«Si algú pregunta què és ser de centre la resposta està molt clara: és ser com ell». La frase és d’un exregidor alacantí que va compartir trajectòria amb Miguel Valor, que va faltar aquest diumenge als 79 anys després d’una llarga malaltia.
Potser pel seu tarannà, potser per formar part d’una generació política aïllada de l’estridència actual o potser per tot alhora, Valor va ser una persona que seria difícil de trobar en l’escenari actual. El seu càrrec més important va ser l’últim que va exercir, entre gener i juny del 2015, quan va accedir a l’alcaldia d’Alacant des de la regidoria de Cultura per substituir la dimitida Sonia Castedo, que va abandonar l’Ajuntament assetjada pels casos de corrupció que l’envoltaven i dels quals, més tard, seria absolta.
Abans, Miguel Valor havia desenvolupat diversos càrrecs. Integrat en la UCD, faria el salt a Aliança Popular quan va desaparèixer la formació de Suárez, la qual va representar a l’Ajuntament d’Alcoi –la seua localitat de naixement– i a la Diputació d’Alacant. Més tard, en AP i també al PP, Valor seria diputat a les Corts Valencianes i regidor de l’Ajuntament d’Alacant des de 1995 fins 2015, any que va acabar començar amb ell a l’alcaldia de manera molt inesperada.
La seua capacitat de pacte era evident. Valor, amb la UCD, va formar part del primer govern alcoià de després de la dictadura, liderat pel socialista Josep Sanus. Més tard, el 1995, quan exercia com a secretari provincial del PP, convenceria un partit d’àmbit local per a investir Paco Bernabeu com a alcalde de Mutxamel (l’Alacantí), representant del PP a la localitat. Abans, a Benissa, el PP, en nom del qual negociava Miguel Valor, va donar l’alcaldia al CDS, el partit creat per Adolfo Suárez després de la desaparició d’UCD.
Tot aquell treball va anar seguit dels millors anys de la CAM en matèria de producció cultural a través de la seua fundació, de la creació del MUBAG o del MARQ, dos dels museus més destacats d’Alacant, que també van comptar amb la seua empenta.
«Era un home totalment diferent de la resta de polítics: conciliador, conversador i sense cap enemic. Ningú no parlava malament d’ell», recorda la pintora alacantina Maria Mira-Perceval Graells, que el va tractar de prop. Antonio Ardid, regidor d’Educació i Acció Social amb Valor com a alcalde, explica que «ningú no va tindre mai cap problema amb ell, mai no perdia les maneres». Un altre company seu de partit, José Ramón González, el recorda com «una persona conscient que, quan s’han de fer acords, cal negociar, i que per negociar s’ha de cedir, i ell sabia fer-ho».
González, precisament, va tornar a l’Ajuntament d’Alacant com a regidor –anteriorment ho havia sigut amb el CDS– quan Valor, després de les eleccions de 2015, en què el PP va perdre l’alcaldia, va decidir deixar l’acta. Aquell any el PP havia tret huit representants, i Valor havia ocupat el lloc cinc de la llista i González el huit.
L’últim servei de Valor al PP
La dimissió de Sonia Castedo, que va acabar amb la investidura inesperada de Valor, havia d’anar seguida de la seua candidatura a l’alcaldia l’any 2015 amb el PP. De fet, Valor va aconseguir l’aval de la direcció estatal del partit en aquest sentit. En canvi, una sèrie de moviments van impedir-ho.
Aquell 2015, condicionat per la irrupció de partits com ara Podem, Compromís o les diverses confluències d’esquerres a nivell municipal, va ser l’any en què el PP va perdre un bon grapat d’Ajuntaments. Les quatre ciutats valencianes més poblades, de fet, van canviar de color polític, tot i que a Alacant el PP es va quedar només a un regidor de mantindre-s’hi.
La candidata va ser Asunción Sánchez Zaplana, que va aconseguir el vistiplau de la direcció valenciana del partit –en aquell moment exercida per Alberto Fabra, que també va perdre la presidència de la Generalitat– per a maniobrar i aspirar a l’alcaldia de la ciutat en detriment de Valor, que mai no va protestar públicament contra aquell moviment intern del qual la premsa va fer un seguiment ben intens i minuciós. Aquell relat periodístic evidenciava que Valor deixava de ser alcaldable del PP no per demèrits propis, sinó per no haver-se dedicat amb la intensitat requerida a fidelitzar els contactes amb la direcció del partit. Un treball que exigia renunciar a moltes hores de la seua tasca municipal, que al remat era la seua única dedicació en aquell moment.
Com a anècdota simptomàtica, Valor va ser investit com a alcalde d’Alacant el gener del 2015 fent el discurs en valencià. Dues legislatures després el seu partit, a l’Ajuntament, votaria a favor, fins a tres vegades, de la proposta de Vox per traure Alacant de la considerada com a zona de predomini lingüístic valencià, que tenia com a objectiu que els alumnes de la ciutat no pogueren accedir a l’ensenyament en la llengua de la lletra de l’himne local. Valor va ser requerit per la premsa perquè expressara el seu parer en aquesta qüestió, però el seu delicat estat de salut li ho impedia. I també, possiblement, el fet de no voler discrepar públicament dels seus.
