El president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, han signat aquest dimecres un protocol de col·laboració en matèria turística amb l’objectiu de posar fi a “les fronteres físiques i burocràtiques” entre el País Valencià i la Comunitat de Madrid, i continuar “creixent junts“.
El conveni és un altre intent de ressuscitar “l’eix de la prosperitat” entre València i Madrid, promogut per José María Aznar el 2004 i rebut amb entusiasme per Francisco Camps, Esperanza Aguirre i Jaume Matas. De fet, el març del 2023, la presidenta madrilenya ja ho va proposar en un míting del PP al Cap i casal, perquè, a parer seu, recuperar-lo serviria per a combatre el “negoci identitari” de l’expresident de la Generalitat Ximo Puig i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que “corca Espanya i divideix territoris, utilitzant un dels nostres majors tresors com la llengua per a dir que la resta és odiós”. A més, va afirmar que tots dos havien generat “un sentiment regionalista on no n’hi havia”.
Ayuso també va asseverar el desembre del mateix any en la cimera celebrada entre el govern valencià i el madrileny que “el port marítim de Madrid és el de València“. Unes paraules que van respondre representants polítics i cívics, que, com en el cas del PSPV, la van acusar de tractar el País Valencià “com una colònia“.
No és l’únic dirigent de la dreta espanyola que els últims anys ha plantejat la necessitat de reprendre aquesta iniciativa. El 2021, el llavors líder de Ciudadanos al País Valencià, Toni Cantó, ja es va manifestar en aquest sentit.
Així mateix, el febrer del 2024 l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, va organitzar una mascletada per a “estrényer relacions” amb la capital del País Valencià, després de signar un conveni de col·laboració amb la batlessa de València, M. José Catalá.
Juntos reforzamos el liderazgo turístico.
— JuanFran Pérez Llorca (@JFPerezLlorca) January 21, 2026
La Comunitat Valenciana y la Comunidad de Madrid avanzan unidas en la creación de un eje nacional de inteligencia turística, fruto de la colaboración entre nuestras regiones.
Una alianza estratégica para combinar la riqueza cultural, los… pic.twitter.com/2qr2RAoQAD
“Moltes coses a compartir“
Pérez Llorca ha declarat aquest dimecres que amb Fitur s’ha alçat la persiana de “la indústria de la felicitat” i s’ha referit a la importància que hi haja connexions que unisquen el País Valencià i la Comunitat de Madrid de cara també al turista internacional.
“Els grans valors turístics que té aquesta Comunitat [de Madrid], com és el turisme cultural o el dels grans esdeveniments, també el poden compartir en la mateixa experiència amb la gastronomia, amb la mar Mediterrània i amb moltíssims atractius tant d’interior com de costa que tenim en la nostra terra”, ha dit el cap del Consell.
També ha assenyalat que Madrid i València tenen “moltes coses a compartir” i amb aquest conveni continuaran millorant “la vida de tots els madrilenys i valencians”, ja que els seus governs “entenen molt bé el que volen els ciutadans”, que és “pagar menys impostos per a tindre més oportunitats i millor qualitat de vida”.
“Són dues regions que aportem moltíssim al nostre país i que estem molt orgullosos de fer-ho, que generem ocupació, que generem riquesa i que, afortunadament, en el cas de la nostra comunitat, hem tornat a eixa senda i que desgraciadament durant un temps es va abandonar”, ha afegit Llorca.
La Comunidad Valenciana y la de Madrid acordamos crecer juntas en turismo, para atraer empleo, economía y personas que nos conozcan todo el año.
— Isabel Díaz Ayuso (@IdiazAyuso) January 21, 2026
Hemos sido siempre dos regiones hermanas que debemos crecer juntas al servicio de España.
Gracias, @JFPerezLlorca. pic.twitter.com/AaMjW5Sd9T
“Regió germana”
En la seua intervenció, Ayuso ha subratllat que el País Valencià és una “regió germana” amb la qual se senten “molt units”. “Hem treballat com un eix, especialment amb els autònoms i amb les empreses, i hem sigut dues de les regions que més aportem al Producte Interior Brut (PIB) d’Espanya”, ha dit.
A més, ha continuat, volen impulsar el turisme en un moment “especialment bo” per al sector a Madrid i al País Valencià, on els madrilenys “viuen, treballen i gaudeixen amb absoluta passió”. “Ens encanta la Comunitat Valenciana, les tres províncies, i ens sentim des de Madrid molt units a totes elles”, ha indicat.
MetaMadrid
Cal recordar que la idea de “l’eix de la prosperitat” es va plasmar el 2005 en un projecte, anomenat “MetaMadrid”, que la Universitat Europea de la capital de l’Estat va presentar a la II Biennal d’Arquitectura de Rotterdam. Un projecte urbanístic que encaixava amb els deliris de grandesa dels governants madrilenys del PP i amb la seua visió del País Valencià. Per això, la Conselleria de Transports i Infraestructures d’Esperanza Aguirre el va finançar amb 90.000 euros.
La proposta es basava en una estimació del creixement, en els següents trenta o quaranta anys, de la població de la Comunitat de Madrid, que assoliria entre quinze i vint milions d’habitants. Un nombre de persones que permetria crear una megaurbs lineal de 350 quilòmetres entre la capital de l’estat espanyol i el “Levante”. Segons afirmava el director, José Luis Esteban Penelas, el plantejament no era “futurista, sinó superfuturista”, però havia estat concebut “a partir d’una realitat”, ja que, si s’estudiaven els mitjans de comunicació i les infraestructures que s’estaven construint aleshores i els que estaven planejats, s’obtenia “un eix, Madrid”, que donaria lloc a “MetaMadrid, un més enllà -del grec meta– de la concepció municipal”. Aleshores, la Generalitat i l’Ajuntament de València, sota el domini absolut del PP, van beneir el projecte sense posar-hi cap objecció.
El març del 2007, al Foro SimaCiudades, que va tindre lloc a la seu de l’Àrea d’Economia de l’Ajuntament de Madrid, dedicat a analitzar l’anomenat “efecte AVE”, hi tornava a aparèixer el tema. José Ballesteros, arquitecte i ponent, destacava la connexió Madrid-València “com una de les més potents per al desenvolupament econòmic nacional”. Una connexió que, a més, “proporcionaria costa a Madrid”. El novembre del mateix any, el llibre-DVD Supercluster-MetaMadrid guanyava el premi d’Investigació i Difusió de l’Urbanisme i l’Arquitectura que concedia el mateix Ajuntament. Des del centre de la península, amb el vistiplau de la Generalitat i del govern del Cap i casal, en mans del PP, l’aposta continuava.
Substituir l’euroregió mediterrània
Tanmateix, des de Madrid s’obviava que tots els estudis econòmics optaven per l’enllaç de València i Barcelona fins a Lió, l’anomenada Euroregió de l’Arc Mediterrani, l’onzena en importància del món, tal com figura en informes de reputats especialistes internacionals. Una euroregió que reforçaria els vincles entre el País Valencià i Catalunya, motiu més que suficient perquè el nacionalisme espanyol la rebutjara en una època en què la UE debatia sobre els grans corredors de transport. L’alternativa geoestratègica, econòmica i política dels governs d’Esperanza Aguirre, Francisco Camps i Jaume Matas en el marc de “l’eix de la prosperitat” que havien acordat, una alternativa inconsistent i inversemblant, però ben finançada i promocionada, era convertir València en el barri marítim de Madrid i el País Valencià en un seguit de suburbis amb platges on prendre el sol i anar de festa situats al final d’una sèrie d’autovies i línies de ferrocarril.
La idea pretenia canviar la preferència per l’euroregió mediterrània de bona part de la societat valenciana, fins i tot de l’empresariat, i incorporar el País Valencià definitivament al nucli dur de l’estat espanyol. En compte de ser una utopia megalòmana, “MetaMadrid” s’erigia en la conseqüència lògica i inevitable d’aquesta pretensió anihiladora del País Valencià.
Amb la crisi del 2008, aquell projecte va desaparèixer i no se’n va saber res durant uns quants anys. De fet, és difícil trobar informació a la xarxa, exceptuant-hi algun article amb títol ben explícit (“Madrid sí tiene playa“). No obstant això, la idea subjau a les ments de la dreta madrilenya (i també valenciana) i emergeix de manera més o menys dissimulada una vegada i una altra.
