Sergi Tarín / València.
La decisió se segellà minuts abans de la represa del plenari. La setmana havia estat un anar i vindre d’opinions internes sobre la conveniència de mantindre el pols o capitular. Dimecres, la vespra, hi havia una majoritària preferència per la línia dels prudents. Però a dintre de Compromís tots saben que Mònica Oltra és imprevisible i que un llampec, una idea o un pressentiment poden capgirar les decisions preses. No fou el cas. Definitivament, Oltra optà per no acudir a l’hemicicle després de ser expulsada dijous passat quan fou cridada a l’ordre tres voltes pel president de la cambra, Juan Cotino, enmig d’una ensordidora brega. L’argument de la parlamentària fou que, amb tant de soroll, no escoltà la segona advertència. La negativa a abandonar l’escó provocà la suspensió del ple.
L’acatament, però, anà acompanyat d’una cautelosa protesta. Mentre Oltra es feia la foto mirant la sessió pel televisor del grup, el síndic Enric Morera demanà la paraula: “Volem la normalitat democràtica i perquè la presidència estiga legitimada ha de ser equitativa ¿Deixà entrar la nostra diputada?”. “No i no perquè fou reglamentàriament expulsada”, contestà Cotino. I el ple recomençà on havia finalitzat, amb la pregunta d’Esquerra Unida. En absència de Marga Sanz per malaltia, Ignacio Blanco, que opta a liderar la formació, s’estrenà amb cinc minuts d’esmena a la totalitat a Alberto Fabra: “¿És conscient del seu fracàs com a president?”. I acte seguit exposà una suma de greuges de resultat catastròfic: 700.000 aturats, 22.000 dependents sense ajudes i 10 punts de davallada en la producció industrial foren algunes de les xifres deplorades. “Estan amb la pancarta en els ulls i no veuen com generem riquesa i ocupació”, fou l’única resposta, constantment repetida, de Fabra.
A fora, en acabar la sessió de control, els fotògrafs taponaren la porta principal al primer pis en espera de Mònica Oltra. La diputada del PP, Maira Barrieras (de les més beligerants en el dilema de l’expusió) s’obrí camí, braços en alt, com si travessés unes cortines tacades de teranyines. “¡És el que em faltava!”, pronuncià amb un somriure pintat de fàstic. I a l’instant, una tempesta de flashos anuncià l’aparició d’Oltra. “El PP perpetra una abús constant i no hem volgut caure en la seua trampa”, denuncià i prosseguí tot reptant Cotino: “No s’atrevirà a sancionar-me (s’ha barallat expulsar-la entre un i dos mesos)”. “¿S’imaginen a Camps votant perquè no siga diputada?”, arremeté per criticar parlamentaris absents i d’altres davall la lent de la justícia. “El PP confon majoria absoluta amb poder absolut. Tot és una maniobra per desfer-se dels polítics incòmodes”, conclogué Oltra.
