El president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, va estar diumenge 8 de febrer a Benidorm (la Marina Baixa). Allà se celebrava la commemoració del centenari de la coronació de la Mare de Déu del Sofratge, patrona de la ciutat dels gratacels. Alhora, en un supermercat Charter de Consum de l’avinguda Jaume I, obert en diumenge —el dia que la tradició cristiana reserva al descans—, es formava una cua de més de trenta persones a les dues caixes que estaven operatives.
L’encarregat esverava la resta de treballadors perquè la bogeria del moment havia fet que un pot d’espàrrecs caiguera a terra. Mentre la gent esperava que els cobraren, va començar una conversa en castellà entre un home amb un carret i dues xiquetes i un jove que no arribava als trenta anys.
—Què?, a comprar?
—Sí. Estic en horari de treball, al Telepizza d’enfront, però no tenim descans.
—Però… quantes hores estàs?
—Estic a trenta hores a la setmana.
—I què cobres?
—Doncs cobre 1.200 euros, que no està gens malament.
—Ah, bé. Està bé.
—Ja, però quan treballe no tinc temps ni per a menjar.
—Ah, i no vos deixen menjar allí?
—No. Hem de pagar el menjar. No va inclòs.
—Quin gos, l’amo de l’empresa!
—Sí, i damunt ens envia els horaris tard. Ho hauria de fer amb una setmana d’antelació i és diumenge i encara no tenim els de demà.
—Clar, és una franquícia, no? Doncs si el denuncieu li caurà el pèl.
—Ja… Si ara d’ací a uns mesos se n’anirà un dels encarregats i dos treballadors més. El treball està bé, però el cap és… I, damunt, va falsificar una signatura per a uns papers.
Eixe mateix diumenge, Diari la Veu publicava una carta oberta de Pep Pastor, regidor-portaveu adjunt del Grup Municipal Alternativa x la Nucia a l’Ajuntament de la Nucia (la Marina Baixa). En el text, Pastor exposava les seues raons per a donar-se de baixa de Compromís. Entre els agraïments, deixava una “pica en Flandes” pel que fa als motius de la seua decisió. D’una banda, denunciava la falta de suport a la marca Compromís a la Nucia; de l’altra, assenyalava la crítica interna com un problema no resolt. “Encara no he vist un mínim d’autocrítica ni plantejar com cal encarar i superar esta adversitat de cara a les eleccions de 2027”, argumentava sobre la seua eixida.
Alhora, Compromís ha patit la baixa de dos regidors a Borriana (la Plana Baixa). Segons informacions de Diari La Veu, la intenció de Jorge Alarcón és crear una marca pròpia. Nules (la Plana Baixa), on David García és alcalde per un partit local i president de la Unió Municipalista, n’és l’espill. Ell ha pactat a dreta i esquerra en l’àmbit municipal, i el seu model funciona com a referència per a altres actors que busquen un espai propi. Els ajuntaments de Borriana i Nules estan a una distància aproximada de 8,7 quilòmetres: prou a prop per a contagiar-se estratègies, prou lluny per a competir pel mateix relat.
Tornem a la Marina. Ací, Compromís va tindre l’alcaldia de Callosa d’en Sarrià, va sumar regidories a la Vila Joiosa i va aconseguir presència en altres municipis amb força desigual, segons els cicles electorals com Benidorm amb Josep Bigorra o regidors a Confrides. Ara té l’oasi d’Altea.
Segons ha pogut saber Diari La Veu, ex de Compromís i municipalistes plantegen una plataforma comarcal per intentar guanyar suport als seus municipis. Compromís ha dit a Borriana que tornen l’acta i que reforçarà la formació al municipi. Què farà a la Marina Baixa?
Per què Benidorm és la capital del País Valencià
Quan la gent em pregunta de quin poble soc, sempre dic el mateix: “La capital real del País Valencià”. Quan dic que és Benidorm em pregunten per què dic això. Doncs per la mateixa raó que Nova York és la capital real dels Estats Units. De què viu el País Valencià? A hores d’ara, la seua principal indústria és el turisme. La indústria de l’hostaleria suposa un 16% del PIB total, sense comptabilitzar comerç i transport. La capital turística és Benidorm. Ergo, la capital econòmica és Benidorm. En un sistema capitalista com el que vivim, la capital real és on està el capital.
Quina és la capital política dels Estats Units d’Amèrica? Washington. La del País Valencià? València. Però, quina és la capital real? Nova York. Per què? Perquè està la borsa. És a dir, el capital nord-americà. Quina és la comarca que ha aportat més presidents de la Generalitat? La Marina Baixa: Zaplana i Pérez Llorca. Està empatada amb l’Horta: Joan Lerma i Francisco Camps. Pérez Llorca no és de Benidorm: és de Finestrat (la Marina Baixa), el magatzem comercial de la comarca, la seua rerebotiga logística, el lloc que alimenta el gran aparador.
I no és només això. Aquesta setmana se celebra el certamen musical mediàtic més important de l’Estat. El Benidorm Fest. Es fa a Benidorm, i això la converteix —a banda de capital econòmica— en capital cultural de l’atenció. Segur que vosté, senyor lector purista, dirà que eixa cultura no el representa o que ni tan sols sap quins valencians hi participen. Doncs lamente dir-li que tant és. Ací el que importa és el capital de l’atenció. I el té Benidorm. Li agrade o no li agrade.
Als Estats Units, Bad Bunny, referent d’una revolució cultural migrant, a quina ciutat li canta? A Nova York: Un verano en Nueva York. Per on va començar la reacció a Trump en termes electorals? Per Nova York, la seua ciutat i el seu símbol. I ací, a escala valenciana, el símbol econòmic i d’atenció es diu Benidorm, encara que no encaixe en cap postal idealitzada.
Detalls. Quan Ximo Puig va guanyar la Generalitat per primer cop, abans del canvi de cicle de 2015, a Benidorm governava un socialista, Agustín Navarro. Toni Pérez, actual alcalde de Benidorm va aconseguir el poder després de pactar amb un partit local anomenat Ciudadanos por Benidorm, que no era el Ciudadanos d’Albert Rivera. Després, va esborrar Compromís de l’Ajuntament, que va aplegar a tenir un regidor, Josep Bigorra. I posteriorment al partit local i els de Rivera que van aplegar a tenir-ne tres. Pérez Llorca va aplegar a la política amb una plataforma local per Finestrat i el PP el va fitxar.
Mamdani va guanyar a Nova York amb tres coses bàsiques: pa, transport i habitatge. Benidorm, Alacant i Oriola concentren els preus més alts de l’habitatge al sud al tancament de 2025. D’això va la conversa que tenen un diumenge dos treballadors a la cua d’un supermercat franquiciat d’una cooperativa valenciana. No parlen de Bad Bunny. No parlen de l’absència o presència de Pérez Llorca a les Corts. Parlen de pa i de temps. De drets laborals i família.
Els pose sobre avís. Si vosté és de Compromís de carnet o simpatitzant, les següents línies són material sensible per als seus ulls. Aquesta setmana Compromís ha denunciat la poca presència de Pérez Llorca a les Corts. És clar, perquè l’exalcalde de Finestrat sap de què va açò: d’estar al carrer i deixar-se veure. D’escoltar. D’ocupar espai físic abans que l’espai digital. Això va després. Perquè el digital es compra i el físic s’ha de guanyar.
Compromís va fer pública una enquesta el 3 de febrer segons la qual era segona força política i feia un sorpasso al PSPV. Eixa enquesta la van publicar diversos mitjans. Vejam si saben a quin mitjà no se li va fer arribar. Correcte: a Diari la Veu. Just el mitjà que va entrevistar Rufián en exclusiva junt amb Ràdio Klara i va fer seguiment de la seua visita. Alguns som de poble, però no hem caigut d’un primer pis.
I què va passar la setmana prèvia? Que Gabriel Rufián, síndic d’ERPV al Congrés espanyol, va aconseguir omplir —sí, omplir— quatre places al País Valencià. Segons dades d’ERPV: 1.800 assistents enregistrats asseguts, altres tants a peu dret sense enregistrar i 500 persones més en llista d’espera. Ara, ERPV podrà negociar l’espai a l’esquerra del PSOE amb una pistola damunt la taula.
Quantes persones anirien a veure Joan Baldoví, Alberto Ibáñez o Àgueda Micó si anaren a Aldaia (l’Horta), Potries (la Safor), Petrer (el Vinalopó Mitjà) o Onil (l’Alcoià)? Segons les últimes dades de Compromís al seu portal de transparència, la formació compta amb 27.000 afiliats o simpatitzants. És el segon partit en múscul al País Valencià, per darrere del PP, que en té 37.000. El PSPV es queda en 18.000. Tot això, si les últimes dades de participació dels partits estan realment actualitzades.
ERPV, segons les últimes votacions, té 225 militants amb dret a vot. Amb la qual cosa, la visita de Rufián hauria fet que la base social activada d’ERPV cresquera en un 666,6%. Per igualar la fita de seguiment de l’església rufianesca, Baldoví, Ibáñez o Micó haurien d’aconseguir reunir 162.000 persones en quatre actes presencials.
Qui podria fer-ho? Doncs, per combatre l’església rufianesca, tal vegada caldria acudir a la paràbola del retorn de la filla pròdiga: Mònica Oltra. I, justament, aquesta setmana la coalició taronja —després de les eleccions a l’Aragó— pregunta per Oltra com a candidata a l’alcaldia de València. És a dir, com a candidata a la capital política: la Washington valenciana. Detall important: en l’enquesta que col·locava la coalició de nacionalistes i ecosocialistes en segona posició, només per darrere de Vox, es preguntava per Baldoví i per Oltra. L’exalcalde de Sueca va eixir més ben puntuat.
I tot açò, a què venia? Ah sí: que, de les enquestes dels partits —que les paguen ells—, més que fixar-se en el resultat, cal mirar el moment en què es publiquen i qui les publica. I si no els interessa el que ix, òbviament, ni tan sols les farien públiques.
En segon lloc: que la imatge d’Oltra té força. Però quina imatge? La d’Oltra amb una samarreta de Mango a les Corts? O la d’Oltra plorant, vestida de fallera, anant a ofrenar a la Geperudeta?
Els deixarem una dada que, ací, és clau. Els vídeos més vistos d’À Punt a YouTube, saben quins són? Els de Terra de Festes. Mascletaes, Moros i Cristians, festes de poble. El paradigma de la comunicació orquestral de Palo Alto, a la valenciana, és això: el músic de xaranga amb samarreta i el mateix músic a la processó amb vestit. Pep Pastor és músic. Sap escoltar. Oltra ho va entendre. Pérez Llorca, com a alcalde, també ho entén. Bad Bunny, com a músic, ho entén: ell canta a Nova York. Quan li cantarà Compromís a la Nova York del País Valencià i a la seua comarca?
“Tenim Altea”, respondrà la formació taronja. Sí, però a Altea (la Marina Baixa), en les eleccions estatals guanya el PP i guanya amb marge. Miren, si no, qui comença a ocupar càrrecs de responsabilitat. Saben qui és des de fa poc la presidenta del Club d’Handbol d’Altea? Sencia Such, dona de José Ramón González de Zárate, regidor de Benidorm i diputat a les Corts pel PP. Saben qui és la número dos del PP a Altea? María Lloret Ferrer dona de Bernabé Cano, alcalde de la Nucia (la Marina Baixa), el poble de Pep Pastor. Lloret Ferrer va ser membre de la directiva de la Nucia CF i de la Junta Directiva de la Federació Valenciana de Futbol. Ah, i va jugar en el club d’handbol desaparegut i pretèrit de l’actual presidit per la dona de González de Zárate. Quin és el tema que més preocupa a la ciutadania? Segons el CIS, l’habitatge. Qui és el secretari autonòmic d’habitatge, Sebastià Fernández, de Benidorm. L’esquerra llig Gramsci, el PP l’aplica. Compromís escoltarà Pastor?
