PSPV i Compromís han remarcat en el ple de les Corts Valencianes d’aquest dimecres que recorreran la Llei de «concòrdia» de PP i Vox davant «qualsevol instància» judicial, tant estatal com internacional, i el PP els ha retret que vulguen judicialitzar la política. La norma, que derogarà la de Memòria Democràtica del 2017 i anirà des del 1931 fins a l’actualitat en compte de fins a l’inici de la democràcia l’estat espanyol. L’última votació tindrà lloc aquest dijous després de la sessió de control al Consell.
Durant el debat, la socialista Mercedes Caballero ha lamentat que «mentre la veu del poble francés s’alça contra l’extrema dreta, ací continuen alimentant la bèstia». «L’etapa de Carlos Mazón passarà a la història pel seu negacionisme i per posar una catifa roja als amics de Le Pen», ha asseverat.
La sessió ha tingut convidats de l’oposició, com ara les netes de tres represaliats pel franquisme: el director de la revista La Traca, Vicent Miquel Carceller; el conegut com «el pare del guerriller», Teófilo Alcorisa, i el metge i polític Juan Bautista Peset Aleixandre.
Abans del ple, el síndic del PSPV, José Muñoz, s’ha dirigit a les víctimes per a afirmar que l’aprovació d’aquesta llei «no és el punt i final», perquè la recorreran «davant qualsevol instància judicial i política, tant al Parlament Europeu com a qualsevol d’internacional». A més, ha avançat que mantindran una esmena separada en la votació per a forçar a PP i Vox a deixar clar que el franquisme va ser una dictadura.
El síndic de Compromís, Joan Baldoví, també ha subratllat que el seu grup estudiarà al detall la llei per a recórrer-la, amb l’objectiu de combatre-la tant a Les Corts, com al carrer i per la via judicial.
Entre els grups que sustenten al Consell, el síndic del PP, Miguel Barrachina, ha rebatut a l’oposició que no el sorprén que vulguen portar la llei al Tribunal Constitucional (TC), on ha assenyalat que està el magistrat progressista Juan Carlos Campo. «És una llei que supera els bàndols», ha dit.
I per part de Vox, José M. Llanos ha assegurat que PSPV i Compromís «no creuen en la llibertat, sinó en una religió d’estat» i s’ha mostrat «satisfet» pel text. També ha sostingut que portar-la al TC seria «un exercici il·legítim de dret institucional» i que al seu grup no el «condiciona» l’esmena del PSPV sobre el franquisme.
