Quan l’equip de govern de María José Catalá va anunciar els canvis en el projecte de reforma de l’avinguda Pérez Galdós –que pretenia eliminar aquesta autopista urbana, pacificar el trànsit i reduir de forma dràstica el pas diari de 50.000 vehicles motoritzats- van assegurar que la nova proposta s’adequaria a les condicions imposades per la Unió Europea, que havia finançat el projecte amb nou milions d’euros. Amb la presentació pública del nou projecte, experts, veïns i oposició ja van avisar que aquest no buscava els mateixos objectius de reducció del trànsit i que implicaria el possible retorn de les ajudes, una possibilitat que va ser negada rotundament des de l’alcaldia. Ara, ha estat el mateix ministeri espanyol de Transports –l’encarregat de gestionar els ajudes europees- qui ha alertat de l’obligació de retornar aquests milions si la reforma s’implementa tal i com l’han dissenyada PP i Vox.
Al cas de Pérez Galdós s’hi suma l’amenaça d’una multa de 3,5 milions d’euros pel desmantellament de la «superilla» de la Petxina, ja que a l’obligat retorn del finançament europeu –670.000 euros per revertir una obra abans del període estipulat per les bases de l’ajuda- cal sumar-hi la sanció per fer una reforma contrària al principi de «no causar un perjudici significatiu» o DNSH, per les seues sigles en anglès. Aquest inclou que l’activitat derivada provoque un increment dels gasos d’efecte hivernacle i el control de la contaminació.
A més, al projecte de reforma de Pérez Galdós anava vinculat a altres actuacions per afavorir la reducció del trànsit i la mobilitat sostenible, de les quals encara no se sap res i que sumen –inclosa la partida de Pérez Galdós- 19.556.987,86 euros.
Parc de la Desembocadura i PAI del Grau
Hi ha altres projectes bloquejats per l’actual administració, el més significatiu dels quals és la renaturalització de la plaça de l’Ajuntament, les modificacions a les quals s’està sometent el disseny original escollit per un jurat independent és una «autèntica vergonya», segons persones coneixedores del procés. Però, en tot cas, no tots tindrien conseqüències econòmiques importants per als comptes públics.
En canvi al Parc de Desembocadura, finançat en un 90% per l’Autoritat Portuària de València, hi ha en risc una inversió de 13,5 milions, ja que des de fa un any que l’empresa guanyadora del concurs públic per a la seua construcció està esperant per signar un contracte que ja estava redactat. I per ara no pareix que hi haja massa pressa a l’Ajuntament per agilitzar la qüestió.
També s’ha posat el fre de mà és el PAI del Grau, una zona que finalment veia la llum cap a la seua reurbanització després d’anys de degradació per l’abandonament del ruïnós circuit de Fòrmula1 i un inacabable plet sobre qui havia de pagar el deute de 42 milions deixat pel gran esdeveniment que havia de posar València al mapa a cost zero. Finalment, l’Ajuntament del Rialto va aconseguir un acord amb els propietaris dels terrenys perquè ells assumiren 32 milions, mentre que la Generalitat posaria els 10 restants. A canvi es podria reurbanitzar la zona amb la construcció de 3.000 nous habitatges, 750 des quals públics, un delta verd al final del riu i una zona ciclopeatonal. Qualsevol canvi en aquests acords podria suposar també que canviaren les condicions de pagament del deute però, sobretot, també implicaria pèrdues en la qualitat del barri resultant.
Zona de Baixes Emissions
De la multa que s’escaparà, per ara l’Ajuntament de València serà per la no aplicació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), ja que el ministeri de Transició Ecològica ha renunciat a sancionar aquells municipis de més de 50.000 habitants que no hagen implementat el pla, o que l’hagen fet d’una forma que en desvirtua els objectius, com podria ser el cas de València. Però del que tindria més complicat escapar seria de les possibles sancions europees per la mala qualitat de l’aire, una situació estretament relacionada amb la no implementació efectiva de la ZBE, entre d’altres.
