La consellera d’Hisenda, Economia i Administració pública, Ruth Merino, ha comparegut hui la comissió d’Economia de Les Corts per tornar a negar que s’hagen produït impagaments generalitzats als treballadors públics de la Generalitat en els últims mesos, encara que aquesta vegada ha acabat admetent que a l’inici de l’any hi va haver retards en el pagament d’un total de 524 nòmines de substitucions.
Segons les seues xifres, aquests retards van afectar 400 treballadors de serveis socials, a 117 de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), a sis de l’Institut Valencià d’Administració Pública (IVAP) i a un del servei valencià d’ocupació (Labora).
Així ho ha desgranat en una compareixença a petició de l’oposició. A principis d’any, CCOO i UGT van denunciar una onada d’impagaments «sense precedents» a treballadors públics, sobretot a personal que cobria substitucions, sobretot a la conselleria d’Igualtat, i l’IVIA, però també les conselleries d’Educació, Sanitat –en aquest cas pel pagament a les farmàcies- i Agricultura. A l’octubre, l’STEPV ja havia detectat «com a mínim» 700 casos d’impagaments de sous o complements de la nòmina de setembre a Educació.
Merino, portaveu del Consell que comparteixen PPCV i Vox, ha rebutjat aquestes crítiques i ha assegurat que «no van ser milers [d’impagaments], no van ser onades i no es van estendre per tota la Generalitat», sinó que segons ella, aquests 524 casos són «alguns treballadors substituts».
A més, ha sostingut que aquests retards són recurrents, es van produir en els huit anys de govern del Botànic sense que se solucionaren i « no s’han aguditzat». «Estem posant tot de la nostra part per a millorar el funcionament i que les incidències siguen les menors possibles», ha garantit.
Dades contradictòries amb les conselleries
El problema per a Merino és que les dades que hui ha exposat a a les Corts es contradiuen amb les que han aportat algunes de les conselleries del seu mateix govern. Soles a la conselleria de Justícies apareixen més de 1.300 incidències en el cobrament de sous o complements, segons dades que el mateix departament ha facilitat al diputat socialista José Antonio Díaz. I açò que el mateix Díaz ha denunciat «l’obscurantisme» de la majoria de conselleries, que no han respost a les sol·licituds d’informació, tal com estan obligades per la Llei de Transparència.
La diputada de Compromís Aitana Mas ha afegit a aquestes xifres els retards en les nòmines de més de 3.000 professors i del salari de març dels treballadors de l’Hospital d’Elx, a més de retards de més de deu dies en dependència. «Feia molts anys, des que governava el PP, que no passava», ha asseverat Mas.
Les afirmacions de Merino també es contradiuen amb les denúncies sindicals, que parlen de retards «sense precedents» i sense comparació possible amb e funcionament habitual de l’administració fins al moment.
Es dispara el termini de pagament a proveïdors
Tant PSPV com Compromís també han denunciat retards en les transferències de la Generalitat a Ajuntaments, els pagaments a les farmàcies o les ajudes a la Dependència, a la qual cal sumar la multiplicació de la llista d’espera en més de 6.000 persones. A més, el període mitjà de pagament a proveïdors (PMP en l’argot d’Hisenda) s’ha pràcticament triplicat en els darrers sis mesos de govern de PP i Vox, passant dels 20 dies a que s’havia reduït durant els últims tres anys de Botànic als 53 dies actuals.
«La Generalitat no té cash per a pagar a les empreses (…) El PP no està pagant ni a les empreses ni als treballadors», ha retret Aitana Mas a la consellera.
