L’enfrontament entre el valencianisme a Gandia (Safor) continua, tot i que ja han passat sis mesos des de les últimes eleccions municipals. El 28 de maig, una candidatura liderada per qui havia sigut vicealcalde de la ciutat amb Compromís, Pep Alandete, va presentar llista pròpia a l’Ajuntament sense aconseguir, finalment, obtindre cap representant. Tot i així, la jugada presentava un risc, que era el de dividir el vot i impedir que el govern progressista local es mantinguera. Finalment ho va aconseguir, i Gandia és, a hores d’ara, la ciutat més gran del país governada per l’esquerra.
Però el camí per aconseguir revalidar aquesta majoria, liderada pel PSPV, no ha sigut fàcil. Alandete, que va reclamar primàries obertes per a triar el candidat de la coalició valencianista a l’alcaldia, no va obtindre la raó per part de Compromís i va decidir abandonar el partit i presentar la seua candidatura, Projecte Gandia, avalada per centenars de militants que donaven la raó a l’aleshores vicealcalde. Aquest enfrontament entre la direcció local del partit i el vicealcalde, que venia de lluny, situava a un i a l’altre costat, dos bàndols que han acabat sent irreconciliables.
Fins al punt que el 2 d’octubre un informe arribava a les mans de la Comissió de Garanties de Més. L’emissor era la direcció de Més Gandia, que assenyalava set militants per haver donat suport a un partit competidor, l’esmentat Projecte Gandia. Segons els estatuts de la formació, aquest fet n’és motiu d’expulsió. Finalment, la comissió de garanties només ha acceptat estudiar i tramitar expedient en quatre dels set casos exposats.
Els assenyalats
Entre els motius argumentats a la denúncia hi ha imatges de militants fent campanya amb Pep Alandete o exercint, fins i tot, com a apoderats el dia de les eleccions, com ara en el cas d’Isabel Peiró, que és simpatitzant de Més però no militant estricta, per la qual cosa no té drets ni deures interns en la formació. Un altre dels acusats, Vicent Just, figurava en el número 24 de la llista de Projecte Gandia. Un altre, Pau Pérez, militant a Oliva, és assenyalat en una foto on posa al costat de María Pérez Company, secretària general d’Esquerra Republicana del País Valencià, partit integrat dins la candidatura de Projecte Gandia i de qui s’apunta, perquè no queden dubtes de la traïció, que llueix la mateixa roba a la foto que la que duia el dia del míting de la candidatura.

L’informe el signa Rafael Ferrer Navarro, secretari local de Més – Compromís Gandia, i assenyala també Andreu Banyuls Pérez, històric del nacionalisme valencià –ja militava a la Unitat del Poble Valencià– per sopar amb Alandete el dia d’inici de campanya, argument que no ha convençut la comissió de garanties. De fet, des d’aquest òrgan de Més, presidit per Analia Juan, només accepta iniciar expedients contra quatre dels set assenyalats. En el cas d’Isabel Morant, l’altra militant sobre la qual Més no obrirà cap expedient, havia sigut assenyalada pel col·lectiu local de Gandia per «col·laborar i posar en la imatge» de campanya de Projecte Gandia «en un dia de mercat». L’altre militant que es lliurarà de la tramitació de l’expedient és l’esmentat Pau Pérez.
Als quatre expedientats, en canvi, se’ls imputa la col·laboració amb una candidatura que competia amb Compromís a Gandia, causa que afecta Mercedes Sánchez, Andreu Sanç Banyuls, Vicent Just i Isabel Peiró, que poden ser expulsats si s’acaba considerant que la infracció que van cometre va ser «molt greu», segons marquen els estatuts de Més.
A Mercedes Sánchez se l’assenyala per repartir fullets electorals de Projecte Gandia i per participar en una paradeta informativa de la candidatura, a Andreu Sanç Banyuls per participar com a apoderat el dia de les eleccions, a Vicent Just per figurar al número 24 de la llista local i per participar en un acte de Projecte Gandia i a Isabel Peiró, de qui s’especifica que és simpatitzant i no militant, de figurar en el número 30 de la candidatura i de constar en el registre de partits com a secretària d’Organització de Projecte Gandia, i també per haver actuat com a apoderada el 28 de maig.