RedactaVeu / EP / Madrid.
“Estic convençut que Podemos ha de deixar de mirar-se en espills que no són els seus i per això hem de llevar-nos les teranyines de les urgències de la partitocràcia”, ha assegurat en una entrevista en el programa ‘La Cafetera’ de Radiocable,.
En aquest sentit, Monedero ha lamentat que en entrar en aquest joc, el seu partit “deixe de tenir temps” per a reunir-se amb les seues bases -organitzades en els denominats cercles-, i considere “més important un minut de televisió”.
Així, encara que ha afirmat que Podemos és “el més decent que hi ha ara en la política espanyola”, el fet d’estar “en contacte permanent amb allò que volien superar” els ha portat a semblar-se “als que volien substituir”. “Açò és la realitat”, ha reblat.
“¿On està escrit que la política concreta implique signar un salconduit per a la mentida, l’engany, la traïció i les males arts? Enlloc”, ha defensat, per a afegir que ell és més “de Galeano que de ‘Joc de trons'”, una de les sèries de la televisió favorites del secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, tal com ell ha reconegut en diverses ocasions.
“La política de partits és necessària però és molt ingrata. Al costat de la màquina de triturar paper sempre hi ha una màquina de triturar bondat en les seus dels partits, i açò ocorre en tots, perquè en el moment en què tenen com a objectiu principal accedir al poder, entren en el joc electoral i comencen a ser ostatges del pitjor de l’Estat, que és la seua condició representativa”, ha aprofundit.
En aquesta línia, ha assenyalat que encara que respecta els qui viuen la política “de manera més pràctica”, als qui cerquen càrrecs i als qui persegueixen com a objectiu “les eleccions per a trobar un espai de representació”, ell és partidari de prioritzar “les necessitats de la comunitat”.
“La política concreta té regles i companyies que jo vull lluny de mi”, ha afirmat, al mateix temps que ha reconegut que se sent “totalment decebut i traït “per la concepció general de la política” que Podemos, en part, ha assumit en entrar ” en el joc electoral” i assumir com a principal objectiu “accedir al poder”.
