La llei de «concòrdia», la proposició registrada per PP i Vox a les Corts Valencianes per a derogar la de Memòria Democràtica aprovada el 2017, ha iniciat la seua tramitació parlamentària amb crítiques de l’oposició per «blanquejar el franquisme» i remuntar-se fins al 1931 per a incloure la Segona República, que va ser un sistema democràtic.
Per contra, els grups que sustenten al Consell han defensat la necessitat d’equiparar «totes les víctimes», tant les de la Guerra Civil com les del terrorisme: «Per primera vegada, una llei de concòrdia democràtica recull totes les víctimes de la violència social i política».
Així ho han manifestat en el debat de la presa en consideració de la llei en el ple de Les Corts, que tirarà avant en la sessió d’aquest dijous gràcies a la majoria de PP i Vox. Tant PSPV com Compromís ja han avançat que posteriorment registraran esmenes a la totalitat i que contemplen combatre la llei als tribunals.
El síndic del PP, Miguel Barrachina, ha defensat que «la llei diu coses tan senzilles com preservar la reconciliació i fomentar la concòrdia» i ha retret les crítiques del PSPV quan «els seus socis es neguen a qualificar a ETA com a banda terrorista». A més, s’ha compromés a fugir de la «confrontació partidista» amb aquesta llei que «estableix noves garanties per a la protecció dels llocs objecte de violència política i social».
En la seua intervenció, el síndic de Vox, José M. Llanos, ha afirmat que «ja era hora que algú tinguera valentia i convicció per a tractar a tots els valencians per igual, sense dobles vares de mesurar i sense mentides», a més de subratllar que era «imprescindible» ampliar la llei fins al 1931.
«Blanquejar un règim genocida»
En el torn en contra, la diputada del PSPV Mercedes Caballero ha lamentat que s’use «una paraula tan bonica» com concòrdia per a anomenar una llei que conté «tanta maldat» i que «l’única cosa que pretén és blanquejar un règim genocida» i «tornar a les dues Espanyes».
S’ha preguntat per què la llei es remunta al 1931 i no inclou les «barbaritats» de la dictadura de Primo de Rivera. «Volen víctimes? On estan les víctimes dels abusos sexuals de l’Església catòlica? Ací també caben», ha recalcat.
Després d’assenyalar l’absència en el ple del vicepresident primer, Vicente Barrera, la socialista ha posat l’accent que és «mentida» que aquesta llei siga «una exigència de Vox», perquè «el PP sempre ha estat en contra de les lleis de memòria».
També ha ironitzat amb què el PP necessite al seu «amiguet de l’ànima», en al·lusió a Vox, per a governar. «Però ja sabem què passa amb els amiguets de l’ànima: els nomenes testaferros i després et traeixen per a salvar-se la pell», ha dit en al·lusió al judici a l’expresident Eduardo Zaplana pel cas Erial. «Vostés són al final l’extrema dreta perquè això és una involució democràtica (…) No han renunciat mai a ser els hereus del franquisme perquè l’ideòleg i fundador del seu partit va ser Fraga», ha etzibat.
«Han assumit el relat franquista i se’n penediran. Comencen llevant plaques de les cases de la cultura i acaben borratxos davall dels passos de Setmana Santa. Ni una confessió grupal els eximirà dels seus pecats», ha conclòs.
És «manipulació»
Per part de Compromís, la portaveu adjunta Isaura Navarro ha acusat PP i Vox de voler reinventar la història i parlar de «concòrdia» quan «és manipulació». «No hi ha concòrdia sense memòria i no pot haver-hi reconciliació sense memòria», ha proclamat.
Segons ha denunciat, aquesta «porqueria» de llei recorda als «decrets franquistes» i «menysprea els espanyols, les víctimes i la democràcia». «Batallarem fins al final per defensar la memòria democràtica d’aquesta terra, que va ser capital de la Segona República», ha manifestat, i ha acabat la seua intervenció amb un «salut i república».
