L’exvicepresidenta del Consell, portaveu i exconsellera d’Igualtat, Mónica Oltra, ha insistit aquest diumenge que no va actuar de manera incorrecta en relació amb el procés pel qual ha sigut imputada i pel qual va dimitir, decisió que relaciona amb la seua voluntat que no es trencara el govern del Botànic, ja que «el PSPV podia tindre la temptació de governar en solitari». «Jo no he fet res, ni il·lícit ni immoral ni il·legal, vaig actuar amb integritat, ja poden buscar perquè no es va fer res de dolent», ha assegurat.
Així s’expressava en una entrevista al programa «Salvadors», de LaSexta, quasi dues setmanes després de reaparèixer en actes públics des que va dimitir al juny dels seus càrrecs a la Generalitat a partir de la investigació pel presumpte encobriment dels abusos del seu exmarit a una menor tutelada per un centre de la competència de la seua Conselleria. Per aquesta causa, Oltra va declarar al setembre al jutjat d’instrucció 15 de València, que va demanar prorrogar sis mesos la investigació i citar la víctima com a testimoni.
Oltra ha afirmat sentir-se «serena» després de mig any d’aturada. Ha afirmat que cobra uns 1.300 euros mensuals per l’atur, i ha explicat que té la intenció de realitzar un curs de soldadura, perquè és una professió que sempre li ha interessat pel seu pare.
Pel que fa al procés judicial que li afecta, Oltra ha negat haver comés errors, i ha tornat a relacionar-lo amb «un cas de lawfare de llibre» i amb una «cacera de l’extrema dreta», apuntant l’expresident Francisco Camps, a qui considera «ressentit» amb ella; al president de Ribera Salut, grup empresarial que «perd cent milions a l’any» per la reversió a gestió pública de dos departaments; a Alberto de Rosa i a la fundadora de Vox, Cristina Seguí. «L’objectiu era que jo desapareguera del govern i, evidentment, ho han aconseguit».
La també referent de Compromís ha assegurat que té «indicis» de la conspiració contra ella, però no proves, atès que si les tinguera ho denunciaria. Ha negat, a més, que tinguera coneixement dels fets abans que li ho comunicarà el seu exmarit sis mesos després. També ha sostingut que ningú del seu departament li ho va dir, i que tampoc coneixia «els detalls», de la mateixa manera que «quan operen un pacient i l’operació ix malament no s’assabenta el conseller de Sanitat». També ha puntualitzat que el centre en què es van cometre els abusos és concertat, per la qual cosa la plantilla no depèn de Conselleria, però «la responsabilitat és pública», i ha dit que en aquell moment ella i el seu exmarit ja no eren parella, encara que visqueren en un mateix edifici en plantes separades.
Sobre les dues versions diferents que va donar fa uns mesos –primer va dir que havia encarregat un informe sobre els fets i després va afirmar davant el jutge que no havia donat cap ordre–, Oltra ha reiterat que ella no va demanar l’expedient informatiu, i que va ser el director general qui ho va fer, «perquè és la manera normal de funcionar». «Vaig intentar protegir i donar suport a la gent a la qual acabaven d’imputar injustament», ha justificat, i ha recordat que estava «molt afectada emocionalment» i que el seu fill menut li va preguntar si els funcionaris investigats no estarien patint. També ha assegurat que encara no ha llegit l’informe, perquè considera que no deu fer-ho, que no es va encarregar per a contrastar la veracitat del relat de la menor i que no hi va haver «cap instrucció, ni paral·lela ni no paral·lela». «Aquella separació la vaig mantindre sempre, els tècnics van treballar amb total llibertat (…) És el que han dit 13 de les persones imputades, a la majoria dels quals no conec, ni sé què voten ni si els caic bé. Té sentit que arrisquen la seua carrera i la seua llibertat per mi?», s’ha preguntat.
Quant a la seua dimissió, Oltra ha afirmat que no hi ha «major autocrítica» que prendre aquesta decisió, i ha tornat a defensar que «la línia ètica no la marquen els tribunals», i que ella no va dir que haguera de deixar un càrrec automàticament en ser imputat. Ha diferenciat així les peticions que feia a l’expresident Francisco Camps quan Oltra estava en l’oposició. «Em sorprèn molt que em comparen amb els personatges corruptes».
Ha relacionat, també, a la «pressió» per la decisió de dimitir, el fet d’evitar «que el PSPV tinguera la temptació de governar en solitari», i ha augurat que si l’hagueren fet fora del Consell hauria sigut «una bomba que hauria trencat el govern de coalició». Per tant, ha sostingut que els socialistes «fantasiejaven» amb la idea de governar a soles, i que ella va optar per «salvaguardar» el Botànic. «Ja sé el que són els governs del PSOE a soles i el poc que es diferencien dels governs contra els quals hem lluitat», ha etzibat.
Tot i que ha descartat que el president Ximo Puig li amenaçara directament amb la seua destitució, ha assenyalat que ho va deixar caure amb la frase «no estic per a festes», referint-se al moment en què Oltra va assistir a un acte de Compromís que va acabar amb un moment musical amb ella ballant. L’exvicepresidenta també ha justificat que no avisara Puig de la seua dimissió per a evitar filtracions.
Preguntada pel ball que ella mateixa va protagonitzar després de negar-se a dimitir, ha reconegut que ha reflexionat molt sobre aquell moment, però ha arribat a la conclusió que l’haurien criticat fera el que fera, i ha assegurat que va arribar a aquell acte sense llegir la premsa per a «parlar amb la gent sense estar mediatitzada». «Al final arriba un moment en què em té igual el que em diguen», ha asseverat per a reivindicar que continuarà «ballat li pese a qui li pese». I ha advertit com de «perillós» és si «allò important d’aquell míting són els 10 minuts de ball».
Preguntada per les famoses samarretes que utilitzava a Les Corts quan estava a l’oposició, Oltra ha assegurat que no s’ha penedit de portar-les, i ha descartat que siguen comparables amb les que van utilitzar recentment els diputats de Ciutadans amb el lema «Oltra ves-te’n ja».
Com a balanç, Oltra ha defensat que com a portaveu ha estat obligada aquests anys a ser «escudera» dels seus companys. «He cobert l’esquena de qüestions que jo no hauria fet així, però els pactes estan per a complir-se i la meua part és la lleialtat. Sempre ha sigut així i sempre ho serà».
Pel que fa al futur, Oltra ha descartat postular-se com a representant de Compromís al Congrés o tornar a exercir l’advocacia, ja que té «una crisi de fe» amb la Justícia, tot i que ha remarcat que no pensa «renunciar» a les seues ambicions polítiques. «Soc política i ho seré fins que mora, contribuiré des d’on siga perquè les polítiques a favor de la gent comuna continuen en aquesta terra i es reforcen, i això ho puc fer des de molts àmbits, no necessàriament sent cap de llista», ha dit. També ha afirmat que no pot opinar sobre el projecte Sumar, impulsat per Yolanda Díaz, perquè encara «és un embrió».
