Carlos Mazón, assumia un perfil baix i de cordialitat continguda amb el Govern espanyol de Pedro Sánchez. El primer que la va trencar va ser Alberto Núñez Feijóo, només dos dies després del temporal, quan va assenyalar l’AEMET malgrat que aquest organisme, que depèn del Govern espanyol, va enviar la primera alerta roja a les 7:36 del matí del dimarts 29 d’octubre.
Aquell gir va ser premonitori del que havia d’arribar i del que s’ha acabat consolidant aquests dies. Sobretot amb la compareixença que el president valencià va fer al costat del dirigent del seu partit a València, presentant-se com la víctima d’una «cacera» i d’una «campanya de desinformació» presumptament promoguda pel Govern espanyol.
No era fàcil arribar a aquest extrem, però tampoc no era descartable. El clima de tensió política que es viu a l’Estat espanyol ha animat el PP a intentar fer de Mazón una nova víctima de Pedro Sánchez, contra qui la dreta ha tancat files, malgrat que Mazón dirigeix l’administració que té la competència directa en emergències al País Valencià. El dubte és si l’estratègia acabarà funcionant.
Un repàs al dia dels fets
Tot i els avisos de màxim perill per pluges emesos des de primera hora del matí del 29 d’octubre, el president valencià no va cancel·lar la seua agenda i va oferir una roda de premsa al migdia anunciant que el temporal s’allunyava a poc a poc del País Valencià, transmetent una imatge de tranquil·litat. En aquell moment localitats com Utiel ja havien patit inundacions i els serveis meteorològics informaven al minut de l’evolució d’un temporal que cada minut era més dramàtic.
Especialment activa va ser, en aquest sentit, la tasca d’À Punt, que va batre rècords d’audiència aquells dies. Tot i així, el president Mazón va acudir a un dinar privat amb la periodista Maribel Vilaplana, a qui va oferir la direcció de la radiotelevisió valenciana. Aquesta versió va ser filtrada per l’equip del president valencià deu dies després dels fets i després de moltes insistències. Ara, dos mesos i mig després, Mazón encara no ha facilitat la factura del dinar ni el registre de trucades d’aquell dia. I en tot aquest temps els canvis de versió han sigut constants.
Foc amic i primeres defenses
Mazón no es va veure defensat pel seu partit de manera explícita fins al 6 de novembre. Abans, Feijóo es va limitar a atacar Sánchez sense protegir el president valencià, criticant-lo indirectament argumentant que ell mateix hauria demanat la declaració «d’emergència nacional» que Mazón no va sol·licitar. Poc després antics dirigents del PP van atacar Mazón de forma anònima fent declaracions a l’agència Europa Press.
Però el dia 6 de novembre tot va començar a canviar. Una setmana després de la DANA, el president valencià va trobar el primer suport important en boca de Cuca Gamarra, secretària general del PP espanyol, que va dir que Mazón s’havia «bolcat des del primer moment». El portaveu al Congrés Miguel Tellado i altres alts càrrecs es van expressar en la mateixa direcció i van atacar Pedro Sánchez, a qui van acusar d’abandonar els afectats per la DANA.
Aquest nou escenari va tindre un petit parèntesi el dia 9 de novembre, amb diverses capçaleres de la premsa conservadora criticant el president valencià a les portades. Una imatge que no s’ha tornat a veure.
Ofensiva
El 15 de novembre Carlos Mazón va comparèixer a Les Corts per explicar la seua versió sobre el dia dels fets. El president valencià no va fer ni una sola autocrítica i va assenyalar organismes que pengen del Govern espanyol tals com l’Aemet i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. També la ministra Teresa Ribera, en aquell moment atacada constantment pel PP quan anava a ser nomenada vicepresidenta de la Comissió Europea –nomenament que el PP va intentar impedir.
Mazón, en aquella compareixença de tres hores, va obviar la responsabilitat de la Generalitat en matèria d’emergències, va responsabilitzar falsament altres organismes de no haver proporcionat les alertes necessàries, no va fer cap referència al dinar privat que el va mantindre allunyat de les reunions ni tampoc al fet que l’alarma als telèfons mòbils fora enviada amb un retard evident, quan les inundacions ja havien causat estralls en diferents poblacions. Mazón, en canvi, va assegurar haver estat al corrent de la situació en tot moment, afirmació que posa en dubte fins i tot Maribel Vilaplana, qui va dinar amb ell i va dir que en cap moment li va transmetre preocupació.
L’única decisió que es pot considerar com una autocrítica va ser la destitució de les conselleres Salomé Pradas i Nuria Montes, de les més criticades aquells dies. També el fet d’apartar Ruth Merino com a portaveu del Consell, situant en aquest càrrec la vicepresidenta Susana Camarero, qui també s’ha sumat als atacs contra el Govern espanyol després d’haver oferit una actitud més cautelosa. Ahir mateix, Camarero va dir que «Mazón es va equivocar per fiar-se d’un govern que buscava rèdit electoral des de la nit de la DANA».
Vox i Feijóo, els salvavides de Mazón
Mazón no només ha comptat amb el suport entusiasta de Feijóo, qui va apostar des del primer moment per atacar el Govern espanyol. Vox ha col·laborat també en la protecció del president negant-se ni tan sols a explorar una moció de censura, impedint un debat sobre la seua dimissió i oferint-se de manera pràcticament automàtica a l’aprovació dels pressupostos valencians.
Però sens dubte, qui més ha cregut en aquesta aposta és el dirigent estatal del PP, que no deixa de destacar la «valentia» del president valencià i el fet que haja «donat la cara». Feijóo va disculpar Mazón dient que havia quedat «noquejat» després de la DANA degut a les tràgiques conseqüències del temporal. Davant el periodista Carlos Alsina va evitar respondre afirmativament a la pregunta si el seu partit no tenia un altre president millor que oferir als valencians. Però l’aplaudiment dels barons del PP el passat cap de setmana a Oviedo, amb Feijóo com a mestre de cerimònies, evidencien un suport que ja és explícit i generalitzat al si del partit –si més no públicament– i una aposta per desgastar encara més Sánchez responsabilitzant-lo de les conseqüències de la DANA.
Mentre el PP fia la seua aposta a aquesta estratègia, Mazón continua sense poder visitar els municipis afectats. Independentment que ho acabe podent fer o no, si les enquestes acaben sent-li favorables es podrà dir que el seu pla haurà funcionat.
