Si bé és cert que les posicions secessionistes lingüístiques no han tingut especial rellevància històrica a la capital de la Plana, a més tenint en compte que fou escenari de la signatura de les Normes del 32, seria innegable afirmar que encara queden alguns grupuscles que continuen revifant el conflicte lingüístic a la ciutat de Castelló.
L’Associació Cardona Vives s’ha consolidat com la principal entitat castellonenca defensora de les tesis secessionistes lingüístiques. L’associació fou creada l’any 1982 pels acadèmics Josep Maria Guinot i Insa Ten, i segons la carta de presentació oficial, per un grup “d’intel·lectuals i amants de la cultura valenciana” amb l’objectiu de defensar “la cultura mil·lenària valenciana”.
Guinot va presidir-la durant molts anys ostentant posteriorment el càrrec de presidència honorifica. L’exregidor del Partit Popular a Castelló, Gonzalo Romero, fou designat successor de Guinot i ocupa el càrrec de presidència de l’entitat, a més de vicepresidir la Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de València.
De fet, durant el temps que Romero va ser regidor a l’ajuntament ja fou motiu de polèmica. L’actual vicealcalde Enric Nomdedéu denuncià l’any 2008 que la regidoria de Medi Ambient del consistori editava material sobre el Parc Meridià fent servir un valencià diferent del de la normativa oficial de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Romero, a més, havia estat el cap de llista del partit blaver Unió Valenciana a la demarcació de Castelló a les eleccions a Corts Valencianes de l’any 2003.
Entre les activitats més destacables de l’associació Cardona Vives cal remarcar la realització de conferències sobre llengua i cultura, i l’edició de la revista Renou. Una publicació on s’ha dedicat el col·lectiu a defensar les tesis secessionistes de manera continuada. En aquest sentit, és especial rellevant els lligams de l’entitat amb l’Associació d’Escriptors en Llengua Valenciana, una agrupació creada com a resposta a “l’ofensiva” de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana que reuneix centenars d’escriptors dels Països Catalans.
La revista Renou ha rebut subvencions d’organismes públics tot i no redactar-se amb la normativa oficial del valencià. Així ho demostra la mateixa publicació, que incorpora logotips i publicitat de l’Ajuntament i la Diputació de Castelló en els seus exemplars. Tota una demostració de l’estreta vinculació del poder polític amb l’entitat blavera, amb socis molt vinculats també a l’esfera festera i gaiatera de la ciutat.
Els lligams amb altres entitats de caràcter blaver són evidents, i molts dels seus membres tenen vinculació amb el Grup d’Acció Valencianista (GAV). Organització d’extrema dreta valenciana i anticatalanista, molt vinculada a partits polítics com España 2000, que ha protagonitzat nombrosos escàndols públics, agressions verbals i físiques i que ha sigut en nombroses ocasions denunciada davant les autoritats per considerar-la proterrorista.
Cardona Vives també celebra anualment els premis Fadrí, on atorguen cinc guardons a diferents personalitats de l’esfera pública valenciana i espanyola. Entre d’altres, l’any 2014 es va guardonar Ángeles Pedraza, de l’associació de Víctimes del Terrorisme, amb el premi ‘Llibertat d’Expressió’, i a Òscar Rueda, membre de Lo Rat Penat com a ‘Fradrí de les Lletres Valencianes’.
Tanmateix cal destacar que el premi ‘Llibertat d’Expressió’ també va ser concedit dos anys enrere a l’associació d’estudiants Unión Universitaria, pròxima a les Noves Generacions del Partit Popular, per la seva oposició al col·lectiu Front d’Estudiants per la Universitat Pública, que guanyà les eleccions al Consell de l’Estudiantat a la Universitat Jaume I i que aglutina el valencianisme d’esquerres.
Un dels premis que també concedeix l’associació és el Premi ‘Vinatea’. Francesc de Vinatea és un dels personatges mítics de la història valenciana, com ara pot ser el Palleter, per haver defensat el Regne de València d’atacs als seus furs o al seu territori. Un premi, si més no, amb nomenclatura del tot sospitosa, perquè el Col·lectiu Vinatea també fou un grup blaver nascut durant la Batalla de València considerat com la ‘tapadera’ del GAV. El fins ara alcalde, Alfonso Bataller, participava en alguns actes de l’entitat, com en el lliurament de premis.
Les Normes del 32
Amb el nom de Normes de Castelló es coneix l’acord que signaren el 1932 representants del valencianisme polític i de les principals institucions culturals del País Valencià on s’apostava per la normativització de la llengua i la vertebració en majúscules del país. Constituïa així l’acceptació de la normativa fabriana a la realitat valenciana. Un pas inequívoc cap a la unitat de la llengua catalana.
Signaren el document, entre d’altres entitats, la Societat Castellonenca de Cultura, el Centre de Cultura Valenciana, el Seminari de Filologia de la Universitat de València, L’Estel, El Camí o Lo Rat Penat. Encara que, aquesta última, durant la Transició es va desvincular de l’acord adoptant tesis anticatalanistes. D’intel·lectuals sota-signants en destaquen Lluís Revest, Salvador Guinot, Teodor Llorente, Gaetà Huguet, Josep Pascual Tirado, Enric Soler i Godes, Honori Garcia o Manuel Sanchis Guarner.
Cal recordar que quan Alberto Fabra era alcalde de Castelló de la Plana defensava les emissions de TV3 al País Valencià i la unitat de la llengua catalana. Tanmateix va secundar des de l’Ajuntament una moció per declarar bé d’interès cultural les Normes de Castelló.
Potenciar el vessant blaver del partit i presentar el PP com l’únic que pot defensar la identitat valenciana davant el pancatalanisme ha sigut un de les principals fronts programàtics dels populars en les últimes eleccions amb Fabra al capdavant de la Generalitat. Encara que, vistos els resultats, amb poc d’èxit.
Per a l’associació Cardona Vives, els signants de les Normes de Castelló, “presos d’una espècie de síndrome d’Estocolm, preferiren acollir-se a lo de Fabra, que treballar una normativa pròpia més adequada a la sintaxi i fonètica valenciana”. Òbviament, aquestes paraules estan escrites en els documents de l’entitat en les conegudes com Normes del Puig.
L’Associació Cardona Vives considera com a màxima autoritat lingüística per a decidir sobre la ‘llengua valenciana’ la Real Academia de Cultura Valenciana. Juli Moreno, columnista a la publicació Renou, qualificava la commemoració del 80è aniversari de les Normes de Castelló com “80 anys de claudicació i subordinació lingüística”.
