-Es presenta a les eleccions europees. Per què ha fet aquest pas?
-Per a representar els valencians i les valencianes, per plantar cara al govern de la dreta del senyor Mazón i de Vox i per poder construir una nova Europa.
-Vostè ja es va presentar a primàries per a ser reelegit com a diputat a Les Corts. Per què no ha preferit centrar-se en aquesta tasca?
-Perquè així m’ho va demanar moltíssima gent del partit, que em va demanar que fera aquest pas. En aquest moment ja hem coordinat el grup parlamentari d’un grup de govern a un grup d’oposició, amb gent molt potent i nova que pot renovar el grup i fer eixe paper.
-Ho dic, també, perquè no és el primer moviment sobtat que fa. En el seu dia va dimitir com a conseller d’Educació i Cultura per a «enfortir Compromís», segons vostè, però les raons mai no van acabar de quedar clares. N’ha rebut crítiques?
-A mi, directament, no m’ha fet ningú cap crítica, tot i que sí que n’he llegit alguna en xarxes socials. La decisió no ha sigut meua personal, sinó col·lectiva, ja que se m’ha demanat que represente Compromís al Parlament Europeu, i pense que pot ser útil en tant que guanyem un espai més no només per denunciar les polítiques que es fan ací, sinó per a construir des d’allà i fer passos com a poble. Per això ho he fet, igual que en 2022 vaig fer el pas que vaig creure oportú. I el resultat ha sigut el que ha sigut: a les comarques de Castelló, on m’he centrat, tenim més regidors i més alcaldies que mai.
-Confia en ser escollit eurodiputat? No totes les enquestes garanteixen que la llista de Sumar obtinga tres representants.
-Estic segur que si la gent que vol que els valencians i les valencianes ens representem de forma directa al Parlament Europeu, que construïm polítiques al servei dels pobles i de les nacions d’Europa i que ho fem per transformar la societat i amb polítiques valentes, si tota aquesta gent va a votar, aconseguirem traure l’eurodiputat. Per això és important encoratjar la gent perquè hi participe, perquè a més aquesta serà la primera oportunitat que tindrem de debilitar el govern del PP i Vox a les urnes, que és el que els fa mal.
-Li fa por que la dinàmica negativa de Sumar en altres comicis autonòmics jugue a la contra de Compromís?
-El que tinc clar és que, més enllà de les aportacions d’altres partits a aquesta coalició, allò important és que Compromís i la gent de Compromís sàpiga quina és la importància d’aquestes eleccions. Insistisc que aquesta pot ser la primera prova de desgast del govern del PP i Vox amb les barbaritats que estan fent al País Valencià. És la manera de dir-los prou, i encoratgem la gent perquè hi participe. En tot cas, quan sapiguem els resultats, en podrem fer la valoració. Però ara mateix el que volem és mobilitzar al màxim per demostrar que no tot s’hi val, per parar-los els peus i per demostrar que Compromís està per construir l’alternativa de cara a l’any 2027 al govern de la Generalitat.
-Pel que fa a la candidatura, integrants de l’Acord del Túria com Més per Mallorca han apostat per Ara Repúbliques. Vostès no han explorat aquesta opció o alguna altra diferent de la de l’acord amb Sumar?
-Això ho hauria de respondre la gent que ha estat negociant, però en tot cas la meua aposta va ser una coalició molt més àmplia en què estigueren integrades totes les forces sobiranistes i totes les forces d’esquerres a nivell estatal per poder plantar cara de manera més contundent. Hi ha hagut partits que no han volgut participar d’aquesta opció, i entenc que hi haja companys i companyes d’altres forces germanes que vagen en una altra candidatura. En el nostre cas s’ha optat per aquesta aliança, i així ho van decidir els militants amb el referèndum que es va fer després de la proposta del Consell Nacional. El nostre acord és que la persona de Compromís, en aquest cas jo mateix, quan isca escollit com a eurodiputat, anirà al grup parlamentari de l’Aliança Lliure Europea, que són els nostres companys i companyes sobiranistes d’arreu d’Europa. Per tant, anar els tercers en aquesta coalició és la garantia per sumar un eurodiputat més a aquest grup parlamentari. Sumem més, per dir-ho clar, en el grup parlamentari del sobiranisme europeu en aquesta candidatura anant al tercer lloc que no anant dn el sisè en la candidatura d’Ara Repúbliques, que és el que ens van oferir en algun moment, tal com va dir la gent que estava negociant, si no recorde malament.
-Quan parlava de la seua proposta d’haver fet una candidatura àmplia més gran es referia a la integració de Sumar amb els partits sobiranistes en una mateixa llista?, o parlava d’una coalició diferent?
-Jo, personalment, crec que estava bé intentar anar tots junts, tant la gent que va amb Ara Repúbliques com els que anem en aquesta candidatura conjunta amb Sumar, Más Madrid, Esquerra Unida, Chunta Aragonesista, Nueva Canarias i nosaltres. I també amb Podemos. Crec que era una manera de poder intentar-ho, però no s’ha aconseguit. El que hem de fer ara és treballar junts, perquè eixa cooperació de totes les forces sobiranistes i d’esquerres és la que ens pot ajudar a marcar escenaris i marcs que ens beneficien a totes i a tots. Si ara no ha sigut possible ho hem de fer possible amb el treball conjunt a Europa: hem d’intentar que Europa siga una plataforma per a generar un marc favorable per a totes les forces sobiranistes i d’esquerres, un marc que malauradament ara no tenim. Eixe marc ha estat, fins ara, alineat amb les forces de dreta i reaccionàries, i crec que és bo compartir estratègia i escenaris, tot i que ara, com que algunes forces no ho han volgut, no compartim coalició.
-Pel que fa a Europa, s’està parlant molt que aquestes eleccions poden ser molt profitoses per a l’extrema dreta. Tem aquesta possibilitat?
-És un dels escenaris possibles, i per això estem intentant encoratjar la gent perquè hi participe. El vot a Compromís-Sumar serà clau per intentar evitar que hi haja una possibilitat de coalició com la que tenim al País Valencià amb la dreta i la ultradreta governant conjuntament i que no es repetisca a les institucions europees. Ens juguem moltíssim, ens juguem tornar al moment en què les institucions europees imposaven retallades i austericidi, normes fiscals totalment contràries a la majoria treballadora i regressió en drets i llibertats. Això ens juguem si l’electorat d’esquerres i sobiranista no va a votar. Si hi anem podem ser clau per impedir eixa regressió. Per això és tan important sumar esforços, cooperar i sobretot que la gent vaja a votar el 9 de juny. Això estem intentant fer durant aquesta campanya, que els nostres vots no es queden a casa.
-Com a candidat valencianista, diga resumidament tres eixos prioritaris a defensar com a eurodiputat si és escollit.
-El primer és plantar cara al govern de la Generalitat des d’allà, i això va de lluitar i de denunciar a Europa tota la regressió democràtica contra la nostra llengua, contra el nostre país, contra l’educació pública, contra la memòria democràtica i contra el govern que han fet PP i Vox en tan sols un any. Ho hem vist amb les cinc lleis infames que han presentat, que contravenen les normatives europees i que han de ser denunciades allà per tal que puguen ser motiu d’amonestació per part de les institucions europees i començar, així, a degradar-los i a debilitar-los en el govern. D’altra banda, defensar els interessos dels valencians passa per, evidentment, treballar per l’oficialitat plena de la nostra llengua a les institucions europees i garantir que, també al nostre país, no se seguisca vulnerant i perseguint la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Per tant, treballar amb fermesa per la nostra llengua a les institucions europees és una de les grans prioritats que tenim, com també ho és la d’impulsar i seguir amb el corredor mediterrani de manera clara i contundent denunciant, alhora, que es destinen diners del corredor mediterrani al túnel passant d’Atocha-Chamartín de Madrid, tal com està passant. L’altre eix és el de protegir els nostres sectors productius i, per tant, els nostres treballadors i treballadores. Això passa per protegir els nostres agricultors i agricultores per evitar les clàusules abusives que hi ha als acords amb tercers països, que fan que els preus dels nostres productes estiguen per terra. Cal impulsar una normativa de cadena curta que implique que tot allò que produïm al nostre país siga de consum prioritari al conjunt d’Europa i que no es puguen importar productes que ja es produeixen en suficient quantitat dins d’Europa, en aquest cas al nostre país. I per tant que els nostres llauradors, però també la nostra indústria, tinguen un mercat sòlid que, a més, siga garantista en preus i en la qualitat dels llocs de treball per a així, també, protegir aquests llocs de treball i les seues condicions laborals.
-Pel que fa al País Valencià, ara que canviaran la llei educativa tal com la canviaran, hi ha hagut veus que l’han acusat d’haver obert, després de la seua etapa com a conseller d’Educació, la porta a PP i Vox a desenvolupar la política que han proposat contra el valencià a l’escola. Què té a dir d’aquestes crítiques?
-Entenc que hi haja posicionaments diversos. És normal, és natural, i comprenc que algú puga pensar que el que nosaltres vam desenvolupar no és el que els agrada. I ho entenc, perquè aquella no va ser la proposta de llei que nosaltres haguérem fet si no s’hagueren produït els pronunciaments judicials que hi ha hagut. El model nostre, evidentment, és el de l’ensenyament cent per cent en valencià. Malauradament, com hem explicat tantes vegades, per intromissió de la justícia i d’un Estat que no respecta les decisions de territoris i països com el nostre, de com ensenyar la llengua segons el que diuen els pedagogs, davant d’eixa intromissió de les estructures de l’Estat en les nostres decisions, nosaltres vam prendre una mesura per a intentar superar una situació de regressió i no fer més passos enrere. La imposició de les normatives ens imposava eixe 25% de castellà, eixes quotes que són totalment il·lògiques i que no compartim. Ja ho vam dir en aquell moment. Sense aquestes intromissions mai no hauríem aplicat aquesta proposta, però en un moment en què anàvem a retrocedir moltíssim en l’ensenyament en valencià, com a mínim calia intentar que hi haguera més gent que vehiculara majoritàriament en valencià i s’adaptara més al que estaven dient els pedagogs. Per tant, vam intentar protegir l’ensenyament en valencià al màxim possible amb l’actual jurisprudència i vam intentar assenyalar el màxim possible el problema, que no és qui governa ni qui intenta fer el màxim, sinó qui impedeix que les decisions lògiques i fonamentades pedagògicament es puguen aplicar. Això és el que sempre he explicat i explicaré les vegades que calga, perquè cal fer pedagogia i és bo que ho expliquem per construir entre tots l’alternativa possible d’acord amb el marc actual i assenyalar el que cal canviar. Perquè també podem anar per Europa amb això, i assenyalar que a l’Estat espanyol són els jutges els qui marquen com s’han d’ensenyar les nostres llengües i que és l’Estat espanyol qui impedeix a territoris com el nostre, amb llengua i identitat nacional i cultural pròpies, com hem d’ensenyar la nostra llengua. Això està totalment fora de lloc en el segle XXI.
-Però per exemple, quan es va anunciar l’homologació de la mitjana d’un set en Batxillerat amb un títol C1 de valencià per part de la seua successora, Raquel Tamarit, allò va generar moltíssimes crítiques entre la comunitat educativa i filològica. Entén aquell rebuig?
-Aquestes són decisions que no he pres jo directament i caldria preguntar als companys que hi estaven, però en tot cas jo crec que la crítica sempre és bona i sana, i les entenc totes. I al mateix temps també entenc totes les decisions que vam prendre. Crec que també ens hem fet majors com a força i com a país: el fet de saber les dificultats que hi ha a l’hora de gestionar administrativament i políticament un territori que no té la capacitat plena per decidir el seu futur té eixes limitacions i les hem de saber abordar. I crec que és sa, i seria bo, tal com he plantejat moltes vegades, que férem un debat de país en el qual traguérem conclusions de quin és el full de ruta conjunt i compartit sobre la llengua, sobre el país i sobre com volem revifar-lo. I fer-ho més enllà dels partits, totes i tots col·lectivament. Ho vaig plantejar quan estava en la Conselleria en el moment de prendre la decisió sobre la llei, que calia construir quin era el model d’adaptació a la situació i quin era el full de ruta per arribar al màxim que podíem i consensuar-ho entre totes i tots. És una feina que va quedar pendent i que no es va poder consensuar en el seu moment, perquè el moment era difícil, però crec que seria bo poder fer-ho ara i plantejar una alternativa raonable i ambiciosa. Estaria bé que férem eixa reflexió i marcar un full de ruta conjunt.
-Per últim, s’ha complert un any de les eleccions valencianes que van guanyar PP i Vox. El balanç que fan des de Compromís és, evidentment, negatiu, però quin balanç fan de la coalició valencianista? Hi haurà refundació?
-Això ho hauran de decidir els militants, no jo com a candidat al Parlament Europeu, però sí que és cert que, mirat amb perspectiva, és evident que hem de fer molta reflexió interna, que ens hem de rellançar cap a enfora i això ens obliga a enfortir encara més l’instrument, que hi participe més gent, que encara cresquem més en militància… Som més militants ara que quan vam perdre el govern tot just fa un any, i això és un bon senyal, és una reacció molt potent, però cal redefinir objectius i reconnectar amb la societat a través d’un debat seré, pausat i fent els canvis que calguen amb autocrítica permanent. Ara és un bon moment per fer això. D’ací a final d’any tenim els diferents congressos dels partits que formen Compromís i és molt encoratjador poder fer-ho així. I jo afegiria, com deia anteriorment, una reflexió i un debat per marcar un full de ruta col·lectiu que va més enllà de Compromís com a força. Crec que és interessant, ho hem plantejat en diverses ocasions, i fins ara no hem trobat que ho consideren oportú tots els moviments, partits i associacions, però crec que ara és un bon moment per fer-ho.
