PP i PSPV sumen més del 70% dels escons de les Corts Valencianes i quasi el 68% dels vots en les últimes eleccions valencianes. Una xifra que evidencia que, sense l’empenta d’aquests dos partits, qualsevol reforma del finançament valencià és senzillament impossible.
Divendres passat van ser els socialistes els que es van desmarcar de l’acord que s’havia de segellar en la reunió de la Plataforma Per Un Finançament Just, que agrupa partits polítics, entitats sindicals i empresarials. El PSPV va rebutjar la petició d’un fons d’anivellament per al País Valencià fins que s’aprove la reforma del finançament per tal que, mentre aquest desenllaç no arriba, els valencians compten amb un fons que compense els recursos que perden a través del sistema fiscal vigent.
El rebuig dels socialistes xocava amb el posicionament tradicional del partit, que sí que ha donat suport a aquesta alternativa els últims anys. El motiu del canvi, segons expressava el síndic José Muñoz, era la «necessitat» d’una adaptació al nou escenari que ha obert Pedro Sánchez, qui ha dit estar disposat a ampliar el model català –encara no concretat– a altres comunitats. Des del PSPV, de fet, acusats d’obeir ordres del partit des de Madrid, han reconegut que l’escenari estatal condiciona aquest canvi de posicionament.
La cimera Mazón-Sánchez
Aquesta discrepància impedirà que el president Carlos Mazón visite el president espanyol, Pedro Sánchez, amb un acord d’unanimitat sota el braç. La reunió, prevista per al pròxim divendres, ha de servir per a tractar, precisament, una reforma possible del finançament valencià en la qual el president valencià ja ha admès tindre poques esperances.
Mazón s’ha encarregat aquestes setmanes de fer pinya amb els homòlegs territorials del seu partit per a rebutjar la proposta de Pedro Sánchez. Ara, la postura del PSPV li ha servit per a justificar la seua posició d’escepticisme i la seua tendència lògica a carregar contra el principal partit de l’oposició. En conèixer-se la nova postura dels socialistes valencians, de fet, Mazón els va acusar de «cometre una barbaritat» i els va instar a «demanar perdó».
El nou finançament català, exportable?
El futur model de finançament català, teòricament –segons els socialistes– exportable a altres comunitats, no està gens concretat. Alguns en parlen de concert per l’augment exponencial de la recaptació fiscal per part de les comunitats que s’hi sumen a canvi d’una quota de solidaritat interterritorial. Aquesta quota, però, no s’ha definit en termes quantitatius. Al País Basc i a Navarra, on sí que hi ha un concert reconegut i consolidat, l’anomenat cupo és d’un 6,24% en el primer cas i d’un 1,6% en el segon. Però no és una quota solidària, tal com s’està projectant a Catalunya, sinó una aportació per les competències no assumides –com ara exèrcit, control fronterer o ambaixades. La magnitud de la quota, encara desconeguda, ho condicionarà tot.
Si la indefinició és total a Catalunya a la resta de territoris ho és encara més. El plantejament de la proposta és feble en tant que desconegut, si més no a hores d’ara, i si es té en compte que el PP governa en 12 de les 17 autonomies de l’Estat, entre aquestes el País Valencià, no hi ha dubte que la manca de consens l’afeblirà encara més.
Però per bé que siga incert, el País Valencià té molt a dir en aquest nou escenari. L’empresariat, l’agent social més cuidat tant pel PP com pel PSPV, va dir a través de Vicente Boluda que calia «obrir el meló» plantejat per Pedro Sánchez. Però ni tan sols la influència d’aquest sector és suficient per a empentar els dos partits més votats al País Valencià a deixar de costat l’estratègia partidista i a buscar una solució. Són elements que fan pensar que la reforma del finançament encara requerirà molt de temps. Si més no, una reforma que afavorisca el País Valencià.
