El president de la Generalitat, Carlos Mazón, acaba d’anunciar aquest dilluns que dimiteix i ha apel·lat “a la responsabilitat” de la majoria parlamentària (PP i Vox) per a elegir nou cap del Consell. Tot i això, en cap moment de la intervenció ha pronunciat la paraula “dimissió”, i, per tant, podria continuar com a diputat a Les Corts i mantindre la condició d’aforat.
Així ho ha comunicat en una compareixença al Palau de la Generalitat en què ha reconegut “errors” en la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024, però ha acusat l’oposició i les associacions de víctimes de generar “mentides” i “oferir la pitjor cara d’un ADN ja conegut en l’esquerra: aprofitar la mort i la tragèdia per a fer política”, ha afirmat.
Així mateix, ha tornat a carregar contra la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), entitats a les quals culpabilitza de no donar la informació adequada. “Jo, no obstant això, no els diré assassins per errar en les seues prediccions”, ha declarat.
“No puc més”
“Ja no puc més”, ha dit Mazón, que ha recalcat que “per voluntat personal hauria dimitit fa temps perquè hi ha hagut moments insuportables” per a ell i per a la seua família.
“Sé que el soroll que hi ha al voltant de la meua persona és l’excusa perfecta per a ocultar l’assumpció de responsabilitats del govern [espanyol]”, tant per “la informació errònia” del dia de la catàstrofe com en el retard en l’ajuda i la “pèssima reconstrucció”.
Així mateix, ha dit que aquests dies d’aniversari han sigut “durs, profunds, esquinçadors, crispats i en ocasions cruels”. “És moment de reconéixer errors propis”, ha admés, i n’ha enumerat alguns: permetre que es generaren “mentides”, no demanar la declaració d'”Emergència Nacional” -ha reconegut que quan li ho va aconsellar Feijóo tenia raó-, la seua “ingenuïtat manifesta de creure que per rebre de manera amable el govern [espanyol] l’ajuda s’acceleraria” i, “sobretot, mantindre l’agenda d’aquell dia”.
“Sé que vaig cometre errors, viuré amb ells tota la meua vida, he demanat perdó i hui ho torne a repetir, però cap d’ells va ser per càlcul polític o mala fe. No sabíem que el barranc de Poio es desbordava”, ha assegurat.
“Jo hauria d’haver tingut la visió política de cancel·lar la meua agenda i desplaçar-m’hi [a Utiel, al migdia]. Amb això vaig cometre un altre error: permetre que s’instal·lara en l’imaginari social la idea d’un president alié a l’emergència durant aquella fatídica vesprada, sense oblidar que, com ha quedat acreditat, la informació clau d’aquella mateixa vesprada va ser el desbordament mortal del barranc de Poio, que no la vam saber mai”, ha exposat.
El Consell, “sol”
Mazón ha reivindicat el desplegament de la Generalitat durant la reconstrucció després de la dana i ha insistit que el Consell ho ha hagut d’afrontar “sol, sense una sola aportació a fons perdut del govern [espanyol]”, simplement “amb la mera, insultant i increïble única autorització per a endeutar-nos encara més”. “Volíem ajuda, la demanem i mai la rebem”, ha dit.
A més, ha acusat l’executiu estatal, “amb el seu president -Pedro Sánchez- al capdavant”, d’haver “negat eines en la reconstrucció només per a danyar-nos políticament”. “Ha volgut usar les víctimes com a ariet i ni demanant ajuda o recursos ens en van donar”, ha denunciat.
Dit això, ha assegurat que el mal produït “no és només material, és sobretot emocional” i “el primer i més important, el record de les 229 persones que van perdre la seua vida”. Des de llavors, ha dit, tot el Consell “s’ha bolcat a reconstruir València”.
Reunió amb Feijóo
La compareixença ha tingut lloc després d’una reunió amb el líder estatal del PP, Alberto Núñez Feijóo, aquest diumenge, una notícia que va generar una allau de rumors i conjectures, a més d’una concentració espontània a les portes del Palau de la Generalitat. Finalment, van comunicar que la compareixença de Mazón tindria lloc hui.
Aquest canvi sobtat va provocar al seu torn noves especulacions, la més habitual que Mazón i Feijóo no havien arribat a cap acord. Segons fonts pròximes al PP, el secretari general del PP era partidari de nomenar l’actual alcaldessa de València, María José Catalá, com a presidenta i intentar acabar la legislatura fins al 2027. Una operació que tenia dos obstacles, el primer el mateix Mazón, ja que calia que dimitira per a tirar endavant, i la segona el vot dels 13 diputats de Vox a favor de Catalá. L’alcaldessa governa en coalició amb l’extrema dreta a València i a priori no hi té mala relació, però els d’Abascal preferirien allargar l’agonia de Mazón a la presidència, ja que les enquestes assenyalen que aquesta estratègia és la que més beneficis electorals els podria donar.
L’alternativa que Mazón va oferir a Madrid -semblaria que amb el suport de l’estructura del PP valencià- seria posar Vicent Mompó, president de la Diputació de València, com a successor. Atès que Mompó no és diputat, per ser president primer calia celebrar eleccions, bé anticipades bé esgotant la legislatura amb Mazón al capdavant. Dues opcions que no agradaven a Feijóo. Un avançament electoral amb victòria per a l’esquerra -les enquestes en aquest sentit estan molt ajustades- podria perjudicar les opcions del PP a Extremadura i fins i tot donar un baló d’oxigen als socialistes a escala estatal. Acabar la legislatura amb Mazón de president, després de la xiulada dels familiars de les víctimes al funeral d’estat i, també, en espera del que puga anar dient-se al jutjat d’Instrucció de Catarroja, pot ser una autèntica tortura que destrosse el PP.
2
