La nova portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, ha decidit mantindre al gruix de l’equip amb el qual treballava el seu antecessor, Miguel Tellado, des de novembre del 2023. Així, com a secretària general del grup continuarà la veterana diputada per la demarcació d’Alacant Macarena Montesinos, considerada com la «germana gran» del president de la Generalitat, Carlos Mazón, dins del partit.
La diputada es va fer viral a principis del novembre passat quan Tellado va mostrar una imatge que mostrava 12 militants del PSOE assassinats per ETA per a retreure al govern espanyol la reforma legal que havia sigut aprovada per unanimitat al Congrés –per tant, també amb els vots de PP i Vox– que serviria per a commutar els anys de pena dels presos de la banda terrorista tancats en centres penitenciaris francesos, i va relacionar aquesta reforma –que procedia d’una directiva europea– amb el presumpte engany dels socialistes, i, al seu costat, Montesinos reia i assenyalava la imatge dels morts davant Óscar López, ministre de Transformació Digital, que els retreia aquesta actitud.
Uno de los momentos más vergonzosos e impresentables que hemos visto.
— Juan Alcover Robles (@JuanaleAlcover) October 9, 2024
La Sra. Montesinos y Sr. Tellado, @MackMontesinos y @Mtelladof, riéndose y vociferando con la foto de 12 asesinados por ETA.
Hasta sus propios familiares y amigos se tienen que avergonzar de ellos.
Vomitivo. pic.twitter.com/KxSEemBzbp
Montesinos i Mazón
Montesinos, cap de llista pel PP a la circumscripció d’Alacant en les eleccions espanyoles del 23 de juliol del 2023, és neta de l’alcalde franquista d’Alacant (1946-1949) Manuel Montesinos y Gómiz; filla del fundador d’Aliança Popular Juan Antonio Montesinos García –qui va ser vicepresident del partit comandat per Manuel Fraga, diputat al Congrés i a Les Corts–, i rebesneta de Manuel Gómiz, alcalde conservador d’Alacant entre 1890 i 1893.
La secretària general del grup del PP al Congrés ha sigut membre de la formació de dretes des que es va fundar a finals de la dècada del 1980, va ser regidora de l’Ajuntament d’Alacant entre 1991 i 1995, durant el mandat del PSPV, amb Ángel Luna com a alcalde, i diputada a les Corts Valencianes entre 1995 i 2004, durant l’època d’Eduardo Zaplana com a president de la Generalitat. El 2004, en les primeres eleccions en què Mariano Rajoy es presentava com a candidat, va ser elegida diputada a la cambra baixa espanyola, de la qual ha format part des de llavors, exceptuant-hi dos períodes.
Dos períodes consecutius: el de l’onzena legislatura, fallida, atès que va ser la que va acabar en repetició electoral després que PSOE i Podem no aconseguiren pactar malgrat l’avantatge que les urnes els havien atorgat durant les eleccions de desembre del 2015, i el de la dotzena legislatura, la que va tindre Rajoy com a president gràcies a l’abstenció de quinze diputats socialistes i que va culminar amb la investidura de Pedro Sánchez després de la moció de censura el juny del 2018.
En aquell moment les batalles entre el sector pròxim a Francisco Camps i el d’Eduardo Zaplana, especialment transcendents a la demarcació d’Alacant, van impedir que Montesinos accedira a les llistes del PP al Congrés per obstinació de José Ciscar, l’home fort de Camps a la circumscripció meridional aleshores, qui veia en Montesinos una imposició del zaplanisme, sector que garantia la seua presència en bona part refugiant-se en Ciudadanos. La secretària general del PP al Congrés no va fer mai aquest pas i va convèncer Carlos Mazón que no ho fera, tot i que va faltar poc perquè fora l’alcaldable del partit d’Albert Rivera el 2019, seduït per la cúpula alacantina d’aquesta formació, plena de zaplanistes que havien fugit del PP i que van acabar tornant al partit de la mà de Mazón.
En les eleccions estatals d’abril del 2019, convocades per Pedro Sánchez, zaplanistes i campsistes van acordar situar César Sánchez, president de la Diputació d’Alacant com a cap de llista al Congrés i Macarena Montesinos com a segona, assegurant-se tots dos l’accés a la cambra baixa. Poca gent sospitava en aquell moment que Sánchez, un altre dels fidels a Camps a la demarcació d’Alacant, seria desbancat de la institució provincial a favor de Carlos Mazón, qui s’havia entès amb Teodoro García Egea, el segon del PP de Pablo Casado, per a iniciar una maniobra que convertiria l’aleshores president de la Cambra de Comerç d’Alacant en el referent del PP valencià i futur candidat a presidir la Generalitat. Aquella operació es va poder fer gràcies, en bona part, al treball previ de Montesinos.
Després de les eleccions de maig del 2019, Mazón es convertiria en president de la Diputació d’Alacant i lideraria la principal institució que el PP va tindre durant l’anterior legislatura per fer oposició al Consell. En aquell moment Mazón, en sintonia amb la direcció estatal del partit, va intentar col·locar Montesinos com a candidata a l’alcaldia d’Alacant el 2019 en detriment de Luis Barcala, alcalde des del 2018, per a obrir una guerra entre tots dos –reviscolades del zaplanisme i del campsisme–. Barcala va poder mantindre la candidatura, i per tant l’alcaldia, gràcies a la connivència amb Isabel Bonig, que encara liderava el PP valencià. Mazón hi va anar com a número dos, i s’assegurava així la seua candidatura a presidir la Diputació. Més tard, durant aquell mateix mandat, el PP estatal mouria fils per apartar Bonig i col·locar Mazón al capdavant del partit per a preparar-lo com a candidat a la Generalitat.
A finals del 2023, ja amb Mazón al capdavant de la Generalitat, Montesinos va ser nomenada secretària general del PP al Congrés dels Diputats, un càrrec que la direcció del partit ha ratificat aquest dilluns.
