El PP ja ha triat els seus cap de llista al Congrés dels Diputats per a les eleccions del 23-J. També al País Valencià, on tres vells coneguts lideraran les candidatures en aquestes eleccions espanyoles. A Castelló hi haurà Alberto Fabra, qui va presidir la Generalitat entre 2011 i 2015. A València ho farà l’eurodiputat Esteban González Pons. I a Alacant ho farà una altra històrica del PP, Macarena Montesinos.
Nascuda a Alacant el 1961, Montesinos compta amb una llarga trajectòria al si del PP fins a convertir-se, en l’actualitat, en una de les grans aliades de Carlos Mazón. Abans de la irrupció en l’escena política de l’imminent president valencià, Montesinos va ser regidora a Alacant entre 1991 i 1995, diputada a Les Corts entre 1995 i 2003, i al Congrés des del 2004 fins ara, on exerceix com a portaveu adjunta del seu partit. Filla d’un exdirigent de l’antiga Aliança Popular, l’antiguitat de la militància de Montesinos és tal que va ingressar al partit quan encara es distingia amb aquesta denominació.
A les dues eleccions del 2019, Montesinos ja va concórrer com a número dos de la llista del PP per darrere de l’expresident de la Diputació d’Alacant, César Sánchez. El també exalcalde de Calp (Marina Alta) representava el pes que encara tenien al partit els antics aliats de l’expresident Francisco Camps. Tot i que l’arribada de Pablo Casado a la direcció estatal del partit ja havia obert la porta a la tornada de l’antic zaplanisme, representat clarament a Alacant per l’aleshores president de la Diputació –ara en funcions–, Carlos Mazón.
Mazón, precisament, havia guanyat la partida a César Sánchez en la cursa per presidir la institució provincial, en la qual Sánchez es volia prolongar durant una legislatura més. Va ser justament gràcies a la seua connivència amb la direcció estatal, especialment amb Teodoro García, que Mazón va poder escalar al si del PP fins apartar Isabel Bonig de la direcció del PP contra la seua voluntat.
En aquell mateix 2019, amb Pablo Casado ja liderant el PP, la direcció estatal del partit va intentar posar Montesinos com a cap de llista al Congrés, desig que va evitar la direcció provincial del PP a Alacant, encapçalada per José Ciscar i per l’esmentat César Sánchez, davant els recels que suscitava el fet que una històrica del zaplanisme hi guanyara pes.
Aquesta contenció es va poder mantindre fins que Mazón va accedir a la presidència del PP valencià. I, sobretot, des que Mazón compta amb una victòria electoral, la del passat 28 de maig, que l’ha avalat dins del partit. Cal recordar que el també president de la Diputació d’Alacant en funcions estava totalment aliat amb l’anterior direcció del PP, fet que generava dubtes entre l’autoritat estatal actual de la formació, tot i que la victòria al País Valencià i el previsible triomf d’Alberto Núñez Feijóo a l’Estat n’ha apropat les distàncies.
Un dels motius pels quals la direcció provincial del PP a Alacant va vetar el nom de Montesinos, té l’origen en el fet que va ser el nom d’aquesta diputada el que alguns militants del PP alineats amb el zaplanisme van proposar per a liderar la candidatura del partit a l’alcaldia d’Alacant tant el 2019 com el 2023. L’afectat per aquesta proposta era l’alcalde actual, Luis Barcala, distanciat amb Mazón per pertànyer a famílies distintes però en una actual situació de pau garantida per l’èxit electoral. Barcala va poder evitar aquell propòsit, no sense tensions prèvies, i ha conservat el seu domini a l’Ajuntament d’Alacant amb una llista feta al seu gust i que ha aconseguit 14 de 29 regidors, a tocar de la majoria absoluta.
Pròxim a la direcció estatal del PP, Barcala és vocal de la directiva del PP encapçalada per Feijóo. Mazón, enfortit per la victòria del 28-M, amb un resultat molt més contundent del que esperava el partit, també ha guanyat marge de maniobra i de decisió. És això el que ha permès que Montesinos siga número u de la llista del PP al Congrés. La mateixa Montesinos que Mazón va intentar col·locar a l’alcaldia d’Alacant en perjudici de Luis Barcala i que representarà, des del Congrés dels diputats, el poder que el futur president valencià guanya al si del seu partit.
