Conflicte nacionalista a Mallorca. El nou govern del Consell insular de l’illa –institució que exerceix, més o menys, les funcions de les diputacions a la península–, ha canviat la data de celebració de la Diada fent servir la majoria que PP i Vox tenen en aquesta administració. No se celebrarà el 31 de desembre, com ja és oficial els últims anys i com s’ha considerat tradicionalment, sinó que se celebrarà el 12 de setembre, tal com es va fer entre 1997 –quan es va fixar la festivitat– i 2016.
Les autoritats acadèmiques han donat, tradicionalment, validesa a la data del 31 de desembre, quan es commemora l’arribada de les tropes de Jaume I a l’illa el 1229, una dècada abans que la conquesta de València. La festivitat, ben remota, amb el pas dels anys s’ha convertit en un dia de reivindicació per al nacionalisme de les Illes Balears. La festivitat del 12 de setembre, en canvi, té un origen posterior. Es remunta al 1276, quan es va consolidar la creació del Regne de Mallorques a través del jurament de la Carta de Franqueses Privilegis per part de Jaume II. Aquesta data va ser instaurada per Maria Antònia Munar, que va presidir el Consell entre 1995 i 2007 amb l’extingida Unió Mallorquina, un partit que va pactar tant amb el PP com amb el PSOE i que va acabar protagonitzant, amb la mateixa Munar, alguns dels escàndols de corrupció més sonats de la història recent a tot l’Estat.
El canvi que ara s’ha fet obeeix a una reivindicació de Vox, que considera que la del 31 de desembre –Diada que va ser oficialitzada gràcies a la pressió de Més per Mallorca el 2016, el partit sobiranista de l’illa– és una diada «catalanista», tot i que el PP també l’ha justificat i aprovat a través del Consell insular que presideix Llorenç Galmés. L’esquerra, en bloc, s’ha oposat a aquest canvi, tot i que la resposta ha anat més enllà de l’àmbit polític.
Possible il·legalitat
Entre altres coses perquè l’Obra Cultural Balear, entitat agermanada amb Acció Cultural del País Valencià –ambdues, amb Òmnium Cultural, integren l’anomenada Federació Llull– considera que el canvi podria no ajustar-se a la legalitat.
Segons informa l’OCB en un comunicat, la modificació de la data podria entrar en contradicció amb l’article 16.2 de la Llei 7/2023, del 22 de març, de comunitats balears o illenques fora del territori balear, «que fa referència a les diades de cada illa i que, en el cas de Mallorca, la situa en el 31 de desembre». L’entitat difon l’aportació del jurista Antoni Llabrés, membre de la Junta Directiva de l’OCB, que diu que «resulta imprescindible que els Serveis Generals de Presidència del Consell valorin aquesta possible contradicció, perquè no la varen tenir en compte i, per tant, no s’hi varen pronunciar, i, si fos el cas, reconsiderin l’informe favorable que varen emetre». L’entitat presentarà al·legacions a l’acord del Consell de Mallorca, que va ser publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears el 23 de desembre.
L’OCB també recorda que la llei citada va ser aprovada fa nou mesos al Parlament Balear amb els vots favorables, també, del PP, i interpreta que «el canvi de data impulsat per la dreta i la ultradreta del Consell de Mallorca obeeix a raons estrictament ideològiques, de persecució de qualsevol símbol d’identitat del nostre poble, i es basa en informes esbiaixats, parcials, i de conveniència. El Consell ha prescindit, en un exercici de sectarisme digne de millor causa, de les autoritats acadèmiques més solvents, en particular d’historiadors de trajectòria contrastada de la Universitat de les Illes Balears, que s’han manifestat reiteradament de forma molt majoritària a favor de la diada del 31 de desembre».
Celebració
Per aquesta raó, les entitats nacionalistes de l’illa, agrupades en la Plataforma 31 de Desembre, han convocat igualment la manifestació tradicional, que se celebrarà aquest dissabte, dia 30, a les 18.00 i que clourà amb un concert a la plaça del Tub de Palma dues hores més tard i en el qual actuaran Al-Mayurqa, Tesa i Fades.
