El Partit Popular ha triat aquest dissabte Pablo Casado com a nou president. En el 19 congrés nacional extraordinari de la formació, els compromissaris han escollit la candidatura de Casado perquè lidere la formació conservadora després de la dimissió de Mariano Rajoy propiciada per la pèrdua de la moció de censura contra Pedro Sánchez.
Casado ha guanyat la seua adversària, Soraya Sáenz de Santamaría, amb 1701 vots a favor, després d’un procés electoral marcat per la tensió interna, respecte al qual la líder del PPCV, Isabel Bonig, s’ha mantingut neutral. Els darrers dies han estat marcats pels atacs entre un i altre candidat i pel darrer discurs de Mariano Rajoy pronunciat el divendres on va assegurar que es manté en la rereguarda, per si el partit el necessita. La candidatura de Santamaría ha obtés 1250 vots. Estaven cridats a les urnes 3.082 compromissaris populars, que han pogut exercir el vot en 25 taules electorals amb dues urnes cadascuna.
Pablo Casado (Palencia 1981) va presentar-se al procés de primàries del PP apel·lant a la necessitat de “reconnectar” amb l’electorat que ha marxat a Ciutadans mitjançant una proposta “jove”, afirmava, basada en allò que considera els cinc vells pilars de la dreta espanyola: “la llibertat, la unitat d’Espanya, la família, la seguretat” i també, va dir, “l’honestedat”, en un intent de superar el descrèdit del partit pels casos de corrupció. El nou president del PP és el màxim exponent de la dreta desacomplexada que defensa el seu predecessor, José María Aznar, de qui va ser cap de gabinet a la fundació FAES. És un ferm partidari de la política de la mà dura contra l’independentisme i durant aquesta campanya de les primàries del PP ha defensat novament la il·legalització de les forces que no comparteixen els ‘valors constitucionals’ i ha denunciat suposades “coaccions” als xiquets castellanoparlants a les escoles de Catalunya. Ha avançat que no avalarà cap tipus de “contemporització ni diàleg” amb els que volen “trencar Espanya” i aquest dissabte ha promés que “reconquerirà” els catalans fent “realitat” ‘Tabàrnia’.
Casado ha obtingut la victòria a base de sumar els suports que no ha teixit la seua contrincant, Soraya Sáenz de Santamaría, començant per la dels quatre altres aspirants que van concórrer a la primera fase de les primàries. La fotografia d’aquest dijous amb María Dolores de Cospedal, José Manuel García-Margallo i un reguitzell d’antics ministres del G-8, el grup enfrontat a la vicepresidenta de Rajoy, explica el creixement que l’ha fet passar de ser la tercera opció a esdevindre president del PP.
El nou líder del partit va arribar a la campanya amb el ‘handicap’ de l’escàndol per l’obtenció suposadament irregular del seu màster de la Universitat Rey Juan Carlos, que es troba sota investigació d’una jutgessa després que ell mateix haja admés que no va assistir a les classes ni va fer cap examen per a aprovar-lo. La seua defensa aferrissada i les denúncies cap a la resta de candidatures –el seu entorn apuntava l’autoria de la filtració a Soraya Sáenz de Santamaría- van fer sobreviure les seves aspiracions a l’inici de la cursa. Després han arribat els vídeos anònims contra l’exvicepresidenta i contra el propi Casado, en un final de cursa marcat pel joc brut.
Amb Casado el PP recupera l’esperit de la dreta desacomplexada que defensa José María Aznar. El seu primer objectiu, a part de recosir un partit amb risc de fissura interna, és recuperar part dels vots que han anat abandonant les files del PP per acostar-se a les propostes d’Albert Rivera, amb qui el nou líder del PP no només comparteix joventut, sinó part del seu programa electoral i bel·ligerància contra les forces independentistes. Casado, que després de l’1-O va advertir el president de la Generalitat Carles Puigdemont que podria acabar “com Companys”, és partidari d’il·legalitzar els partits independentistes.
Casado culmina d’aquesta manera amb només 37 anys un ascens meteòric que l’ha portat amb només 11 anys de ser diputat autonòmic a l’Assemblea de Madrid a rellevar Mariano Rajoy com a líder del PP. Afiliat al partit des del 2003, quan va entrar a la política de la mà del conseller de la Comunitat de Madrid Alfredo Prada, una de les suposades víctimes de la trama d’espionatge intern al PP de Madrid, va presidir Nuevas Generaciones entre 2005 i 2013 i es va graduar en Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat Rey Juan Carlos.
Després de ser diputat a l’Assemblea de Madrid durant dos anys (2007-2009) va abandonar l’escó per esdevindre director de gabinet d’Aznar a la Fundació FAES (2009 i 2011) i posteriorment arribar al Congrés dels Diputats com a diputat per Ávila a les eleccions del 2011. Va renovar l’escó el 2015, quan va esdevenir també vicesecretari de Comunicació del PP en un intent de Mariano Rajoy de rejovenir la seua direcció.
Valencians a l’equip de Casado
El nou president del PP inclou en les seues files el president de la Diputació d’Alacant, César Sánchez, i la portaveu del PP a l’Ajuntament de Castelló, Begoña Carrasco. Sánchez, nascut en Extermadura però criat a Calp, és alcalde d’aquesta localitat alacantina des de 2011. Des de 2015, presideix la Diputació d’Alacant i és membre de l’Executiva Nacional del PP des de 2017. Anteriorment, va ser diputat en Les Corts entre 2007 i 2015.
Carrasco és la portaveu dels populars al consistori castellonenc des de 2015, presidenta local des de 2017 i, anteriorment, va ser regidora d’Esports entre 2011 i 2015, sota el mandat d’Alfonso Bataller.
