El País Valencià és l’únic territori de l’Estat que, tot i tindre una renda per càpita inferior a la mitjana estatal, contribueix al conjunt de la Hisenda espanyola com si fora un territori ric. Aquesta discriminació ha sigut una de les poques causes que ha generat un consens, pràcticament generalitzat, al si de la societat valenciana. Empresaris, sindicats, acadèmics i polítics han anat de la mà per a exigir que es capgire aquesta situació tan adversa, que afecta els serveis públics dels valencians i la capacitat de l’administració a l’hora de fer inversions. I com no podia ser d’altra manera, aquesta problemàtica també ha servit com a munició entre els partits polítics per a culpar-se mútuament d’una conjuntura que s’allarga des de ja fa temps.
Des d’aquest punt de vista, Ruth Merino ha viscut aquests anys en una situació còmoda. Qui fins fa poc era síndica de Ciutadans, partit al qual es va afiliar al 2015, aprofitava el seu posicionament per a responsabilitzar el PP i el PSPV de no saber resoldre el problema. I sobre el paper no li faltava raó: cap dels dos grans partits polítics no ha sigut capaç de resoldre l’infrafinançament, ni tan sols quan ocupaven la presidència de la Generalitat i comptaven amb companys de militància a la Moncloa.
Ruth Merino, tècnica estatal d’Hisenda, va accedir a Les Corts com a diputada el 2019 després de figurar com a número dos en la llista de Ciutadans per la circumscripció de València, la mateixa que liderava Toni Cantó abans que l’actor fera el salt al PP. Aquest canvi també l’experimentaria Merino, tot i que d’una manera bastant més discreta i sense deixar darrere seu l’historial d’exabruptes amb què compta el candidat del partit taronja a la presidència de la Generalitat al 2019. Merino va ser fitxat per l’equip econòmic del PP valencià després discrepar públicament del rumb que estava prenent Ciutadans, quan es trobava en fase d’extinció.
Abans, quan Merino era una de les referents del partit taronja, en una entrevista concedida al digital Valencia Plaza, preguntada per la qüestió de l’infrafinançament –en tant que, abans de síndica, era portaveu d’Economia del seu partit a Les Corts–, l’actual consellera demanava encarar aquest problema a través d’una negociació conjunta que no perjudicara altres comunitats. També criticava la promesa incomplerta per Pedro Sánchez, qui en la campanya electoral del 2019 va assegurar que iniciaria la reforma del sistema de finançament en només huit mesos, per poc després retardar ell mateix aquest termini.
La incapacitat del PSPV i de Compromís –que va donar suport a la investidura de Sánchez– per obligar el Govern espanyol a moure fitxa en aquest sentit va ser l’eix principal de les crítiques de Merino com a síndica, càrrec que va assumir al març del 2021 amb la marxa de Toni Cantó a Madrid. L’actual consellera d’Hisenda no només va acusar, en una entrevista a eldiario.es, Ximo Puig i Vicent Soler –conseller d’Hisenda amb el Botànic fins que el va substituir Arcadi España en l’últim tram de la legislatura anterior– de no ser suficientment reivindicatius, a parer seu, sinó que també va assenyalar el PP per no mostrar-se preocupat per aquest afer. «L’únic finançament autonòmic que interessa al PP i al PSPV és la dels seus propis partits perquè vagen presumptament dopats a les urnes i continuen alternant-se al poder», va etzibar.
En tot cas, segurament per tindre més proximitat ideològica amb el PP, però també pel fet que els socialistes ocupaven les presidències de la Generalitat i del Govern espanyol, Merino va carregar sobretot contra el PSOE a cada anunci que la ministra María Jesús Montero feia per a retardar la reforma que el seu mateix executiu havia d’afrontar.
Però curiosament, i després de tanta contundència exhibida aquests anys des de l’oposició, en l’acte protocol·lari del traspàs de carteres celebrat dijous, la nova consellera d’Hisenda, Economia i Funció Pública no feia cap referència a la reforma del finançament, que hauria de servir per a canviar un model caducat des del 2014 i que perpetua la situació discriminatòria que pateixen els valencians i que Ruth Merino, així com també Carlos Mazón, tant han denunciat.
