La portaveu de Compromís al Congrés i diputada del grup confederal de Sumar, Àgueda Micó, ha dit no sentir-se interpel·lada per la crida a recompondre la unitat de l’esquerra. Ella mateixa considera que aquesta crida implica els partits d’àmbit estatal, i diu que la direcció de Compromís abordarà com concorren a les eleccions espanyoles una vegada es convoquen.
Així ho ha traslladat en roda de premsa quan ha sigut preguntada pel debat obert després del missatge de la vicepresidenta segona del Govern espanyol, Yolanda Díaz, per a reeditar una candidatura única a l’esquerra del PSOE, tal com ja va ocórrer el 23 de juliol del 2023, quan hi van concórrer aliats Sumar, Podem, Esquerra Unida i formacions territorials com ara Compromís, Más Madrid, Chunta Aragonesista, Catalunya en Comú o Més per Mallorca.

Segons Micó, el de Compromís és un projecte «d’estricta obediència valenciana», i el seu màxim objectiu és apartar el PP de la Generalitat. «No ens sentim afectades pels processos de la unitat de l’esquerra perquè no formem part d’aquesta esfera. El que nosaltres sempre fem, des de la nostra autonomia i independència, és col·laborar de manera horitzontal, cooperar amb altres forces polítiques perquè els nostres objectius i els objectius generals que compartim s’aconseguisquen», ha dit.
Unitat al País Valencià
Preguntada per si en l’àmbit del País Valencià la unitat entre els partits a l’esquerra del PSPV seria convenient per a reeditar un govern progressista, Micó ha dit que en les anteriors eleccions a Les Corts Podem i Esquerra Unida es van quedar fora de la cambra valenciana i que, en tot cas, és Compromís qui està en disposició de ser l’alternativa al govern del president Carlos Mazón.
Així, ha insistit que «la unitat no és uniformitat», però considera que s’ha d’acceptar que al País Valencià el lideratge polític de l’esquerra l’ostenta Compromís.
El debat
El debat sobre la unitat de l’esquerra s’ha intensificat amb la proposta de Yolanda Díaz per a reeditar una candidatura unitària com la de les últimes eleccions espanyoles, que ha sigut contestada per Podem suggerint que aquest plantejament obeeix a una maniobra de Pedro Sánchez, president del Govern espanyol.