculats immediatament a qualsevol discurs nacionalista. La seua proposta, que prompte arribarà a les llibreries, és una aportació original i que pretén ser un punt de partida per a establir nous horitzons polítics.
