Vox es presenta com el partit de «l’Espanya que matina», malgrat que la vida laboral de Santiago Abascal siga més curta que una cua de pansa. Als seus candidats per la circumscripció de València li passa un poc el mateix. Hi abunden els noms compostos i els cognoms inabastables, però perfils treballadors ja costa més de veure’n.
El més conegut de la llista és, òbviament, el seu cap, Carlos Flores Juberías, de qui ja s’ha parlat abastament de la seua condemna per maltractaments a l’exdona i també de la seua militància al Frente Nacional de Blas Piñar, partit amb qui es presentaria a les eleccions del 1982, quan tenia només 18 anys. En aquells anys, els atemptats i pallisses per part de feixistes, molts d’ells enquadrats a Frente Nacional eren molt habituals a València. Altra gent el recorda també a l’entorn del sindicat estudiantil ultra Alternativa Universitaria, encara que el desvinculen de les pallisses que cometien els seus membres. «Ells era més de quedar-se arrere», recorden aquestes fonts.
Però més enllà de Flores, la resta de la llista deixa anar també detalls molt curiosos. Com per exemple el segon lloc, encapçalat per una de les persones que més fortament ha sabut arrapar-se a una butaca del Congrés: Ignacio Gil Lázaro. Diputat des del 1982, només va fallar entre 1989 i 1993, anys en què va ser senador. Aquest exemple de renovació, va marxar del PP el 2016, just quan Isabel Bonig anava a situar-lo en una posició a la llista sense opcions d’eixida. El 2019 tornaria al Congrés, aquesta volta de la mà de Vox. En total són 38 anys de fatigós servei públic. En tota la VI legislatura, per exemple, va protagonitzar 17 iniciatives parlamentàries entre preguntes orals i escrites i sol·licituds d’informació.
El tercer a la llista és el més misteriós de tot. Julio Utrilla Cano és directiu empresarial amb anys d’experiència i una empremta digital quasi nul·la. Amb tot, és un adherit a Vox de primera hora i segons Vózpopuli és un dels tres empresaris que van legalitzar el partit, una operació que es va fer en secret del PP, on llavors encara militava Santiago Abascal. De fet, Utrilla és vocal de la Fundación Disenso, l’entitat a la qual Vox va destinar 4,5 milions d’euros sense informar als seus afiliats.
Just després arriba la primera dona amb molts cognoms compostos: Cristina Alicia De Esteban Calonje. I el nom no és casual. Segons va explicar La Directa, De Esteban Calonje pertany «a una família aristòcrata, amb tradició militar i vinculada a les famílies conservadores de Madrid» i a nivell personal gestiona «fons d’inversió i plans de pensions del BBVA a Madrid» a més d’estar casada amb Antonio Vallejo-Nágera Deroulede, que es dedica a la «intermediació immobiliària», probablement el sector professional amb més representants de la llista. Es dona el fet que Antonio Vallejo-Nágera és el net d’Antonio Vallejo-Nágera, comandant i psiquiàtric franquista, conegut com «el Mengele espanyol» pels seus projectes de purificació racial i de recerca del que anomenava el «gen roig»
Helena Martínez també té relacions amb el món immobiliari, concretament en l’assessorament en gestió patrimonial a la banca suïssa Mirabaud. Però abans va passar per Bancaixa, Bankia i Caixabank, també com a gestora de patrimonis, des d’on deuria viure de primera fila les diferents crisis que van patir aquestes entitats, precisament per les gestions hipotecàries. Com a curiositat, Martínez es presenta com a experta en inversions sostenibles. «Tots som conscients de l’emergència climàtica i de la necessitat urgent de prendre grans mesures per reduir l’empremta de carboni», explicava en aquest perfil a Valencia Plaza. Unes declaracions just en contra del que pregona el seu partit.
Una clavariessa, l’alcalde de Nàquera i un obscur negoci de finançament de cotxes
Ja més avall de la llista, en posicions que és pràcticament impossible d’aconseguir acta, trobem també els perfils més graciosos. Com per exemple Rosa Ana Peris, l’únic mèrit que sembla tenir és haver estat Clavariessa Major d’Alzira el 2018.
També hi ha Guillermo Maria Alonso del Real Barrera, un altre nom molt llarg que amaga una activitat molt més prosaica: Gedescoche. Aquesta empresa, en la qual Alonso del Real figura com a administrador únic al registre mercantil t’ofereix crèdits ràpids si l’avales amb el teu cotxe. «Si vols aconseguir diners pel teu cotxe sense deixar-lo, estàs al lloc adequat», anuncien al seu web. Si la cosa no us sembla prou obscura, només cal anar a veure ressenyes que té a Google. La paraula «estafador», amb múltiples varietats, és la més comuna. I per perfils graciosos tirant a foscos hi ha el de l’advocat Salvador Juan Tena, encarregat de pagar la fiança al presumpte estafador en criptomonedes Javier Biosca. Un pagament que va ser demandat per la representant de les més de 700 persones estafades.
A més de l’alcalde de Nàquera, Iván Expósito, famós per la polèmica sobre la bandera LGTBI, i a qui se li va escapar un intent de salutació nazi al ple de constitució del nou consistori, hi trobem Pedro Jesús Peñalver, qui havia estat candidat del neonazi Movimiento Social Republicano, a més dels ultres de caire blaver Coalició Valenciana.
