El Diari Oficial de la Generalitat (DOGV) va publicar el desembre del 2022 la llei de la taxa turística al País Valencià, un impost que havia d’entrar en vigor a finals d’enguany, i que cada ajuntament havia d’aplicar voluntàriament. Amb aquesta llei de mesures fiscals per a impulsar el turisme sostenible es posava data a l’aplicació de la taxa després de set anys de debat entre els socis del govern del Botànic (PSPV, Compromís iUnides Podem).
Aquest dimarts, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i la consellera de Turisme, Nuria Montes, han signat a Londres el projecte de decret per a la derogació de la llei de la taxa turística, amb l’objectiu que el ple del Consell puga aprovar-lo divendres i que es tramite per la via d’urgència a Les Corts. Així ho han explicat en una roda de premsa davant la premsa britànica i en declaracions als mitjans de comunicació, en el marc de la fira internacional World Travel Market. De fet, Montes ja va afirmar l’agost passat que el Consell havia iniciat els procediments per a la derogació de la taxa turística al País Valencià i que abans del 31 de desembre seria «lletra morta».
La taxa turística aprovada
L’impost que es va acordar, de caràcter municipal i voluntari, oscil·lava entre 0,5 i 2 euros per dia en funció de la categoria de cada allotjament i estava bonificat al 100%. A més, cada ajuntament podia decidir si establir un recàrrec i cobrar més. En concret, la taxa s’havia d’abonar en establiments hotelers, blocs i conjunts d’apartaments turístics, habitatges d’ús turístic, càmpings, àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes, allotjaments rurals i albergs. També en embarcacions de creuer que feren escala en un port del País Valencià, però no quan fora eixida o destinació final, i es considerava el creuerista subjecte contribuent.
Tots els ingressos s’havien de reinvertir en el sector mateix, en accions com ara millorar els serveis turístics en els municipis, promocionar el País Valencià com a destinació i la seua desestacionalització i diversificació, impulsar una mobilitat més sostenible o protegir i regenerar el medi ambient i els recursos naturals i promocionar-los com a patrimoni. També a conservar el patrimoni cultural i a incentivar la participació de turistes en esdeveniments culturals i festius, així com en polítiques d’accés a l’habitatge en zones afectades per una pujada de preus a conseqüència de l’afluència turística i en la lluita contra l’intrusisme i el frau en els allotjaments.
Uns altres dels objectius eren dedicar la recaptació a impulsar bones pràctiques laborals en el sector, combatre la precarietat, millorar les infraestructures i dotacions turístiques, impulsar un turisme més inclusiu i accessible, millorar els barris amb major afluència o digitalitzar la gestió de destinacions i establiments.
«Fer d’això un gran element de conflicte no té molt sentit»
El mes d’abril passat, el llavors president de la Generalitat, Ximo Puig, afirmava a Alacant que «la immensa majoria» de municipis del País Valencià no implantarien la taxa turística, perquè considerava que «ni és un problema ni és la solució» del sector. «No és una prioritat la taxa turística, ni la implantació ni la derogació de la llei, perquè els ajuntaments tenen capacitat de decisió. Fer d’això un gran element de conflicte no té molt sentit. Hem volgut clarament donar seguretat», va asseverar.
Tanmateix, aquesta taxa s’aplica des de fa anys a Catalunya i les Illes Balears i en més de la meitat dels països europeus: a França, entre els 0,20 i 3 euros per persona i nit, exceptuant-hi París, on es cobra un 10% més; a Bèlgica, sobretot a Brussel·les, entre 2,15 i 5 euros; a Holanda, en el cas d’Amsterdam, un 5% del preu de l’allotjament; a Alemanya, ocorre igual que a Berlín, un 5% del preu de l’hotel; a Àustria, a Viena, un 3,20% del preu de l’estada; a la República Txeca, a Praga, 0,5 euros; a Portugal, a Lisboa i Porto, 2 euros; a Grècia, entre 0,5 i 4 euros, o a Malta, entre 0,5 i 5 euros.
