El president de la Generalitat, Carlos Mazón, va estudiar al col·legi Jesús i Maria d’Alacant. L’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, ho va fer també a un col·legi catòlic, en concret a la Immaculada Jesuïtes d’Alacant. Ambdós, membres del Partit Popular. La seua formació política ha arribat a un acord amb Vox per aprovar els pressupostos de la Generalitat. I els Jesuïtes de Barcala, sembla que rebutgen prou les postures xenòfobes de Vox que ara promulga el seu company de partit que es fa formar també en valors cristians.
A València, una de les entitats més actives en l’acollida i integració de persones migrants és el Servei Jesuïta de Migrants València (SJM), vinculat a un orde religiós que comparteix valors amb el centre que va proporcionar l’educació primària i secundària a Barcala. Però, què opinen des d’aquesta organització sobre la criminalització dels migrants en situació administrativa irregular que ha marcat el discurs del president de la Generalitat?
Les inundacions provocades per la dana han evidenciat la vulnerabilitat extrema en què es troben moltes persones migrants sense papers. Aquesta situació de precarietat ha estat agreujada per discursos que, en lloc de reconéixer la seua contribució a la societat, els assenyalen com a responsables d’un suposat augment de la delinqüència els dies posteriors a la tragèdia.
En aquest sentit, Alberto Ares, director del Servei Jesuïta a Refugiats (JRS) Europa, va abordar en la seua conferència a València el desembre El mite migratori: 5 veritats incòmodes diversos prejudicis sobre la immigració. Un dels mites més estesos és la correlació entre immigració i criminalitat. Ares va destacar que no hi ha evidències que donen suport a aquesta afirmació i que, de fet, alguns estudis indiquen que la criminalitat es redueix en ciutats amb alta presència de població migrant. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, els delictes comesos per espanyols superen en termes absoluts els comesos per estrangers.
Ares també va desmentir altres mites, com ara la creença que les persones migrants reben més ajudes que la població autòctona o que arriben massivament per «envair» el país. Segons les dades, el percentatge de població migrant s’ha mantingut estable al llarg dels anys, representant aproximadament el 3% de la població mundial. Al conjunt de l’Estat, l’augment demogràfic s’explica, en bona part, per l’arribada de migrants, que han contribuït significativament a l’economia i han ajudat a mitigar els efectes de l’envelliment poblacional.
Fins i tot figures del Partit Popular han reconegut aquest fet. Luis de Guindos, exministre d’Economia amb Mariano Rajoy, va afirmar recentment en Onda Cero que un dels factors que han impulsat el creixement econòmic de l’Estat espanyol ha estat l’arribada de persones migrants i la seua integració al mercat laboral.
Malgrat aquestes evidències, el pacte entre el Partit Popular i Vox per aprovar els pressupostos valencians ha adoptat un discurs que culpabilitza directament els migrants de problemes de seguretat i ha invisibilitzat la seua aportació a la societat.
A més, les persones migrants en situació administrativa irregular han sigut doblement víctimes de la dana: primer, per la devastació causada pel temporal i, després, per la desprotecció institucional, que les ha excloses de moltes ajudes públiques. En molts casos, ni tan sols han pogut denunciar la desaparició de familiars per no tindre referents al país. Blanca Ramírez, presidenta d’ACMA, lamenta que «no sabem quantes persones en situació administrativa irregular poden estar desaparegudes», en un reportatge a la Directa.
Les condicions de precarietat en què treballaven moltes d’elles s’han agreujat després de la tempesta. És el cas d’Elisa Rodríguez, que cuidava una persona gran sense contracte i que, després de perdre-ho tot per la inundació, ha quedat sense feina ni garanties d’habitatge. «Treballava 24 hores els set dies de la setmana per 1.100 euros», denuncia al mateix reportatge. Aquesta realitat s’emmarca en un context de creixent racisme, amb més controls policials i la difusió de notícies falses que criminalitzen la població migrant.
D’altra banda, la tragèdia també ha posat en relleu la solidaritat de la comunitat migrant. Un grup de voluntaris senegalesos ha viatjat des de Salou per ajudar a netejar les zones més afectades, treballant braç a braç amb la Guàrdia Civil i els bombers. Tot cantant per mantindre l’ànim, han portat esperança a municipis de l’Horta Sud on la devastació encara és visible.
El Consell de Ministres, però, va aprovar una mesura de regularització excepcional i temporal per a milers de migrants afectats per la DANA al País Valencià. Es va concedir una autorització de residència «excepcional» a 26.000 persones migrants. La xifra podria arribar als 98.000 beneficiaris si es tenen en compte altres modificacions en matèria d’estrangeria que s’aprovaran ben aviat.
Els Jesuïtes valencians ja van rebutjar una presentació de Vox. El partit d’Abascal es va veure forçat a celebrar aquella presentació a un restaurant d’Alboraia. No és la primera vegada que el partit que fomenta la xenofòbia ha plantejat situacions de tensió amb sectors que sí que segueixen la doctrina de Jesús. Doctrina a la qual ara Mazón ha renegat amb el seu pacte que criminalitza el col·lectiu de migrants irregulars.
