L’alcalde de València, Joan Ribó, representa un dels lideratges més ferms al si de la coalició Compromís huit anys després que els valencianistes accediren a bona part de les institucions del país. Ara, de cara al 2023, amb tots els canvis que s’han donat a dins de Compromís, Ribó encara resta intocable, i la coalició no ha sigut capaç de trobar-li un substitut o substituta per a les pròximes eleccions, tal com es contemplava en un primer moment.
És aquesta, precisament, la principal fortalesa de l’alcalde. El seu lideratge resta inalterat, i la seua continuïtat no seria un miracle després del maig del 2023, quan se celebraran els comicis municipals. El politòleg Juan Rodríguez Teruel, de la Universitat de València, explica que a nivell municipal, «el factor del lideratge és molt important, més que en qualsevol altre nivell d’elecció. I el factor de disposar de l’Alcaldia durant els últims huit anys, sense que hi haja hagut elements de desgast ni de controvèrsia intensa que erosionen aquest lideratge, és molt positiu» per a Ribó de cara a la possibilitat de ser reelegit. A això caldria sumar factors com ara la transformació de la ciutat, la reforma del seu centre, el desplegament dels carrils-bici –criticats de manera ferotge en un primer moment per l’oposició, però que s’han demostrat necessaris– o l’elecció de València com a Ciutat Verda Europea, que refermarien aquest lideratge.
Ribó, en canvi, també compta amb elements de feblesa. El màxim, segons el politòleg consultat, és que Compromís no seria un partit amb capacitat per a «construir una majoria pròpia com la que tenia Rita Barberà, que superava de llarg les fronteres del PP». Un factor que, segons Rodríguez Teruel, es dona més per la inestabilitat de la coalició que per la del candidat. L’acadèmic també es refereix a la tendència a la baixa de Compromís a les eleccions valencianes, que podria desmobilitzar part de l’electorat que es va activar massivament fa huit anys per situar els valencianistes al front de moltes institucions. Alhora, «aquest tipus de votant, crític i d’esquerres, tendeix a votar un partit distint del PSPV si aquest partit alternatiu té clares opcions de guanyar. Si Compromís no les té, en canvi, bona part dels votants que li han donat suport els últims anys poden optar pels socialistes», argumenta Teruel. De fet, el baròmetre publicat divendres assenyalava que el PSPV passaria per davant de Compromís a les pròximes municipals, i Sandra Gómez podria assolir l’alcaldia, segons aquest estudi, gràcies a la suma amb els valencianistes.
N’hi ha altres factors que també posaran difícil la continuïtat de Ribó i el manteniment de la majoria d’esquerres. Sobretot hi ha la reagrupació del vot de la dreta, que beneficiarà el PP amb l’absorció del vot de Ciutadans, un fenomen que es preveu a nivell estatal i del qual València i el País Valencià no quedaran al marge. «El dubte és fins a quin punt això pot beneficiar el PP com per convertir-se en el partit més votat», planteja el politòleg, que en tot cas afirma que si això ocorre a València serà gràcies a la tendència estatal, i no al lideratge de María José Catalá. De fet, en el baròmetre esmentat, el PP se situa com a partit més votat amb 12 regidors, si bé la suma amb Vox no seria suficient per a governar.
Aquesta tendència, de fet, pot perjudicar l’esquerra pel fet que els votants de dreta desmobilitzats el 2015, que pronosticaven la derrota del seu partit referencial, ara es podrien reactivar. «És l’efecte que es dona en alguns votants que, quan el seu partit proper té bones perspectives, el voten, i quan no les té es queden a casa el dia de les eleccions». En tot cas, el professor també entén que la pujada del PP obeiria més a l’absorció del vot de Ciutadans que d’un transvasament de votants del centre i de l’esquerra cap a aquest partit, tal i com passava en l’època del bipartidisme quan hi havia un canvi de majories. «El PP es pot veure disparat a València si absorbeix tot el vot de Cs i si mobilitza tots els seus votants potencials, però no hi ha res que indique que això ocorrerà tal qual», aclareix.
