Al País Valencià tenim una llei del Canvi Climàtic aprovada, però s’està aplicant?
La llei està aprovada des de finals del 2022, a més de tot una sèrie de guies protocols i ferramentes, no soles per a mitigar el canvi climàtic, sinó també per adaptar-nos-hi i conscienciar la població, però no s’està aplicant res. Senzillament està bloquejada.
Què vol dir bloquejada?
Doncs que no s’han reunit els comitès d’experts que la llei preveia, no s’han difós els plans d’adaptació local perquè els ajuntaments els apliquen… la llei preveia un període de dos anys perquè tots els ajuntaments tingueren el seu pla. Açò vol dir, gener del 2025, i no s’ha fet. Només havien de dir: ací teniu la guia…, però no ho han fet. Per no fer, ni tan sols s’ha demanat la DIA [Declaració d’Impacte Ambiental] per poder tirar endavant tota la part relacionada amb l’adaptació.
Per adaptació s’entén també a fenòmens com la recent DANA?
Clar, la llei contempla tot una sèrie de mesures per a adaptar infraestructures crítiques a fenòmens extrems. Està tot pensat, escrit, preparat i amb el segell de la Generalitat. I no és que no s’haja fet abans, que es pot entendre, és que ni tan sols s’està gastant per a la reconstrucció. Perquè, en quin pla de reconstrucció s’està treballant? Recordeu que van dir que farien quatre o cinc grups de treball? Jo no n’he sentit res més. El general aquest [en referència al Vicepresident Gan Pampols] de la reconstrucció no ha anunciat cap tipus de treball ni cap tipus de pla. Hi ha algú pensant com es farà? Una reconstrucció que s’adapte a la nova realitat, clar.
Però és possible preparar-se per una DANA com aquesta? És molt pessimista pensar que açò tornarà a passar?
És que no hauria d’haver passat. Es diu que un fenomen d’aquesta magnitud té opcions de passar una volta cada més de mil anys. Però ha passat. I per ara la Mediterrània està tres graus més calenta del que tocaria, el que vol dir que els càlculs que es feien fins ara ja no serveixen. Durant la tempesta, la imatge del vent emportant-se els camions… Açò no havia passat mai, però ara ha passat. I si torna a passar en cinc anys?
«Ací ni tan sols s’està posant la sorra com a les platges. S’està dient a la gent que vaja a posar sorra»
A mi em pareix que estarem igual. Recorda un poc la situació a les platges, on cal estar posant sorra contínuament…
És que ací ni tan sols s’està fent això. S’està dient a la gent que vaja a posar sorra.
Llavors caldria pensar aquesta reconstrucció preveient que açò es pot repetir en qualsevol moment.
És el que diu la llei. Qualsevol planejament urbanístic hauria de fer una anàlisi per integrar el canvi climàtic: no construir prop dels barrancs, drenatges sostenibles, sistemes evacuació d’aigües… on s’ha fet ha servit perquè aquestes zones estiguen menys afectades, que n’hi ha. Quan es fan les coses bé, funcionen. Com he dit, hi ha unes guies, unes ferramentes, fins i tot uns visors de la costa per preveure en quines zones l’erosió serà major. Vam intentar-ho treballar-ho tot: emergències, campanyes de prevenció, promoure el voluntariat entre la població… està tot escrit i publicat. Sols han de mirar el web de la Generalitat, perquè ni tan sols ho han esborrat, està tot allí encara disponible.
És molt frustrant, perquè la llei recomana no ocupar urbanísticament la costa pels riscos que suposa, i què van fer el mateix dia de la DANA? Aprovar una llei que permet construir fins a soles 200 metres de la costa.
I ni tan sols després de veure les conseqüències de la DANA s’han plantejat revertir?
A mi em van dir que ara «que ja estava fet, no es podia tornar a canviar».
Per?
L’argument no té cap sentit. Podien aprofitar la Llei de Mesures Fiscals i revertir-ho, però en canvi l’han gastada per eliminar els impostos verds de la llei del Canvi Climàtic. Uns fons que, precisament, estaven pensats per a finançar l’adaptació als fenòmens extrems. Que bé que ens anirien ara, no?
«Qui ara s’encarrega del canvi climàtic em va abordar per Linkedin i em va acabar dient que la llei l’anaven a deixar “niquelada” amb “sentit comú”»
El que es diu és que volen modificar la llei sencera.
A mi el qui ara s’encarrega del canvi climàtic [el Director general de Qualitat i Educació Ambiental, Jorge Blanco, ja que la direcció general de Canvi Climàtic va desaparèixer com a tal] em va abordar per Linkedin i em va acabar dient que la llei la deixarien «niquelada» amb «sentit comú».
I açò què vol dir?
Bàsicament que tot el que preveia la llei, els registres d’emissions per a empreses de certa mesura, per a ajuntaments, etc., passen a voluntaris, el tema dels impostos, que ja ho han fet, les mesures per avançar-se a les disposicions europees, la instal·lació de plaques solars en terrats o els aparcaments… tot passa a ser voluntari.
Però açò té algun sentit? Si la Unió Europea ho obligarà en breu.
Però la seua política és el pur sucursalisme. No fer res, no liderar res. Simplement esperar que Europa o Espanya els obligue i després queixar-se i fer-ho. Renunciar al fet que el País Valencià i les empreses valencianes puguen avançar-se i estar preparades per a quan arribe l’obligatorietat. Però et diré una cosa.
Quina?
Quan redactàvem la llei, parlàvem amb la Cambra de Comerç, amb la CEV, i sempre ens deien el mateix: «Estem a favor de les mesures, però han de ser voluntàries i amb subvencions, res obligat, més pròrrogues, etc.» Però després, moltes empreses particulars venien per darrere i et demanaven mesures obligatòries, perquè ells estaven disposats a fer les inversions i adaptar-se als nous temps, perquè eren conscients que en molt poc temps, qui no tinga un registre d’emissions estarà fora del mercat, però si aquestes mesures no es fan obligatòries, llavors els qui no fan les inversions sempre guanyaran per una qüestió de preus. La idea era fer la faena amb temps i ben feta i al final s’acabarà fent a última hora, mal fet i més car.
És el preu del negacionisme?
És que és trist, però ni tan sols són negacionistes. Són conscients del canvi climàtic i les conseqüències, però la seua mentalitat és absolutament curtplacista. En lloc de demanar ferramentes per accelerar sempre es demanen pròrrogues. I quan vinga una altra DANA, qui ho pagarà? Ells segurament no hi seran, o ja ho pagarà Espanya, o Europa, i anar fent.
Perquè deixant per un moment de banda les vides humanes, si només mirem la factura econòmica, aquesta és enorme: 50.000 milions d’euros en reconstrucció, 2,5% de caiguda del PIB valencià que no es recuperarà fins al 2026… És sostenible no adaptar-se?
No és el seu problema. És que ho veuen així. A la resta ens queda un panorama «niquelat».
