Moltes famílies amb fills matriculats al sistema educatiu públic estan rebent comunicacions on se’ls avisa que dilluns no tindran classe en l’horari normal, o fins i tot que no començaran fins dimarts o en algunes ocasions més tard i tot.
Aquest és el cas, per exemple, de l’IES Ferrer i Guàrdia de València. Allí, el dilluns només començaran els cursos de primer i segon de la ESO i només durant una hora –d’una a dues de la vesprada. Tercer i quart d’ESO i batxillerats no comencen, directament fins dimarts 12 de setembre, un dia més tard del previst i tampoc durant la jornada sencera. I aquest no és el pitjor cas. Aquelles famílies que esperaven amb deler l’inici de curs per poder conciliar un poc millor hauran d’aguantar un poc més. I que vagen al centre no garanteix que les classes es realitzen de forma normal.
El motiu no és altre que l’espectacular anunci de José Antonio Rovira, conseller d’Educació. El 31 d’agost, la vigília de la incorporació dels docents després de les vacances, publicava una resolució que incrementava en dues hores lectives setmanals per a primer, segon i tercer d’ESO en matemàtiques i llengua estrangera. Una resolució aplaudida per la premsa conservadora i l’escola concertada ja que és a costa dels àmbits, però que s’ha fet sense comptar amb els equips directius i sense explicar amb quin personal es cobriran les hores.
La mesura –aprovada per sorpresa i sense passar per la mesa sectorial com és habitual- obligaria a les direccions dels centres a refer els horaris de forma urgent, el que resulta materialment impossible en la majoria dels casos. I més si és té e compte que la conselleria no ha previst cap tipus de recurs extra per als centres. «Hi ha casos en què inspecció educativa demana als professors que impartisquen més hores de les 18 lectives que tenen per conveni, el que és inassumible i il·legal», expliquen fonts de l’STEPV, que ja estudien mesures per oposar-se a la resolució.
De fet, a la pràctica molts centres han anunciat que acaten l’ordre però no que l’aplicaran l’increment d’horaris per «impossibilitat material».
Caos a les plantilles
El caos dels horaris se suma al de les adjudicacions de plantilles, que ha provocat que, a dia d’avui encara queden places per cobrir en alguns centres i que hi haja docents –sobretot interins- que no tinguen clara la seua destinació o que intenten canviar-la.
El 7 de setembre es publicava una nova llista de 2.000 adjudicacions que, de nou, incloïa centenars d’errades i sense respectar l’ordre de les llistes segons la puntuació de cada interí.
En alguns casos, hi ha gent que s’ha quedat fins i tot sense plaça. «Aquests dies hi ha gent que es plantava cada dia a les 9 del matí a conselleria i s’hi quedava fins que l’expulsaven a les dos i mitja – explica un interí afectat per les errades-, hi ha una casuística molt variada, però alguna gent està realment fotuda».
La solució de conselleria ha estat el que podria anomenar-se el «mercadeig de places». «Enlloc d’assumir l’errada i intentar refer les llistes correctament quan a inicis d’agost ja es va veure que hi havia milers d’errades, han intentat anar posant pedaços sobre els pedaços, fins al punt que criden personalment a gent afectada oferint-los solucions personals, però sense respectar els ordres de llistes com tocaria», explica una altra interina.
El corriment de les llistes i la incertesa de les places ofertes s’ha incrementat després que la conselleria començara a demanar a centenars de docents –funcionaris i amb plaça fixa- als quals se’ls va derogar la comissió de serveis –als quals Rovira havia denunciat públicament com a «endollats»- que tornaren a acceptar les comissions de servei. «Tenim una plaça pendent de saber si una d’aquestes persones torna a la comissió de serveis o no», explica una secretària d’una escola de primària de València que es mostra «contenta» per tractar-se d’un únic cas. «Hem tingut molta sort, en molts casos els buits són molts més».
