L’any 1991 es va produir un canvi polític totalment inesperat a Benidorm (Marina Baixa). L’alcalde socialista, Manuel Catalán Chana, havia revalidat la majoria per tercera vegada consecutiva amb 11 regidors de 21. La ciutat dels gratacels, que es consolidava com a referent turístic europeu, no contemplava viure un episodi polític tan convuls.
Una de les regidores socialistes que garantien la majoria absoluta del partit, Maruja Sánchez, va decidir canviar el rumb de les coses. Eduardo Zaplana, un polític emergent procedent de Cartagena, casat amb Rosa Barceló –membre d’una família opulenta de l’empresariat hoteler de Benidorm–, liderava el PP local i esdevenia alcalde gràcies al suport inesperat de la regidora esmentada. Era el mes de novembre de 1991. Les eleccions s’havien celebrat al maig.
Aquell moviment va resultar ben mediàtic. Benidorm ja no només se situava en el mapa estatal per la seua oferta turística, sinó que destacava pels embolics de la política local. Zaplana va accedir a l’alcaldia gràcies a una moció de censura facilitada per Maruja Sánchez, que va passar a ser esmentada a la ciutat com «la bienpagà». Setmanes abans de la moció de censura van transcendir els viatges de la regidora i del seu marit, Pedro Martínez, amb escortes i amb protecció al·legant que no els permetien fer vida normal.
Maruja Sánchez va acabar la legislatura com a regidora i no va tornar mai més a figurar en llistes municipals, però va garantir la seua viabilitat econòmica com a assessora local del PP sense cap competència específica. El seu marit va ser assessor a la Diputació d’Alacant i els dos van treballar amb comoditat fins que el 2009, el socialista Agustín Navarro va accedir a l’alcaldia de Benidorm a través d’una altra moció de censura, ara en sentit contrari.
