Mikel Forcada (Caracas, 1963), catedràtic del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat d’Alacant –tot i que es va jubilar fa només uns mesos– i cap de recerca de l’empresa de tecnologies de la llengua Prompsit Language Engineering, és el primer valencià a la candidatura europea d’Ara Repúbliques, que integra el seu partit, Esquerra Republicana, i altres formacions com ara EH Bildu, BNG o els balears d’Ara Més. Forcada ocuparà el número huit de la llista. Parlem amb ell sobre les eleccions europees i de l’actualitat política.
-Fa cinc anys Ara Repúbliques va presentar Guillem Agulló pare com a candidat valencià millor posicionat a la candidatura de les eleccions europees. Ara han comptat amb vostè. Per què pensen que ho han fet?
-Quan es va fer la proposta per dissenyar les llistes jo m’hi vaig postular i hi va haver consens entre la gent que estava decidint les llistes, tant pel que fa al meu nom com pel que fa al de les altres quatre persones valencianes que en formaran part. Va ser una decisió bastant ràpida.
-Guillem Agulló pare és una persona bastant coneguda, no necessita presentació. Vostè com es presentaria als votants valencians?
-Soc militant d’Esquerra Republicana des de fa vint anys. Estic treballant des de fa molt de temps en executives locals i comarcals d’Alacant i de l’Alacantí i també he format part de l’executiva d’Esquerra Republicana moltes vegades. Per entendre’ns, soc un militant del partit de tota la vida.
-Bona part de la fortalesa de la candidatura ha procedit tradicionalment de Catalunya, però a les eleccions catalanes Esquerra Republicana no va traure un bon resultat. Confia que el 9 de juny canvie la situació?
-És molt difícil saber què faran els votants el 9 de juny. D’una banda, és cert que ERC va obtindre uns resultats pitjors a les eleccions catalanes, però també és veritat que a la coalició tenim EH Bildu, que ha tingut resultats molt potents. Espere que veure’ns a tots junts clarament alineats en la candidatura d’Ara Repúbliques servisca per atraure el vot. Sobretot perquè som la coalició de la gent que està obligant, dins l’Estat espanyol, el PSOE a fer polítiques d’esquerres. Crec que la gent sabrà valorar això, però les europees d’enguany són un repte, ja que molta gent té la percepció que aquestes no són unes eleccions importants i no pensen anar a votar. Això és molt perillós, perquè els votants de la dreta i l’extrema dreta solen estar més mobilitzats, almenys segons hem vist en les últimes eleccions valencianes. Per tant, és important que la gent vaja a votar.
-En la vostra candidatura al País Valencià la competència principal possiblement seria la candidatura de Sumar-Compromís, en la qual Vicent Marzà s’hi incorpora com a tercer de la llista. Com convenceria els votants valencians perquè trien l’opció d’Ara Repúbliques?
-Crec que un dels possibles compromisos a què hauria pogut arribar Compromís amb Sumar per a obtindre la tercera posició en la candidatura potser implica un cert tipus de servitud respecte a un partit o moviment com Sumar, que evidentment no és un moviment valencià, sinó un moviment perfectament espanyol. Aleshores, això, junt amb el fet que la figura de Vicent Marzà no és de grandíssim consens entre certs sectors, almenys pel que jo he pogut sentir, em fa dubtar com els anirà. Les enquestes tendeixen a dir que Marzà podrà ser eurodiputat, però nosaltres tenim un missatge clarament sobiranista, perquè anem en una candidatura completament sobiranista i no d’obediència madrilenya. Aquesta seria una possible raó per la qual alguns valencianistes, espere que molts, optarien per votar Ara Repúbliques.
-Marzà va dir en una entrevista a aquest mitjà que com a eurodiputat pretenia integrar-se en el grup de l’Aliança Lliure Europea, en el qual està també Esquerra Republicana. Seria una bona idea confluir amb Compromís en espais polítics com aquest?
-L’espai europeu és un espai més complex. D’una banda, no sé si tots els diputats electes d’Ara Repúbliques entraran en l’Aliança Lliure Europea, i alhora la web d’aquest grup ja mostra Compromís com un dels grups integrants. Em sembla que en la mesura que a Europa els valencians ens puguem posar d’acord en avançar estarà bé, però em preocupen les possibles servituds que puga tindre Compromís per haver confluït amb Sumar no només aquesta vegada, sinó també anteriorment.
-Si haguera de dir tres prioritats valencianes a defensar al Parlament Europeu, quines serien per a vostè?
-És difícil triar-ne tres, però una seria que de veritat s’establisca un corredor mediterrani i tota la infraestructura de transports que ens permeta estar connectats directament amb Europa. El lema de la nostra candidatura és «a Europa sense intermediaris». Nosaltres aprofitem les eleccions europees per poder estar a Brussel·les directament sense anar de la mà de cap força que tinga interessos d’altre tipus: anem amb forces que tenen interessos comuns amb nosaltres. Una altra prioritat important, i que particularment em preocupa molt, és la dependència que suposa la total turistificació del País Valencià. La turistificació té dues conseqüències importants: la generació d’un tipus d’ocupació molt precària i l’expulsió de les classes populars dels seus barris per l’encariment de la vivenda degut als pisos turístics. Això ho vivim claríssimament a Alacant i a València, en som víctimes, i com a alternativa apostem per la reindustrialització del País Valencià, que ja va ser un país industrial, i per defensar la nostra agricultura d’acords que s’estan fent entre Europa i altres països i que són clarament lesius per als nostres agricultors. Com a tercera prioritat diria que és extremadament important defensar la nostra llengua i la nostra cultura, que en aquests moments estan en una situació de major debilitat i patint una agressió més forta pel fet que tenim, ara mateix, el PP i la ultradreta a la Generalitat Valenciana. Europa pot ser un contrapès per a intentar emmarcar-nos en la defensa de la diversitat cultural i de les llengües d’Europa dins d’una lluita més coordinada amb altres forces, pobles i nacions sense Estat d’Europa i compensar les agressions intentant recuperar el lloc que el País Valencià hauria de tindre.
-Les eleccions europees se celebren tot just després de l’aprovació de l’amnistia al Congrés dels Diputats, una mesura que els partits independentistes han celebrat i s’han adjudicat. És un bon senyal de cara a les eleccions?
-És difícil de saber. Entenc que l’electorat de la coalició Ara Repúbliques està completament d’acord que aquest pas s’havia de fer i deu estar satisfet. També és cert que encara queda camí, perquè hi haurà recursos d’inconstitucionalitat i una judicatura que ha d’aplicar la llei i que la tenim completament en contra. Però és possible que la gent valore el fet que les forces sobiranistes hem aconseguit que l’Estat faça enrere un dels aspectes de la seua política repressiva contra el moviment sobiranista i democràtic a Catalunya.
-Pel que fa al País Valencià, Esquerra Republicana porta ja uns anys de trajectòria i mai no ha superat una frontera de vots bastant limitada. Han pensat alguna manera de poder tindre més incidència a la política valenciana?
-La nostra recepta, des que el partit va començar a funcionar, és intentar créixer a partir de la política municipal. Però també és important el fet que les eleccions europees ens solen donar un bon resultat. No sé com serà enguany, però en altres eleccions europees hem tingut resultats interessants o, com a mínim, bastant millors si els comparem amb els d’altres eleccions. Esquerra Republicana del País Valencià es troba en un procés en el qual s’ha d’obrir a molts sectors del valencianisme i de l’esquerra valenciana que no estan satisfets amb l’actuació dels seus representants habituals durant els anys del Botànic. És important ser conscients que el nostre camí és llarg, però també és important ser conscients del que cal fer. Voldria afegir, pel que fa a Compromís, que Esquerra Republicana va oferir a Compromís anar conjuntament a la llista d’Ara Repúbliques, on per cert també estan incorporats Més per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa, que en l’anterior convocatòria europea van anar en coalició amb Compromís. És important entendre que estem ampliant eixe àmbit a nivell de Països Catalans. En el cas de com ens veiem nosaltres mateixos, és evident que Esquerra Republicana del País Valencià ha de recórrer molt de camí encara.
-Pel que fa a la possibilitat que Compromís s’integrara a la candidatura d’Ara Repúbliques, Marzà deia en aquest mitjà que els van oferir el lloc sis i que Sumar li va oferir el tres a la candidatura.
-No sé quin lloc els volien oferir, però no es va arribar a poder-lo oferir perquè no van voler ni seure a parlar-ne. Però, evidentment, no era fàcil oferir el tercer lloc a Compromís quan els partits grans de la coalició són Esquerra Republicana, EH Bildu i BNG.
-Esquerra Republicana es va integrar en Més per Mallorca a les Illes Balears…
-Sí, i ací en molts municipis anem en coalició amb Compromís. En cada lloc, en cada convocatòria electoral, en cada àmbit polític, un fa els acords que pensa que són els més potents per a fer els canvis que vol fer, i si es pot s’ha de fer el camí junts.
-Pensa que seria bo que Esquerra Republicana del País Valencià s’integrara en Compromís?
-Nosaltres som molt menuts comparats amb Compromís. Hui per hui això és política ficció, perquè hi ha una actitud general en bona part de Compromís que no és procliu a això. O ens consideren poca cosa o ens consideren no adequats. Els nostres documents polítics al País Valencià sempre parlen d’una confluència amb les forces del que a nosaltres ens agrada anomenar l’espai valencià de ruptura: la gent valencianista, d’esquerres i que vol trencar amb els efectes nefastos del règim del 78 i de la manera colonial en què viu el País Valencià dins l’Estat espanyol.
-Esquerra Republicana del País Valencià està ara mateix controlat per una gestora i espera a convocar un congrés que estava previst per a l’abril i es va ajornar. Quin futur pronostica per al partit?
-Pense que el congrés podria ser a l’estiu, però també tenim un congrés nacional –de tot Esquerra Republicana– el 30 de novembre i això complica una miqueta l’encaix estatutari de les coses. Quan un partit està gestionat per una gestora la gestió és imperfecta, perquè això vol dir que cal renovar la legitimitat de qui dirigeix el partit. Per tant, el congrés, si és possible, hauria de tardar poc a celebrar-se, tot i que encara no hi ha data.
-De tota manera, creu que les candidatures seran les mateixes que es postulaven a l’abril? Hi haurà una candidatura d’unitat? O és prompte per a dir-ho?
-A l’abril, si no recorde malament, només es va presentar públicament una candidatura…
-És cert, tot i que oficiosament es contemplava que se’n presentarien dues.
-Sí. Jo entenc que es repetirà aquest escenari de dues candidatures. Tots els partits, tradicionalment, intentem esgotar les possibilitats per evitar que això passe. Als partits tradicionals, i en aquest sentit Esquerra Republicana és un partit tradicional, no els agraden els congressos amb dues candidatures. Ens agrada més aproximar posicions i crec que s’està treballant en aquesta direcció, però el congrés encara no té data i és difícil dir res.
-I pel que fa al congrés del partit que se celebrarà a Catalunya el 30 de novembre, Oriol Junqueras sembla que vol continuar presidint el partit. Creu que ho aconseguirà? O pensa que hi haurà un congrés disputat?
-És difícil de saber, encara en falten sis mesos. Ara mateix la maquinària del partit està enfocada cap a les eleccions europees, i amb especial intensitat després del resultat de les eleccions catalanes. El partit es vol recuperar i ara mateix és difícil saber què passarà a llarg termini.
