Quatre nets de persones represaliades per la dictadura franquista que van ser afusellades al País Valencià, han presentat querelles per crims de lesa humanitat per desaparició forçada amb l’objectiu de «continuar la lluita» i posar fi a «l’anomalia democràtica» que la justícia considere que aquests assassinats han prescrit quan les restes dels assassinats han sigut trobats recentment a les fosses comuns del cementeri de Paterna (Horta Nord).
«La veritat ja la tenim, el que falta en aquests moments és la justícia», ha dit Sergio Martínez, un dels nets de les víctimes, en roda de premsa al costat d’altres familiars de represaliats i de l’advocada Aràdia Ruiz. Els altres denunciants són els nets d’Ulpiano Alonso, José Manuel Murcia, Fausto Viana, Juan i Miguel Pérez Gavidia, assassinats a Paterna durant la postguerra sent víctimes de sentències dictades per militars colpistes en consells de guerra que van dictar acusacions d’auxili o adhesió a la rebel·lió. Cap autoritat no va comunicar on van ser afusellats o enterrats, i els cossos s’han localitzat posteriorment als fets.
Aquestes querelles se sumen a les més d’un centenar presentades a nivell estatal per a exigir la investigació dels crims franquistes, tot i que de moment totes han quedat arxivades. Tot i així, els familiars ho tornen a intentar «amb l’esperança que la nova Llei de Memòria Democràtica», aplicada a nivell estatal, «tinga algun efecte», segons ha dit l’advocada Aràdia Ruiz.
Denúncia
Els quatre nets han reivindicat la necessitar d’investigar els crims perquè no queden impunes i no es puguen repetir, i han mostrat la seua repulsa a les lleis de «concòrdia» aprovades per PP i Vox al País Valencià i en altres territoris de l’Estat en què governen. «Estan tornant a establir el relat franquista», ha advertit Lucila Aragó, representant de la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina contra Crims del Franquisme (CeAQUA).
Segons han relatat els familiars, els represaliats es van enfrontar a judicis sumaríssims sense capacitat de defensa després de ser encarcerats simplement per pertànyer a partits polítics o sindicats. «No en van tindre prou assassinant-los i fent-los desaparèixer: també van humiliar i van violar les seues dones, i alguns els van robar els seus fills. Els ho van llevar tot», ha dit Carolina Martínez, una de les netes dels represaliats que no va arribar a conèixer el seu avi.
Un altre dels descendents d’assassinats, Rafael Micó, ha dit que aquells afusellaments suposen «terrorisme d’estat a gran escala», i lamenta que «els seus ecos van més enllà del franquisme i arriben a hui».
La presentació pública d’aquestes querelles té el suport d’Amnistia Internacional, de la Plataforma d’Associacions Familiars de Víctimes del Franquisme de les Fosses Comunes de Paterna i d’altres entitats que volen preservar la memòria democràtica.
