El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, ha participat aquest migdia en una reunió telemàtica convocada pel Comité Europeu de les Regions, per donar a conéixer les conclusions de la Conferència sobre el futur d’Europa, un fòrum en el qual el parlament valencià també ha participat a través de la Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals d’Europa (CALRE).
S’obri ara el torn a les institucions europees (Parlament, Consell i Comissió) perquè analitzen les propostes de reforma de la UE i, en aquest sentit, Morera considera que en aquesta fase «les institucions europees haurien de fer un esforç notable per implicar més la ciutadania en aquesta reflexió per enfortir Europa, ja que una conferència tan important com la que s’ha fet no ha transcendit més enllà de l’àmbit polític i és necessari que la societat civil analitze les propostes, les millore i faça les seues pròpies aportacions». «S’ha culminat una gran faena de reflexió sobre les idees que han d’inspirar la Unió Europea del pròxim futur», ha assenyalat.
«Les Corts Valencianes hem estat presents en aquest procés, defensant els principis de la igualtat, de lluita contra el canvi climàtic, per continuar avançant en benestar i en prosperitat tots els pobles europeus i cooperant amb altres estats per fer un món més just i solidari», ha remarcat Morera.
Més de 300 mesures per enfortir Europa
Aquesta Conferència sobre el futur europeu va aprovar un document de 56 pàgines amb 49 propostes de caràcter general subdividides en 325 mesures o suggeriments concrets de reforma. En total, les propostes s’agrupen entorn de nou blocs temàtics: canvi climàtic i medi ambient; salut; economia, justícia social i ocupació; la Unió en el món; valors i drets, Estat de dret i seguretat; transformació digital; democràcia europea; migració, i educació, cultura, joventut i esport.
Les conclusions concentren les propostes en tres dimensions: d’una banda, el desenvolupament de polítiques que ja estan als Tractats, com per exemple, clima i medi ambient, agricultura, economia, competitivitat, salut, justícia social, ocupació, migració, educació, cultura, joventut i esport. En segon lloc, en la necessitat de la participació ciutadana en tots els nivells i àmbits possibles de l’acció de la UE, al costat de l’exigència, també general, de major transparència. Participació de ciutadans en general, dels joves, de les dones, però també dels actors socials, d’organitzacions no governamentals, i dels diferents nivells de govern, estatal, regional i local.
En tercer lloc, les conclusions de la Conferència, basen l’aprofundiment en el caràcter democràtic de la Unió en l’enfortiment de la participació d’altres subjectes en el procés decisori i en l’estructura institucional, on sempre s’ha defensat des de CALRE la participació activa en la presa de decisions que afecten tots els territoris europeus dels parlaments i cambres legislatives no estatals existents en tota la Unió.
Algunes propostes destacables es troben en el capítol 5 (Valors i drets), en el qual s’afirma que els valors i principis de la UE han de ser «condicions no negociables, irreversibles i sine qua non per a l’adhesió a la UE», però també per a la permanència en la mateixa i, en aquest sentit, es proposa reforçar el mecanisme de control de l’Estat de dret.
I en el capítol 7 (Democràcia europea), es proposa passar de manera generalitzada a l’ús de la majoria qualificada, abandonant l’exigència de la unanimitat en sectors clau; dotar d’iniciativa legislativa al Parlament Europeu, o introduir les llistes transnacionals per a l’elecció dels seus membres (cosa que el mateix Parlament Europeu acaba de suggerir també en la seua Resolució de 3 de maig de 2022).
