La potencialitat del turisme com a sector dominant de l’economia valenciana –especialment al sud– explica per què Nuria Montes, consellera d’Innovació, Comerç, Indústria i Turisme de la Generalitat Valenciana, és tractada de manera quasi reverencial per la premsa del seu entorn.
Aquests dies Montes, una destacada empresària del sector turístic que ha liderat durant dècades la patronal Hosbec (Associació Empresarial Hotelera i Turística de la Comunitat Valenciana), ha mostrat el seu rostre més autoritari durant la gestió de la DANA des del Consell. Un vessant desconegut per aquells que no l’han tractada en persona i que estan acostumats a llegir que la consellera és «una dona de gusts senzills», a qui li «agrada fer esport», la platja, la gastronomia de la terra i que és, per damunt de tot, una lluitadora incansable.
Així era presentada Montes en una entrevista que destacava «el seu costat més personal», segons anunciava el titular, al mes de març d’enguany. Aleshores ja havien transcendit missatges de la consellera a les xarxes socials quan encara no havia accedit al càrrec actual. En un d’ells deia haver-se alçat del llit «con tol coño asín, tirándome para el sofà, que no tengo yo ánimo de ná». En un altre, amb la veu i la cara distorsionades, deia que «me cago en los putos lunes y me sobra mierda pa los martes».
Bueno, se ha quedado tarde para que todo el mundo vea los vídeos que @NuriaMontes borró cuando la nombraron consellera
— Rosa Dominguez Gomez (@rosadg_) November 6, 2024
Que todo el mundo sepa qué tipo de persona forma parte del Gobierno valenciano
Vídeo 1: A Montes el c*ño le tira pa’l sofá#MazonDimision#MontesDimision pic.twitter.com/Q8fuzxWUTT
Aquest to, gens habitual en l’aspecte públic dels empresaris d’elevada consideració, sempre ha sigut rebaixat pels mitjans del sud del País Valencià. A l’entrevista citada la periodista li comentava que «al teu compte d’Instagram traus la teua faceta més còmica amb comentaris i bromes sobre la pesadesa dels dilluns». En un altre article, el diari més influent d’Alacant publicava un perfil en què s’afirmava que Montes «aireja a les xarxes socials que no li agraden els dilluns, però qui la coneix afirma el contrari», valorant així el seu ímpetu laboral.
Esta lerda es Nuria Montes, la Consejera psicópata que trató como una mierda a familiares de personas fallecidas. Lo borró cuando la nombraron consejera. #Psicopatas #PoliticosCorruptos #SubnormalesConPoder #NuriaMontes pic.twitter.com/EQbzGoUjx3
— Pepe (@PepeTamarit) November 3, 2024
Això últim no li ho discuteix ningú. Els que han treballat amb ella admeten que és una ferma defensora del seu sector, el del turisme, i que és capaç d’arribar fins on faça falta per defensar els interessos empresarials. Montes és una de les cares més reconegudes de l’empresariat turístic valencià, abans des d’Hosbec i ara des de la Generalitat.
El relat del sector compta amb diversos altaveus favorables. Els principals són els mitjans radicats al sud, que han criticat obertament la taxa turística que en el seu moment va plantejar Compromís i també la que va acabar beneint el Botànic, actualment derogada, i molt menys ambiciosa causa de la ingerència dels socialistes, temorosos del poder mediàtic del sector turístic que té en Nuria Montes una de les grans protagonistes. Montes, per cert, va definir aquella taxa com «la dels Països Catalans», pel fet que a Catalunya i a les Illes Balears s’havia aplicat i suggeria que el Botànic perseguia aquesta mesura per presumpte interès nacional.
De la patronal a la política
La consellera va nàixer a Madrid el 1969. El seu origen és valencià i es va traslladar a Alacant de ben menuda. Filla d’una família d’empresaris, el seu oncle, Manuel Montes Tallón, va presidir la Confederació Empresarial de la Província d’Alacant, Coepa. Montes viu en una de les poques zones nobles d’Alacant, pròxima al Cap de l’Horta. Està casada amb un guàrdia civil i el 1995 va ingressar a Hosbec, la patronal citada, que té seu a Benidorm i ha enfortit el vincle entre Montes i la ciutat de la Marina Baixa. La relació entre la patronal i la Cambra de Comerç d’Alacant, que Carlos Mazón va presidir entre 2009 i 2019, va haver de forçar el contacte entre tots dos.
Quan va ser nomenada consellera el juliol de l’any passat, els mitjans alacantins destacaven el seu vessant empresarial. «Cuando la empresa se vive desde la cuna», titulava un perfil del diari Información. Però Hosbec no projecta la mateixa transcendència que una Conselleria. I una Conselleria tampoc no té la mateixa visibilitat en temps de pau que en temps de crisi.
Montes s’ha vist assenyalada aquests dies pel seu to. En un primer moment va comparèixer davant els mitjans amb el verb agressiu adreçant-se als familiars dels morts per a ordenar-los que no s’aproparen a les immediacions de la instal·lació a la qual eren traslladats els cossos. «Han d’esperar de manera obligatòria», va dir per a, més tard, haver de demanar disculpes.
Em fa vergonya i ràbia que la Consellera Nuria Montes parle així, en eixos termes autoritaris i sense cap tipus d’empatia als familiars de les víctimes.
— Joan Ribó (@joanribo) November 1, 2024
pic.twitter.com/kGxchbumbl
Aquesta manca de tacte no ha sorprès les persones que la coneixien d’abans. «És Nuria en estat pur», diu una persona que la coneix. «Nuria és capaç, és intel·ligent i és lleial, però la pressió li fa oblidar l’empatia». Una empatia, diu aquesta mateixa veu, de la qual podia prescindir quan treballava en el sector privat. Però que no es pot deixar de costat quan s’exerceix un càrrec públic. «Els empresaris poden deixar de costat els sentiments si persegueixen un objectiu i possiblement Nuria volia evitar un problema d’ordre públic amb la concentració de familiars indignats a Fira València», lloc en què es preserven els cossos. «Però no va entendre que la situació requeria d’una delicadesa que ella no sempre ha tingut», diu aquesta veu, que admet que la consellera té una personalitat «autoritària».
Manca d’empatia
Aquestes formes no l’han desprestigiat a dins del sector hoteler. Més bé al contrari. Una altra persona que atén aquest diari explica que «Nuria, si ha de mossegar, mossega, i això s’agraeix en un món com el de l’empresariat, que quan actua amb virulència no sol ser ben vist, però ella no té cap problema d’assumir aquest paper». Aquest testimoni, que diu que Montes «mai no ha sabut gestionar les emocions ni empatitzar amb els que té per sota», considera que l’actitud de Montes encaixa amb la d’un sector «que només es preocupa de guanyar diners i que mai no ha invertit en responsabilitat social corporativa, que mai no ha destinat diners a equipaments socials o a finalitats benèfiques que tinguen una traducció real. Només inverteixen en mitjans perquè parlen bé d’ells», diu.
Una afirmació que encaixa amb les referències que diversos mitjans han fet a la presumpta sensibilitat que Montes té amb les kellys, les cambreres de pis que han plantat cara a l’empresariat hoteler amb diverses vagues a Benidorm. Després que un mitjà alacantí entrevistara la portaveu d’aquestes treballadores, el mateix mitjà va publicar una altra peça amb la perspectiva d’Hosbec. «Després de l’entrevista publicada en aquest mitjà amb la portaveu de les cambreres de pis de Benidorm, la patronal Hosbec ha volgut matisar algunes qüestions», es llegeix al primer paràgraf.
A la notícia, qui dona veu a la patronal és Montes, qui relata que el de les kellys és «un sector especialment vulnerable» que «pateix situacions pròximes a la penositat» i defensa «la lluita a l’hora d’obtindre un règim de protecció específic». En un altre article al mateix mitjà, Montes és definida com una «devota» de les kellys. En canvi, des d’aquest sector l’acusen de classisme quan fa afirmacions com que a aquest treball «només s’arriba pel camí de la necessitat». «És com dir que només les dones sense formació, pobres o estrangeres som cambreres de pis», diu una antiga sindicalista del sector que també va coincidir amb Montes.
Aquesta dona, de fet, relata que el tracte amb l’actual consellera «va ser nefast» degut a la seua «manca total d’empatia amb les treballadores i al seu to paternalista». Segons narra, en una reunió en què Montes va haver d’escoltar les reivindacions de les kellys –com ara la rebaixa del nombre d’habitacions a netejar per dona o l’aplicació de ritmes de treballs no lesius–, l’aleshores secretària d’Hosbec «ens va arribar a dir que sa mare també netejava la casa». En una compareixença pública Montes, en plena polèmica amb les kellys, defensava els salaris que cobraven aquestes treballadores.
Algunes persones comencen a conéixer com és el govern de Mazón.
— Vicent Marzà 🍏 (@VicentMarza) November 6, 2024
Nuria Montes sempre ha estat implacable amb els febles i servil amb els poderosos.
Mireu què deia de les cambreres de pis. Mai ha estat a l’altura del càrrec. https://t.co/LWvp8CfBuy pic.twitter.com/xhu1VqgA4I
Tothom, de fet, li reconeix coratge i també eficàcia a l’hora de defensar els seus interessos. El seu autoritarisme, present en el sector privat, s’ha fet públic aquests dies. La periodista Ana Rosa Quintana, declaradament pròxima al PP, ha demanat la seua dimissió després que una víctima de la DANA denunciara entre llàgrimes la manca de tracte de la consellera al seu programa després d’anys amb la premsa al seu favor. Aquest fet ha situat Montes en una situació encara més difícil. Difícilment digerible després de tants anys de bona reputació mediàtica. Tant, que alguns estan segurs que la consellera compta els dies per tornar a Hosbec. La seua zona de confort.
MISERABLE @NuriaMontes.
— Compromís (@compromis) November 6, 2024
MISERABLES @generalitat. pic.twitter.com/Q8KAgfMcdF
