La vicepresidenta de la Generalitat i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas, ha comparegut per primera vegada aquest dijous a les Corts des que va accedir al Consell amb un discurs en el qual ha reivindicat la gestió de la seua predecessora, Mónica Oltra; ha posat el focus en la «vertebració» de les comarques del sud entre si i amb la resta del País Valencià i ha «oferit la mà» a l’oposició davant les «dures» circumstàncies socioeconòmiques.
Mas ha arrancat la intervenció al·ludint al conflicte d’Ucraïna i «als més de cent conflictes bèl·lics totalment invisibilitzats», per a assenyalar que el seu departament prepara un viatge al Sàhara per a «visibilitzar un conflicte germà». Així mateix, ha valorat l’«acció transformadora» del Botànic, que «ha tingut un eix fonamental en les polítiques socials desenvolupades per la vicepresidenta Oltra», i ha ressaltat que la Vicepresidència «ha sigut des de la primera hora un motor de reformes estructurals i transversals».
Així, ha enumerat un «conjunt de xicotetes revolucions irreversibles, com descriu sempre Mónica Oltra»: entre elles, un «marc normatiu nou» amb sis lleis aprovades, com la de la Renda Valenciana d’Inclusió o el reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere; s’ha referit a una «revolució pressupostària sense precedents», amb una dotació per a polítiques socials que triplica la del 2015, i ha destacat que la inversió global en el sistema d’atenció a la dependència ha passat de 541 milions el 2015 a 986 milions el 2021.
El moment més emotiu ha arribat quan la nova consellera ha explicat l’experiència del seu avi, que va morir el 2016 «sense haver gaudit dels beneficis d’un sistema de dependència que el govern del PP va malbaratar». Unes paraules que han provocat aplaudiments a l’hemicicle.
Mas ha anunciat mesures com ara l’impuls de quatre decrets per a desenvolupar la Llei de Serveis Socials o la creació de 14 centres nous de l’IVASS. A més, com a vicepresidenta, ha posat sobre la taula altres assumptes més enllà de la gestió de la Conselleria, com la proposta que aquelles empreses privades del sector hoteler que externalitzen els serveis de neteja no puguen beneficiar-se de diners públics, a fi d’«accelerar la protecció de les kellys».
També ha exigit un nou sistema de finançament autonòmic, una nova articulació territorial de l’Estat, el restabliment del dret civil valencià i la transferència immediata de les competències en Rodalia, «acompanyada dels recursos associats al seu desenvolupament». Igualment, ha demanat «enfortir consensos i trobar aliances amb altres autonomies».
La «vertebració» de les comarques del sud
D’altra banda, ha dedicat una part «especial» del discurs a la «vertebració» de les comarques del sud del País Valencià, una reivindicació que ha fet «no només» per la seua procedència, sinó també perquè és «conscient, com tanta gent a les comarques alacantines, que per a la distància no existeixen solucions màgiques».
Mas ha advertit que «si continuem formulant mal les qüestions, continuarem generant aquest malestar incòmode que ens fa pensar equivocadament que tota la Comunitat Valenciana està vertebrada excepte unes excepcions que no requereixen especial atenció, excepte per al seu ús oportunista i partidista».
Per això, ha defensat que «el sud ha de ser protagonista dels seus desafiaments» i la Generalitat ha d’oferir «els mitjans i la il·lusió», no «afonar-la sota el pes de promeses de difícil execució». Ha subratllat que «la societat civil ha d’activar-se per si mateixa» i les comarques meridionals «han de sentir-se copropietàries i coprotagonistes de l’aventura valenciana».
A més, ha insistit que és «imprescindible» que hi haja diàleg entre Alacant i Elx, amb les respectives zones d’influència, per a impulsar «un reequilibri econòmic». La vicepresidenta ha demanat defensar infraestructures com les connexions de l’aeroport o el transvasament Tajo-Segura.
