La ingenuïtat amb què es pronunciaren estes frases no ocultaren la seua gravetat: totes les identitats, cultures i llengües espanyoles s’han de reduir a la castellana i tota la riquesa espanyola s’administrarà des de Madrid, però sí que normalitzava l’Espanya imposada pel borbó Felip V el 1714, pel dictador Franco el 1939 i que encara continua mantinguda políticament pels actuals partits estatals, PSOE, PP, Vox, EU…
Què passaria si Compromís, ER, Bildu, CHA…, es presentaren a les eleccions autonòmiques de Madrid, Castella i Lleó, Extremadura, perquè parlaren català, basc… i administraren els seus impostos? D’acord, té el mateix sentit que quan Sumar, Podem o EU es presenten al País Valencià, Catalunya, País Basc, Aragó… perquè parlem castellà i per administrar els nostres impostos. Des de la dreta sí que té sentit, perquè la burgesia no té pàtria, però des de l’esquerra no és comprensible voler salvar un poble conculcant-li la seua cultura i fiscalitzant els seus diners.
L’esquerra madrilenya ja no pot desconéixer este fet, per això l’estructura actual de partits i les lleis electorals que desenvolupen el concepte borbònic d’Espanya, el del PP i Vox, no pot ser assumit per l’esquerra castellana. Li correspon, i a molta honra, a l’actual esquerra castellana encapçalar la recuperació de la seua particular identitat social i política, renunciar al centralisme heretat i alinear el poble castellà al seu lloc genuí, al costat dels altres pobles espanyols. És inajornable comprendre i acceptar en profunditat esta proposta i que els partits polítics castellans deixen de salvar els altres pobles i de competir electoralment amb els altres partits nacionals.
En este sentit, un partit estatal plurinacional no pot reduir-se a un acord instrumental entre líders dels actuals partits nacionalistes, sinó que ha de bastir una alternativa al model territorial borbònic que permeta evolucionar cap al model confederal, tan necessari per a Espanya. Ha d’evolucionar cap a un consell confederal d’esquerres espanyoles que reflectisca en la seua composició la diversitat cultural i política espanyola, que permeta el debat i la integració programàtica de les diferents sensibilitats de cada país i de cada partit, facilitant la col·laboració entre ells i que els aglutine electoralment en una potent candidatura estatal que, esta vegada sí, serà una alternativa al PSOE. Les rivalitats entre territoris i poblacions o es transforma en cooperació o, com estem veient, ens retornarà a la imposició l’extremat borbònic i franquista.
El debat honest, la generosa distribució d’atribucions, l’obligada i honesta consulta als militants i electors, la necessària i programada rotació dels representants i la incompatibilitat entre càrrecs orgànics i electorals proporcionarà la imprescindible eficàcia organitzativa i mediàtica.
És l’hora dels militants, ben segur que una generosa consulta als militants i simpatitzants facilitarà les coses.
