El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, sembla que no té límits en el seu intent d’aferrar-se al càrrec sense assumir cap responsabilitat en la negligent gestió de la dana del 29 d’octubre. I si per això ja s‘havia convertit en un president ignominiós, aquest dilluns ha fet un pas més en aquesta direcció quan ha anunciat un acord amb Vox -recordem, corresponsable de la desaparició de la Unitat Valenciana d’Emergències a l’inici de la legislatura- per a aprovar els pressupostos del 2025, en què accepta els postulats de l’extrema dreta en matèries com ara la immigració, el Pacte Verd Europeu, la memòria històrica i el valencià, ja que en aquest últim àmbit retallarà de manera significativa la partida destinada a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i les subvencions per al foment de la llengua pròpia del País Valencià.
De fet, el líder de Vox, Santiago Abascal, ha aplaudit immediatament aquesta postura, que considera «la direcció correcta» i ha destacat que Mazón l’afronte «sense complexos». També la direcció estatal del PP encapçalada per Alberto Núñez Feijóo, ha avalat aquest pacte, afirmant que els acords assolits són «conseqüents» amb els plantejaments del partit. Segons fonts de la cúpula de la formació, Feijóo coneixia el desenvolupament de les converses entre Mazón i Vox, i considera que el pacte garanteix l’estabilitat política necessària per a afrontar els reptes futurs.
L’afinitat del cap del Consell amb la ultradreta ja va quedar ben palesa amb l’acord assolit per a formar un govern de coalició al País Valencià just després de les eleccions autonòmiques del 2023, en què tots dos partits ja van deixar clar que els seus eixos eren, entre altres, «la llibertat per a triar en tots els àmbits, educatiu i de la vida privada». Un eufemisme de la seua «guerra cultural» contra les esquerres i el valencianisme. Tanmateix, el juliol de l’any passat, a penes un any després del pacte, Vox va trencar el govern de coalició després que Abascal, des de Madrid, decidira que la formació d’ultradreta passara a exercir una oposició «lleial i contundent» en les comunitats autònomes en les quals fins llavors governava en coalició amb el PP.
Ara, amb Vox fora del Consell, un Mazón debilitat assumeix les polítiques d’extrema dreta per a aprovar els comptes d’enguany i posa en risc avanços socials i culturals aconseguits durant anys. La reducció de fons per a la promoció del valencià i la memòria històrica són exemples clars d’aquesta regressió.
Amb l’acord, Mazón aconsegueix un baló d’aire a curt termini que pot ofegar-lo definitivament en poc temps. Si ja hi ha enquestes que posen Vox per davant del PP en unes hipotètiques eleccions valencianes, incloure el programa de l’extrema dreta no fa sinó reforçar aquesta tendència. En dos anys potser serà Mazón qui haja de pidolar una conselleria a Abascal.
D’altra banda, el pacte de Mazón amb Vox ha desencadenat una onada de crítiques que posen en dubte la seua capacitat per a liderar el País Valencià de manera inclusiva i respectuosa amb els drets humans. Les concessions fetes a la ultradreta són «un insult als valencians», com ha afirmat el síndic de Compromís a Les Corts, Joan Baldoví, i «un pacte de la vergonya», com ha asseverat la líder del PSPV, Diana Morant.
En definitiva, l’acord és una traïció als valors democràtics i un atac als valencians que han lluitat per una societat més justa i igualitària. Recordem i exigim des de Diari La Veu que, governe qui governe, la llengua del poble valencià no es toca. Cap agressió lingüística sense resposta.
