Últimes hores per a Carlos Mazón a la presidència de la Generalitat? Encara no fem l’anunci. Si una cosa ha demostrat el president durant el darrer any és la seua capacitat de supervivència, siga a costa del que siga, fins i tot de les expectatives del seu propi partit.
Açò, precisament és el que preocupa dins del PP, sobretot a la direcció estatal. Poc després de les eleccions del 23 de juliol, Feijóo va reconèixer amargament que Mazón, amb el seu pacte exprés amb Vox per governar el País Valencià, li havia fet perdre la Moncloa. Ara, el manteniment d’aquesta agònica presidència podria tornar a tenir efectes similars, si l’electorat acaba entenent que el problema no és Mazón, sinó el conjunt del PP i el càstig electoral és suficientment sever com per no sumar de nou. Enquestes internes del PP ja posen a Vox per davant seu en unes futures eleccions autonòmiques. I una altra enquesta recent, aquesta pública, assenyalava València com la primera circumscripció on l’extrema dreta seria primera força arreu de l’Estat.
De fet, els d’Abascal són, ara per ara, els principals valedors de Mazón a la presidència de la Generalitat. Cada dia que passa sense dimitir un grapat de vots del PP passen a les seues saques, així que no tenen cap motiu per deixar-lo caure.
Catalá o Mompó
Segons fonts pròximes al PP consultades, aquesta situació ja fa temps que s’analitza a la seu de Madrid, però ha estat amb el fets de la darrera setmana -sobretot l’escridassada dels familiars de les víctimes durant el funeral d’estat- que han arribat les presses per moure fitxa.
Segons aquestes fonts, el relleu de Mazón preferit per Madrid seria l’actual alcaldessa de València María José Catalá. Aquesta té l’avantatge de ser més coneguda -segons una altra enquesta recent seria la candidata preferida pels votants populars- ja és diputada, pel que podria ser escollida presidenta en cas de dimissió de Mazón, sense passar per unes noves eleccions.
El pla té algunes falles -i segurament per açò no s’ha implementat fins ara. Deixant de banda les constants afirmacions de Catalá sobre que prefereix quedar-se com a alcaldessa, que tenen el valor que tenen, cal tenir en compte que caldria aconseguir els vots de Vox a les Corts, que resulta obvi que han pujat molt de preu els darrers mesos. Només cal veure el cost dels últims pressupostos, on la sensació generalitzada és que ja és l’extrema dreta qui governa.
Però la segona falla, també important, és la resistència del mateix Mazón. Gent que el coneix assegura que fins no fa gaire encara acaronava la idea de presentar-se a la reelecció, si aconseguia un resultat en la reconstrucció que es fera perdonar la seua aventura en el Ventorro. Resulta impossible confirmar si aquesta esperança continua viva, però el moviment que s’ha fet dins del PP valencià per tal de frenar les opcions de Catalá, posant el nom del president de la Diputació de València, Vicent Mompó com a candidat el 2027, anirien en aquesta línia.
Fa mesos que totes les informacions apunten a un Mazón aïllat del partit i tancat amb el seu nucli dur i amb relacions pèssimes amb la majoria dels dirigents, incloent-hi Mompó.
Així doncs, si es confirmen les informacions aparegudes en diferents mitjans que Mazón hauria donat el seu vistiplau a la proposta sorgida del gabinet de crisi celebrat ahir a Alacant entre el mateix Mompó, els dirigents d’Alacant i Castelló, Toni Pérez i Marta Barrachina respectivament i el secretari general del PP, Juanfran Pérez Llorca, de proposar Mompó com a relleu a la presidència, suposaria un canvi en l’estratègia de l’encara president.
Amb Mompó com a relleu, Mazón guanyaria temps, ja que el president de la Diputació, com que no és diputat, no pot aspirar a la presidència sense passar per unes eleccions. Ací, l’únic que s’estaria debatent seria el pròxim candidat del PP al 2027, i no el relleu immediat de Mazón que és el que demana la ciutadania, inclosos els mateixos votants conservadors.
Per ara, però, hi ha més especulacions que certeses. La majoria de càrrecs del PP prefereixen no mullar-se i esperar que s’aclarisquen les coses per assegurar-se que es troben al bàndol guanyador.
