Els objectius han tirat endavant en segona votació, en la qual el Ministeri té el 51% dels vots, i es mantenen segons el proposat per Hisenda: el dèficit del 0,3 per a 2016, del 0,1 per a 2017 i 0 per a 2018.
Les nou autonomies que han rebutjat les xifres són Canàries i Catalunya i les set governades pel PSOE: País Valencià, Castella la Manxa, Aragó, Extremadura, Astúries, Balears i Andalusia. Les que han votat a favor són les quatre governades pel PP excepte Castella i Lleó: La Rioja, Galícia, Madrid i Múrcia, així com Ceuta i Melilla. La Junta que dirigeix Juan Vicente Herrera ha optat per l’abstenció. Cantàbria, Navarra i País Basc no han participat en la votació.
Els governs crítics han coincidit en acusar Hisenda d’imposar un repartiment del dèficit entre administracions que perjudica les comunitats i beneficia, al seu judici, l’Estat, al qual dóna més marge, tot i que són els diferents territoris els que assumeixen les polítiques més costoses: Educació, Sanitat i Serveis Socials.
Per al conseller d’Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat Valenciana, Vicent Soler, el repartiment del dèficit que proposa l’Executiu estatal és “absolutament injust” per a les autonomies, les quals ja han fet “tots els sacrificis” que podien fer.
Després d’assenyalar que el problema de la seua comunitat i de moltes altres és la falta d’ingressos i que açò se soluciona amb un nou sistema de finançament, ha demanat al Govern espanyol que, mentre no es canvie el sistema, habilite “alguna solució” abans que les comunitats caiguen en un “abisme fiscal” que els impedisca finançar serveis bàsics.
