Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Ha sigut qüestió d’hores. De la defensa ferma que Carlos Mazón, líder del PP valencià i president de la Diputació d’Alacant, feia de Pablo Casado, ara el candidat a la Generalitat en les pròximes eleccions ha passat a demanar un congrés extraordinari per explorar nous lideratges en el partit i «donar veu a la militància».
L’encara líder del Partit Popular a l’Estat espanyol es troba més que mai en la corda fluixa. Durant les últimes hores han sigut moltes les veus que l’han qüestionat. Especialment al Congrés dels Diputats, on se suposava que tots els càrrecs electes estaven al seu favor i, en canvi, hi ha hagut una contestació quasi unànime contra la seua continuïtat. Resposta que també ha tingut rèplica al País Valencià.
El primer a parlar en la jornada de dimarts era l’eurodiputat valencià Esteban González-Pons. El també vicepresident del Grup Popular Europeu apostava per «reiniciar» el partit i «acabar amb el caos com abans millor». Ho ha fet en una entrevista a Onda Cero, on també ha lamentat que el seu partit està «immers en la bogeria».
Poques hores més tard, la secretària general del PP del País Valencià, síndica del partit a les Corts i previsible candidata a l’alcaldia de València, María José Catalá, assegurava que la seua formació està «molt unida» al territori valencià i que exhibirien una postura de «consens» formalitzada, poc després, en un comunicat conjunt. Res més lluny de la realitat, perquè hores més tard, la portaveu adjunta del partit a la Diputació de Castelló, Elena Vicente-Ruiz, penjava una imatge a Twitter en què acusava de «trepa» la senadora Salomé Pradas. L’acusació l’ha justificat penjant dues captures de pantalla amb sengles publicacions de la senadora, difoses amb cinc dies de diferència. En la primera, del dijous dia 17 de febrer, dia en què Isabel Díaz Ayuso va assenyalar Pablo Casado en roda de premsa i va fer esclatar la crisi, Salomé Pradas expressava «creure en la lleialtat», «en un PP unit» i deia «conéixer el compromís i la passió» de Pablo Casado «per les seues sigles i pel nostre país». En canvi, en un tuit d’aquest dimarts, Salomé Pradas anunciava que s’afegia «a la petició d’un congrés extraordinari i d’unitat» per a «treballar per construir el millor futur amb un PP fort i unit».
De fet, en aquest canvi de discurs sí que hi ha hagut unanimitat al llarg d’aquest dimarts per part del PP valencià. El primer a expressar-se en aquest sentit era l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, qui va apostar per Pablo Casado en el congrés dels populars del 2018. A través de Twitter, Barcala demanava la celebració d’un congrés del PP amb «una candidatura unitària» i que aquest se celebre en menys de dos mesos.
Carlos Mazón, líder del PP valencià, també s’ha apuntat a aquesta petició. Però la demanda per part seua ha resultat sobtada, en tant que va ser un dels dirigents populars que van defensar amb més fermesa Pablo Casado quan va esclatar la crisi dijous passat. Mazón, íntim amic de Teodoro García Egea, secretari general del PP recentment dimitit, va assegurar quan va saltar pels aires la relació entre Ayuso i Casado que confiava en aquest últim per continuar liderant el PP. Passats els dies, el també president de la Diputació d’Alacant s’ha acabat afegint a la demanda d’un congrés extraordinari, «urgent i com abans millor», per «tancar la crisi» i «donar la veu a la militància», així com per «construir lideratges forts que porten el PP al Govern d’Espanya i al canvi pel qual treballem a la Comunitat Valenciana».
Aquestes últimes frases han sigut publicades en un comunitat conjunt llançat pel PP valencià i segellat pels tres grups provincials del partit. Un comunicat que no ha pogut amagar les diferències fetes públiques, com l’exposada en el missatge de la vicepresidenta de la Diputació de Castelló.
Mazón també ha tingut temps de parlar amb la premsa a l’eixida d’un acte empresarial a València, que ha tancat el rei Felip VI. Des d’allà ha reconegut que la situació del partit és «complicada», però que cal «escoltar més la militància que els dirigents» i que no és moment per a parlar de «cadires».
El líder del PP valencià es reunirà, amb la resta de líders territorials, aquest dimecres al carrer de Gènova a Madrid per decidir una solució. Mentre Isabel Díaz-Ayuso –que no ha estat convidada a la cimera– i el president gallec Alberto Núñez-Feijóo són els qui més força fan per apartar Pablo Casado del lideratge del PP, caldrà veure quina és la postura de la resta dels barons. La de Mazón serà, sens dubte, de les més delicades, atès que és un dels dirigents amb més vincles amb la direcció actual del partit. Al seu favor juga, però, la manca d’alternativa per dirigir el PP al País Valencià i la dificultat per trobar un nou candidat per a les eleccions del 2023 després que Mazón estiga, pràcticament, tota la present legislatura postulant-se com a cap de cartell. Una aspiració que es va satisfer fa ara un any, quan va accedir a la direcció valenciana del partit després de forçar l’eixida d’Isabel Bonig.
