Aquest dijous el president català, Pere Aragonès, ha comparegut al Senat per a defensar una possible llei d’amnistia que hauria de servir per a anul·lar les causes judicials que des del 2013 han patit milers d’independentistes catalans. Aquesta amnistia, que teòricament aniria aparellada amb la investidura del president espanyol Pedro Sánchez, ha sigut totalment rebutjada pels líders territorials del Partit Popular, entre els quals hi havia Carlos Mazón. Per part del PSOE han evitat parlar-ne per a no submergir-se en aquest debat, que també ha suscitat discrepàncies al si de la formació socialista, especialment per part dels dirigents històrics.
D’una banda, Pere Aragonès ha defensat que l’amnistia «és un punt de partida amb un destí: un referèndum sobre la independència», i ha situat aquesta possible mesura dins del context de les decisions preses els últims anys per la desjudicialització del conflicte català, com ara els indults dels presos polítics o la derogació del delicte de sedició del Codi Penal.
Aragonès també ha retret al PP per «utilitzar l’anticatalanisme per desgastar l’adversari», i ha acusat aquest partit de no tindre «cap interès per Catalunya» en tant que no s’ha interessat per solucionar qüestions pendents com ara la millora dels trens de Rodalies o la defensa del català «a Catalunya i a la resta de territoris que la compartim», «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó», ha precisat.
En aquest punt s’ha centrat, tal com calia esperar, el president valencià, Carlos Mazón, qui ha titllat aquesta referència a «un disbarat i un insult», atès que Mazón ha interpretat que Aragonès ha situat Guardamar del Segura dins de Catalunya. També s’ha referit al govern valencià anterior, que segons ell «creia en els Països Catalans», i també ha acusat el Botànic d’impulsar «un procés a la valenciana».
Pel que fa a l’amnistia, el president valencià considera que tindrà «un cost desconegut», i ha acusat Aragonés de «fer xantatge» al Govern espanyol, a més de considerar la mesura com «un premi a l’egoisme» i com una cosa «inimaginable en qualsevol estat de la Unió Europea».
La presidenta balear, Marga Prohens, també del PP, qui ha parlat en castellà i en català, ha defensat pel seu compte que «les llengües no poden ser una eina de confrontació política amb interessos partidistes», tot i que ha rebutjat el principi de Països Catalans assegurant que volia que les Illes Balears tinga «el mateix tipus de relacions» amb totes les altres comunitats autònomes.
Per últim, de manera no inesperada, qui més ha encès la polèmica al Senat ha sigut la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, a qui molts situen com a líder de facto del PP a nivell estatal. Ayuso ha titllat l’amnistia de «felonia» i s’ha preguntat «quant dura una nacio que es deixa trair», per a concloure que «si aquesta indignitat triomfa prompte no hi haurà espanyols».
La resta de presidents autonòmics del PP també han rebutjat de manera contundent l’amnistia. Aquest ha sigut el cas del gallec Alfonso Rueda, del castellà-lleonès Alfonso Fernández Mañueco, de l’andalús Juanma Moreno, de l’extremenya María Guardiola, de l’aragonès Jorge Azcón i del murcià Fernando López Miras.
