Nerea Fernández, diputada d’Unides per Extremadura en l’Assemblea d’aquesta comunitat, ha adquirit transcendència després d’haver defensat que les llengües que es parlen en aquest territori hagen de ser considerades BIC. Aquest seria un primer pas per a la seua preservació. La demanda, aplaudida fins i tot pel PP, ha generat controvèrsia i ha generat un efecte Streisand poc esperat a les xarxes socials. Fernández, militant d’Esquerra Unida, forma part del grup parlamentari que també integra Podem i Aliança Verda.
-Ha adquirit certa popularitat després d’algunes reaccions mediàtiques procedents de la premsa espanyola contra la seua iniciativa lingüística. Què ha passat, exactament?
-Més que a la premsa, la polèmica s’ha desfermat a les xarxes socials. Els diaris extremenys, fins i tot COPE Extremadura, han fet una lectura molt positiva de la nostra proposta. La reacció negativa és la dels nacionalistes identitaris, que quan parlem de les nostres llengües se senten amenaçats. A mi no m’ha afectat personalment. No és la primera vegada que s’orquestren atacs des de l’extrema dreta. Jo mateixa, per exemple, vaig viatjar amb la «flota de la llibertat», que també va rebre aquest tipus d’atacs. Estic acostumada a aquestes coses, lamentablement. Però he de dir que em molesta molt eixe classisme i eixe odi cap a la nostra terra, cap a Extremadura. A mi em poden insultar o amenaçar, em té igual. Però insultar els parlants, la gent que parla aquestes llengües… per ací sí que no passe.
-Què ha passat exactament?
-Per a la Comissió de Cultura de novembre a l’Assemblea d’Extremadura vaig introduir una proposta d’impuls per instar la Junta d’Extremadura perquè declare Bé d’Interès Cultural (BIC) l’estremeñu i el portugués rayano. A Extremadura hi ha tres llengües vernacles. Estan les modalitats de la fala, que es parla a San Martín de Trevejo, a Eljas i a Valverde del Fresno, declarades BIC fa vint anys. En canvi, l’estremeñu i el portugués rayano encara no tenen eixa protecció institucional. Fa no res, al setembre, el Consell d’Europa, amb l’aval de la Carta de les Llengües Minoritàries –perquè les llengües vernacles d’Extremadura estan incloses en aquesta carta des del 2020–, va demanar a la Junta d’Extremadura i al Govern d’Espanya a declarar BIC aquestes altres dues llengües i a ensenyar-les a les escoles per no deixar-les morir. Amb aquests arguments del Consell d’Europa jo senzillament vaig introduir una proposta a la Comissió de Cultura i tant el PP com el PSOE la van aprovar votant a favor. Només Vox hi va votar en contra, però sense fer massa soroll. El divendres dia 15 es va fer aquella votació i tots vam eixir feliços de la Comissió de Cultura. La premsa se’n va fer ressò de manera molt positiva. Però a l’endemà l’extrema dreta va començar a atacar la proposta a través dels seus influencers. Després, alguns periodistes i escriptors s’han sumat a la dinàmica. La polèmica, cal dir-ho, s’ha desfermat només a Twitter i no en altres llocs. Al mercat medieval de Càceres, un esdeveniment al qual va moltíssima gent, ningú no m’ha dit res negatiu, sinó al contrari: m’han felicitat per la iniciativa. De fet al setembre hi va haver una enquesta de la Universitat d’Extremadura i l’OSCEC, l’òrgan de seguiment de l’extremeny, i el 70% dels enquestats defensaven declarar BIC tant l’estremeñu com el portugués rayano. És una anècdota molt significativa i que és real, no com el món que ens trobem a les xarxes.
-Què significaria que aquestes dues llengües foren declarades BIC?
-De la mateixa manera que es van declarar BIC les modalitats de la fala i que als pobles on se’n parla trobem els cartells dels carrers en bilingüe, s’ensenya la fala a les escoles i se’n fan cursos a les biblioteques, si l’estremeñu i el portugués rayano són declarades BIC aquestes llengües no les deixarien morir. En la proposta també incloíem que la Universitat d’Extremadura n’investigara i n’oferira cursos a l’alumnat, que s’ensenye a les escoles i que se’n done formació al professorat per a incentivar aquestes llengües i, sobretot, per a no corregir els xiquets. A Extremadura tenim un problema: a mi m’han castigat per parlar malament. Quan eres un xiquet no te n’adones, però quan et fas gran penses: «Jo no parlava malament, parlava perfectament. Però parlava estremeñu». Cal una mirada llarga per entendre i gestionar tot això per part de tothom, també del PP i del PSOE. Nosaltres, com a impulsores, fem aquest passet endavant i intentem, primer, revisar els textos dels col·legis i instituts per reforçar la llengua. Després, impulsar els cursos per a professors. Per exemple, a Las Hurdes ja hi ha molts mestres que van ells mateixos a classes d’estremeñu perquè no es perda. Al final, parlem d’una figura jurídica que serveix per a protegir el patrimoni cultural i immaterial. Si una església es declarada BIC per garantir-ne la protecció ningú no pensa que siga una bogeria. Amb les llengües hauria de passar el mateix. Les llengües també són patrimoni, són identitat i són cultura, i hem d’impedir-ne la mort. També la de les llengües d’Extremadura.
-El portugués rayano és el que es parla a les zones frontereres amb Portugal. I l’estremeñu, on es parla fonamentalment?
-L’estremeñu procedeix de l’astur-lleonès i es va quedar a Extremadura perquè era una llengua de la transhumància. Es parlava en quasi tot Extremadura, però a les escoles ens corregien perquè ens deien que això era parlar malament el castellà. D’aquesta manera l’estremeñu s’ha anat perdent i ara mateix està més relegat a la zona nord-occidental: a Las Hurdes i en pobles com La Garrovilla, Aceituna, Ahigal o La Madroñera, on tenen les seues pròpies modalitats. Jo soc de Navalmoral de la Mata, una ciutat de pas que no està en les muntanyes, i a ma casa es parlava.
-L’horitzó de l’oficialitat, tal com ocorre amb altres llengües de l’Estat, es pot arribar a plantejar?
-Ara mateix no ho tenim clar. Possiblement no, perquè el primer pas és salvar la llengua. Una vegada estiga salvada caldrà pensar en nous passos que jo no faré, perquè no estaré en les institucions. Això, en tot cas, ho haurà de decidir el poble i les entitats que defensen la llengua. Però el que s’ha de fer primer és salvar-la.
-A Extremadura hi ha partits propis del territori, però sense transcendència electoral. Això afecta?
-En l’anterior legislatura hi havia un partit, Extremeños, que anava en coalició amb Unides per Extremadura, però s’ha dividit i no té representació. Però s’ha de dir que Unides per Extremadura mira pel territori i hi està arrelat. A nosaltres no ens manen des de Madrid. Jo mateixa soc del Partit Comunista i d’Esquerra Unida i forme part del congrés federal, però tinc llibertat per a dir el que necessita la meua terra. I ho continuaré reivindicant.
-Més enllà de tot això, pel que fa a la política extremenya, allà ha governat tradicionalment el PSOE, però ara ho fa el PP, que va governar amb Vox durant un any. Com es viu la política allà?
-Ara el PP ha presentat els pressupostos regionals i Vox diu que potser presenta esmena a la totalitat, però crec que és un paperot i que està pactat des de Madrid entre Feijóo i Abascal. Sense Vox el govern no ha canviat en res: estan perdonant els impostos als rics i als rendistes. I apliquen les fórmules de sempre. D’altra banda cal dir que el PSOE ha sigut molt immobilista aquests anys. Nosaltres continuarem lluitant per un canvi de veritat, un canvi real en la nostra terra perquè ens deixen d’obligar a emigrar quan el que volem és quedar-nos ací. PP i PSOE són responsables d’un model extractivista que ha venut la nostra terra al millor postor, a les empreses estrangeres perquè ens dominen, perquè ens envaisquen amb plaques solars, perquè ens expulsen de casa i perquè no puguem accedir a la vivenda. Això ha de canviar.
