L’alcalde d’Oriola, Pepe Vegara, del PP, acostuma a dir que pocs com ell han defensat i promocionat el llegat que Miguel Hernández va deixar a la seua ciutat. I és cert que aquesta afirmació li va bé per a distanciar-se de Vox, partit que va intentar retirar els ajuts als premis internacionals de poesia que s’imparteixen a la capital del Baix Segura i que, com no podia ser d’altra manera, tenen el seu nom.
Però la realitat és la que és. I per bé que el president Carlos Mazón exhibisca, sense cap mena de vergonya, la imatge de Miguel Hernández a Les Corts per aprovar la llei de «concòrdia» per a blanquejar la dictadura que va acabar amb la vida del poeta oriolà, els fets defineixen molt bé que està fent el PP amb el seu llegat.
Resulta que la família d’Hernández i ciutadans d’Oriola van demanar a l’Ajuntament d’Oriola que votara a favor d’anul·lar el sumari que va condemnar Miguel Hernández ja acabada la guerra. I resulta que l’alcalde d’Oriola, del PP, no vota a favor d’aquesta proposta perquè li molesten les referències a la república, a la dictadura i a la manera com Miguel Hernández va morir a la presó d’Alacant.
La pregunta és molt senzilla. Com és possible demanar l’anul·lació d’aquests sumaris sense fer referència al context històric en què es van redactar i decretar? No hi ha manera possible, però aquesta és l’excusa del PP per evitar fer allò que no vol fer, que és reparar el poeta valencià en llengua castellana més cèlebre de la contemporaneïtat.
En un exemple d’hipocresia d’allò més detestable, l’alcalde d’Oriola s’atreveix a retreure a l’oposició «l’ús polític» que, segons ell, fan de la figura de Miguel Hernández. Però aquest retret no va existir quan algunes famílies del Baix Segura que es negaven a que els seus fills aprengueren valencià a l’escola –en un exemple molt clar de supremacisme lingüístic i cultural– utilitzaven la figura de Miguel Hernández per a deixar clar que «queremos aprender en la lengua de Miguel».
Fins i tot la família del poeta va rebutjar aquella campanya tan macabra, però l’alcalde no en va dir ni pruna. Ara, els mateixos que utilitzaven –ells sí que ho fan, això «d’utililitzar»– la figura del poeta Miguel Hernández per interessos polítics, es neguen a reparar-lo públicament amb excuses que no es creu ningú.
