Des que es va iniciar el compte enrere per a les eleccions municipals, que se celebraran el 28 de maig, des del PSPV no hi ha hagut cap dubte que aquests comicis coincidirien amb els valencians. És tot just el contrari del que va ocórrer en les anteriors eleccions valencianes, quan Ximo Puig les va fer coincidir amb les estatals del 28 d’abril del 2019 –que es van haver de repetir al novembre, per cert. Aquell avançament, fet a esquenes del seu principal soci de Govern i suport parlamentari, Compromís, va disgustar els valencianistes fins al punt que l’estabilitat del Consell es va veure malmesa per primera vegada davant aquella decisió.
Tal decisió obeïa, com tots els avançaments electorals, a una qüestió estratègica. Pedro Sánchez vivia el seu moment més dolç en termes d’intenció electoral, i desvincular les eleccions valencianes, per primera vegada en la història, de la resta dels comicis autonòmics, esdevenia una particularitat mai vista, si bé difuminada per la coincidència d’aquestes eleccions amb les estatals. No se sabrà mai què hauria passat si les eleccions valencianes s’hagueren celebrat un mes més tard, quan tocava en un principi, però el cert és que l’avançament va servir per a garantir un segon Botànic per ben poc: 52 escons, dos per damunt de la majoria absoluta.
Ara, però, l’escenari és distint. No està previst que Pedro Sánchez avance eleccions estatals, que es contemplen a l’hivern de l’any que ve, i en cas que ho fera no sembla que per a Puig siga rendible identificar la seua figura presidencial, el principal valor del Botànic a hores d’ara –totes les enquestes pronostiquen un PSPV reforçat i uns socis parlamentaris afeblits– amb la de Pedro Sánchez, qui veu compromesa la seua continuïtat davant el creixement demoscòpic del PP d’Alberto Núñez Feijóo.
Alhora, el bon moment dels socialistes als municipis valencians fan pensar a molts que la coincidència d’ambdós comicis, valencians i locals, podria reforçar el PSPV i, per tant, també donar més garanties a la supervivència del Botànic. Llevat de l’alcaldia de València, en mans de Compromís; i de les d’Alacant, Benidorm i Torrevella, en mans del PP, les principals alcaldies valencianes estan en mans del PSPV, així com també les diputacions de València i Castelló, després de dècades d’hegemonia del PP. Per contra, separar aquestes dues dates electorals obligaria a celebrar els comicis valencians en solitari, un fet que podria desembocar en una desmobilització que, en contextos com l’actual, sembla ben poc convenient per a l’esquerra.
Què pot animar a pensar, per tant, que les eleccions valencianes s’han d’anticipar per a garantir la continuïtat de Puig en la Presidència? El context econòmic és la principal raó. Hi ha la certesa que la crisi econòmica derivada de la invasió russa contra Ucraïna anirà a més els propers mesos, i aquesta situació es girarà contra tots els governs vigents. Unes eleccions anticipades podrien contribuir, pensen alguns, a contindre un escenari com més temps passe més advers per als socialistes, que al seu torn tampoc no semblen decidits a avançar les eleccions espanyoles. En tot cas, i segons han indicat diversos analistes, una victòria anticipada de Puig a les eleccions valencianes seria tota una injecció de bones perspectives per als socialistes en la resta dels territoris autonòmics.
A hores d’ara, el president valencià és el més important amb què compten els socialistes arreu de l’Estat. La seua continuïtat després d’un avançament electoral seria, interpreten, una gran empenta per a eleccions posteriors, i aquesta victòria es pot complicar amb el pas del temps, quan les conseqüències de la crisi contradiguen altres èxits més recents, fonamentalment la instal·lació de la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt. Si la victòria de Juanma Moreno a Andalusia, que va aconseguir la majoria absoluta amb el PP, va contribuir a l’estabilitat i a la projecció de Feijóo al front del PP, el tercer triomf electoral consecutiu de Puig serviria per a recuperar la figura de Pedro Sánchez i dels socialistes en el seu conjunt, víctimes del desgast de governar en temps difícils i de moltes altres contradiccions, però amb perspectives serioses de perpetuar-se en el poder una legislatura més. Tot es decidirà, segons sembla, per una diferència ben reduïda de vots. I guanyar-los dependrà, sobretot, de l’encert d’una estratègia que no pot deixar ni un cap sense lligar.
