El Palau del Marqués de Castellfort és una casa senyorial situada just enfront de la façana nord del Palau de la Generalitat. També conegut amb el nom de Fuentehermosa, és la sala de màquines del departament de premsa del Consell. A la planta baixa hi ha una sala on cada divendres, des de fa dos dècades, els portaveus del govern ixen a explicar la gestió i a respondre qualsevol pregunta d’actualitat formulada pels periodistes.
Per aquesta sala van desfilar abans del tomb electoral i l’adveniment del Govern del Botànic María José Català, José Ciscar, Lola Johnson, Paula Sánchez de León, Vicente Rambla, Esteban González Pons, Alejandro Font de Mora, Alicia de Miguel i José Joaquín Ripoll, entre d’altres. Tots hi van brillar per alguna raó, des de l’habilitat retòrica de González Pons fins a les dificultats expressives de Sánchez de León, a qui, a més, li va tocar la defensa política de Francisco Camps quan els problemes judicials l’encerclaven.
Lola Johnson, José Ciscar i María José Català es van encarregar de posar veu a la desfeta del PP i de la pròpia Generalitat amb sort diversa. Els darrers portaveus populars es van cremar a la cadira del portaveu. L’arribada de Mónica Oltra es va celebrar, pels partidaris del canvi polític, com un dels relleus més icònics. Després de cedir la Presidència de la Generalitat al socialista Ximo Puig, Compromís situava el seu valor electoral més potent al capdavant de les relacions públiques del nou executiu.
Fa quasi dos anys d’això i les rodes de premsa d’Oltra han evolucionat de la relativa placidesa dels primers mesos –amb el paraigua de l’herència rebuda i el nou projecte de país del Botànic– a les dificultats pròpies d’explicar i justificar l’exercici concret del poder.
Mónica Oltra no s’ha d’enfrontar a l’enormitat de les conseqüències de la corrupció generalitzada i el balafiament dels recursos públics. Els problemes que pessiguen l’actual govern són d’una grandària infinitament més petita que els temps tumultuosos del PP, però la imatge és també una qüestió de percepció i d’expectatives. La transparència no és un concepte unívoc i governar amb les finestres totalment obertes és, senzillament, impossible.
El problema de la transparència arriba quan la informació flueix com un riu desbocat i amb la intenció de desgastar el rival. L’episodi més cridaner al govern de Ximo Puig és la baralla interna de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient, amb episodis de filtracions d’actes de reunions i presumptes gestions per tal de trobar els filtradors amb la participació de càrrecs de la Conselleria de Transparència.
Oltra fa dues setmanes que brega contra els problemes de comunicació derivats de la seua gestió dels centres de menors com a consellera de Benestar Social. La polèmica se li ha girat en contra en alguns aspectes i el PP ha decidit fer-la servir com a ariet contra qui no els va donar treva quan era una diputada d’un partit minoritari de l’oposició.
Aquest divendres, al problema propi es va afegir la picabaralla interna d’Agricultura. Després d’una hora de roda de premsa, Oltra va badar posant en dubte la virtualitat de l’acta d’una reunió que es va demostrar aprovada i signada. Però el símptoma més clar del que suposa l’extrema exposició d’un portaveu del govern es va evidenciar amb la resposta a una pregunta ben genèrica i, en principi, poc compromesa. “Li preocupa l’ambient que es viu a la Conselleria d’Agricultura?”, va inquirir el periodista. “El més rellevant pel que fa al clima a la Conselleria d’Agricultura és la lluita contra el canvi climàtic. El canvi climàtic, al Mediterrani, està tenint un impacte enorme. A partir d’ací, tota la resta sobre el clima a la Conselleria d’Agricultura és secundari. Amb el gran problema que tenim amb el canvi climàtic, la resta és irrellevant”, va respondre-li la portaveu.
