El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha protagonitzat el primer debat de política general a les Corts Valencianes des que Vox va abandonar el Consell i va posar en dubte el suport parlamentari al PP.
Sabedor de la necessitat del suport d’un partit per a aprovar els pressupostos valencians, Mazón ha fet un discurs ple d’anuncis, en total trenta mesures, per a mirar de seduir els altres grups, cosa que no té ni de bon tros garantida. Menys encara quan bona part de la seua intervenció ha anat adreçada a criticar el Botànic, arribant a acusar l’anterior govern de «malbaratament i incompetència».
Mazón ha parlat durant més de tres hores per a referir-se a l’aigua, a l’agricultura, a la indústria, a l’accés a l’habitatge, a l’educació, a la sanitat i a la cultura. Fonamentalment s’ha basat en les rebaixes fiscals, anunciant per exemple la duplicació de les deduccions per fills, l’eliminació de taxes portuàries als vaixells de pesca o la rebaixa de l’impost de transmissions de terres.
Aquestes polítiques les ha confrontat no només amb l’oposició i amb el Botànic, també ho ha fet amb Pedro Sánchez. El president espanyol també ha estat en la diana del màxim dirigent valencià, entestat a intentar convéncer que la seua fiscalitat beneficiarà les classes baixes i mitjanes.
L’oposició
Potser aquesta fixació amb Sánchez ha fet que José Muñoz, síndic del PSPV, assegure que Mazón és un «ostatge» del president del seu partit, Alberto Núñez Feijóo. Muñoz, que ha parlat de «mazonades», ha recordat les polítiques dictades per Vox i impulsades pel consell de Mazón, a qui ha acusat de «sacrificar valors democràtics bàsics per aconseguir l’acord de l’extrema dreta».
També hi ha hagut referències a l’infrafinançament, i Muñoz ha preguntat a Mazón si rebrà instruccions del seu partit o si afrontarà una reforma amb Pedro Sánchez, que ha proposat plantejar canvis en aquesta matèria a partir de l’aprovació del finançament singular català, encara pendent de definir.
Des de Compromís, en termes de finançament, han acusat Mazón de «no blindar un finançament just» i de renunciar a la condonació del deute. Segons el síndic valencianista, Joan Baldoví, Mazón «vota en contra de les seues promeses i de les seues paraules», i ha recordat els seus conflictes amb els bombers forestals, la no contractació d’infermers escolars, de professors o la no recuperació del dret civil valencià.
Tot i que per a Baldoví, la mentida «més sagnant» de Mazón és el seu rebuig a la llei de tracte just sobre el finançament, al fons d’anivellament i al deute històric. «Dijous de la setmana passada vostè va dimitir com a president de tots els valencians i es va convertir en el delegat de Feijóo o en el subdelegat d’Ayuso», ja que «va renunciar a blindar un finançament just i va fulminar una reivindicació històrica dels valencians, que és que l’Estat ens pague el que ens deu».
Segons el síndic de Compromís, Mazón «ha fracassat en menys d’un any de legislatura» i té un model que «és el mateix que fa dues dècades», en referència a l’expresident Eduardo Zaplana, el seu principal pare polític.
Vox
Pel que fa a la ultradreta, ara fora del Govern, ha lamentat que Mazón no valore, segons ells, les polítiques desenvolupades conjuntament. I davant la conjuntura per aprovar els pressupostos, José María Llanos, síndic de Vox, ha preguntat al president valencià si vol tornar a «caminar» amb el seu partit o «amb allò gris, ranci i destructor que va suposar l’esquerra». Vox, de fet, s’ha mostrat decebut pel fet que Mazón no l’ha nomenat en el seu discurs. Ara caldrà veure si Vox fa de crossa amb Mazón perquè el president valencià puga aprovar els pressupostos.
