Qui fora el primer alcalde de València durant el període democràtic actual, Fernando Martínez Castellano, ha mort als 82 anys, segons ha informat l’Ajuntament. Aquest polític va encapçalar la llista del PSPV-PSOE a les primeres municipals de 1979, celebrades el 3 d’abril, en les quals els socialistes van quedar a 2.000 vots del resultat d’UCD, però van poder pactar l’alcaldia amb el Partit Comunista.
Martínez, que militava a la federació valenciana del PSOE, es va identificar amb el sector més a l’esquerra del partit, que va ser derrotat per Joan Lerma i Felipe González. Abans d’aquell desenllaç Martínez Castellano va encapçalar l’esmentada candidatura municipal, va ser elegit alcalde i va dimitir al setembre del 1979 després de ser expulsat del partit per presumpta malversació de fons quan exercia com a secretari de finances en l’executiva que liderava Joan Pastor. Martínez, a més, va rebutjar la renovació imposada per Felipe González, que va eliminar el marxisme de la definició ideològica del PSOE. El seu substitut com a alcalde va ser Ricard Pérez Casado, qui va allargar el càrrec fins 1989. L’Ajuntament de València ha decretat tres dies de dol oficial per la seua mort.
Doctrina jurídica
A més, curiosament, Martínez Castellano va fer que el Tribunal Constitucional generara doctrina jurídica a l’hora de determinar com s’havia de procedir en cas que un càrrec electe fora rellevat del seu lloc de representació. L’exalcalde, cessat pel seu partit com a regidor quan va dimitir com a alcalde, va presentar recurs contra aquella decisió i el Tribunal Constitucional va determinar que la continuïtat dels càrrecs electes als seus llocs de representació depèn d’ells mateixos i no dels partits amb els quals es van presentar. Una doctrina que fins hui s’ha mantingut i que té el seu origen a la ciutat de València i en l’alcaldia de Fernando Martínez Castellano.
